Megatsunami

Megatsunami

Gràfic d'un mega tsunami

Megatsunami o megasunami o megamaremoto és un terme informal per a designar aquells tsunamis les ones de la qual superen significativament en altura a les d'un maremoto tectónico. Els megatsunamis poden elevar-se centenars de metros, desplaçar masses d'aigua a velocitats de 400 km/h i, a diferència d'un tsunami que trenca en la costa, penetrar decenes de quilómetros terra adins, inundant àrees de fins a 550 metros aproximadament, sobre el nivell de l'mar.

L'últim megatsunami conegut va tindre lloc en la illa Reunió. Els anteriors es varen registrar en les illes de Veta Verda i l'archipèlec hawaiano. ya que varen ocórrer en dates molt remotes, no hi ha testimonis que donen conte de la seua devastación, ni forma de predir el moment i lloc a on es produirà el següent. Descontant aquells originats per causes extraterrestres (per eixemple, el subsegüent a l'impacte del asteroide que va formar el cràter de Chicxulub), molts megatsunamis tenen com a causa comuna cataclisme o desplome d'illes. L'activitat volcànica, sumada a l'erosió marina, fan un treball minuciós en la base d'estes durant molt temps, per lo que una solsida pot desencadenar-se a la veta de mils d'anys.

Causes de megatsunami

• Meteorit (no existix registre pero es creu que es va produir un fa 37 millons d'anys).
• Solsida (el megatsunami de la baïa Lituya).
• Erupció (el tsunami de Krakatoa, junt a un moviment del fondo marí —sense registres—).

Megatsunamis comprovats i suposts

• El 9 de juliol de 1958 un terremot d'escala d'entre 7,8 a 8,3 en el sur d'Alaska va provocar una solsida de 30 millons de metros cúbics de terra i roques del glaciar Lituya, al fondo de la baïa. L'impacte va fer que s'alçara una columna d'aigua de 520 metros d'altura, que va alvançar a l'entrada de la baïa en una velocitat propenca als 200 km per hora. És el megatsunami més alt del que es tinga registre en el món.
• En 1963, un megatsunami artificial es va produir en el conegut com desastre de l'assut del Vajont com a conseqüència d'un error humà en un dic de montanya en el nort d'Itàlia. Una llosa enorme de l'ala del mont Toc, en el nort de les montanyes de Venècia, es va desestabilisar com a resultat del mal us de materials de resistència i va caure sobre la assut del Vajont a una velocitat de 110 km/h, buidant el 50 % de l'aigua en el determini de 10 minuts. Açò va produir una ona de 250 m que va destruir varis llogarets i va matar a 2000 persones. Curiosament, la major part de l'assut no va sofrir desperfectes, encara que va quedar inutilisada després per la destrucció produïda pel depòsit de materials i pel dany estructural als mecanismes del seu interior.

• El 18 de maig de 1980, el cim del monte Santa Helena, volcà del nort de l'estat de Washington, junt en uns 480 m de roca del mateix, es varen derrocar. La remugada va colpejar el llac Spirit, enviant un megatsunami de 250 m sobre el nivell de l'aigua que va engolir una gran cantitat d'arbres costers i els va arrastrar després cap al llac.
• La geologia sugerix que els megatsunamis generats per l'afonada del flanc d'una illa volcànica, la seua causa menys comuna, puguen ocórrer cada mil anys. El seu tamany i energia poden produir efectes devastadors, com canviar estrepitosamente la geografia de la costa. El més recent va ocórrer fa aproximadament 4000 anys en la illa de la Reunió, a l'est de Madagascar. No obstant, cap megatsunami ha ocorregut en l'oceà Atlàntic o en el Pacífic en époques històriques. La solsida més recent va ocórrer en l'illa de Ritter en 1888, pero va generar solament ones de 12 a 15 m, que, encara que varen matar a 3000 persones en les illes circumdants, no eren megatsunamis i no varen causar devastación extensa.
• Un tsunami recent va produir ones de 40 m d'altura generades per la solsida del Krakatoa durant la seua erupció en 1883, que varen matar a 36 000 persones en Java, Sumatra i les illes menudes al voltant d'elles.
• La solsida de Santorini, durant la seua erupció cataclísmica fa entorn 3500 anys, va produir una ona de 100 m, que es va estrelar contra la costa nort de Creta despuix de viajar 70 km. No obstant, estos megatsunamis no es varen propagar mils de quilómetros per a causar danys més generalisats, la qual cosa va crear una controvèrsia sobre si les ones produïdes pel colapse d'illes naveguen grans distàncies, de la mateixa manera que ho fan els tsunamis, la qual cosa provoca solsides.
• En el mar de Noruega, Storegga va causar un megatsunami fa 7000 anys. Va terminar d'inundar Doggerland. Les investigacions geològiques extenses indiquen que el risc de que torne a ocórrer és mínim.
• Hi ha evidència d'un megatsunami d'aigua dolça que va ocórrer fa 10 000 a 20 000 anys en Seton Portage, Columbia Britànica, a on un péntol enorme de la cordillera Cayoosh va esvarar sobtadament al nort dins d'un gran llac que travessava l'àrea de Lillooet, Columbia Britànica propenca a Birken, en la vall o pas de Pemberton al suroest. L'acontenyiment no s'ha estudiat molt en époques modernes pero el protolago va deure haver segut per lo manco tan profunt com les seues dos mitats actuals, els llac Seton i Anderson, sugerint que l'ona creada per la solsida va poder haver segut comparable a la baïa de Lituya.
• El 5 de novembre de 2007 va tindre lloc en Juan del Grijalva, Chiapas, una esmonyida de terra com a conseqüència de les fortes pluges i que va causar inundacions en Chiapas i Tabasco, esta esmonyida va provocar la destrucció d'a lo manco 100 cases. Els primers informes varen ser contradictoris, puix senyalaven que l'esmonyida havia sepultat al poble i causat per lo manco 30 morts. No obstant posteriorment s'ha aclarit que lo ocorregut va ser que l'esmonyida de terra provinent d'un cerro va caure sobre el riu Grijalva, i va provocar en ella una ona d'a lo manco 50 metros d'altura que va colpejar al poblat destruint-ho per complet.

• S'ha comprovat que l'impacte d'un asteroide o cometa el diàmetro de la qual excedixca els 100 metros pot causar un megatsunami de proporcions devastadores. Quan el cos còsmic colpeja aigües oceàniques poc profundes, part d'eixes s'evaporen en la calor de l'impacte, pero el restant ix disparada cap a fòra per tremenda energia lliberada i forma una ona que pot viajar a 1000 km/h a través de l'oceà, això es pensa que va succeir al final del Cretácico, fa més de 63 millons d'anys, quan es varen extinguir els dinosauris.