Tsunami de baïa Lituya
El tsunami de Baïa Lituya va ser un devastador megatsunami que va ser causat per un terremot de magnitut 8,3 Mw que va causar la solsida de gran part del Glaciar Lituya. El sisme va ocórrer a les 22:15 hora local del dimecres, 9 de juliol de 1958 en la baïa Lituya, al noreste del golf d'Alaska. El sisme va fer que es generara una ona de 524 metros, convertint-se en la ona jaganta més gran de la que es tinga registre en el món, aplegant a calificar-se el succés de megatsunami més gran de l'història.
Acontenyiments
[editar | editar còdic]
El 9 de juliol de 1958, a les 22:15 (hora local), un gran terremot de magnitut de moment de 7.8 i una intensitat màxima percebuda de XI (Extrem) en la escala de Mercalli va tindre el seu epicentre en la latitut 58.37° N, llongitut 136.67° O, prop de la cordillera Fairweather, a 21 km al surest de la baïa Lituya.[1] El sisme es va sentir en ciutats al voltant del surest d'Alaska, en un àrea d'1 milló de km quadrats, entre Seattle pel sur, Whitehorse per l'est d'Alaska.[2]
Menys de dos minuts despuix, es varen desprendre més de 30 millons de metros cúbics de terra i roques del glaciar Lituya, al fondo de la baïa. L'impacte va fer que s'alçara una columna d'aigua de 520 metros d'altura, que va alvançar a l'entrada de la baïa en una velocitat propenca als 200 km per hora.[3]
La zona és part del Parc i Reserva Nacional Glacier Bay, per lo que les afores estaven deshabitades, pero a l'hora del sisme, tres barcos de peixcadorés es trobaven en la baïa. L'embarcació de Vivian i Bill Swanson, el Badger, va ser duta per l'ona "esgolant-se pel sur d'Alaska" fins a l'entrada de la baïa, a on finalment es va afonar.[3] Va alcançar a estar a més de 30 metros sobre el nivell dels arbres. El matrimoni va ser rescatat per un atre barco. Howard Uhlrich i el seu fill de sèt anys varen conseguir esquivar l'ona en la seua embarcació Edrie, internant-se cap a ella. Pero Orville Wagner i la seua esposa, a bordo del Sunmore, varen morir esclafats per la paret d'aigua.
En Yakutat, únic assentament permanent prop de l'epicentre en eixe moment, l'infraestructura, com a ponts, molls i oleoductes, va sofrir danys. Una torre d'aigua es va derrocar i una cabanya va sofrir danys irreparables. Es varen produir ebullició d'arena i fissures prop de la costa surest, i es varen tallar els cables submarins que soportaven el Sistema de Comunicació d'Alaska.[1]
L'ona del tsunami va causar danys a la vegetació en els promontoris al voltant de l'àrea a on va ocórrer la caiguda de roques, fins a una altura de 520 metros d'altura, aixina com a lo llarc de la costa de la baïa, Gràcies a que la zona estava deshabitada solament va haver cinc morts.[3]
Geologia del sisme
[editar | editar còdic].png){kind=link}
Lo que va ocórrer en Lituya cau en la característica especial dels denominats mega tsunamis. Solament les ones de més de 100 metros entren en eixa classificació. La regió d'Alaska a on va ocórrer el sisme es troba sobre una falla tectónica, el moviment de la qual va causar el gran terremot. La zona de la baïa de Lituya té una història d'events de mega tsunami, pero l'event de 1958 va ser el primer per al qual es varen registrar senyes suficients fins a eixe moment.[4]
Si be hi ha encara discussions sobre quina combinació de factors va produir una ona de tal envergadura, sí està clar que va ser el sisme lo que va provocar la solsida de 30 millons de metros cúbics de material del glaciar. Ademés, la ensenar té una entrada molt menuda, que deriva que una considerable massa d'aigua estiga pràcticament tancada entre montanyas. Un terreny en eixes característiques posseïx una tendència inherent a provocar ones jagantes, ya siga per corriment de terra o per terremots.
Un estudi de 2010, va concloure que era més provable un event de "doble esmonyida": la caiguda de roques, que impacta molt prop de la capçalera del glaciar Lituya, va causar la ruptura d'al voltant de 400 metros cúbics de gèl del dit del front glaciar (com es mostra en fotografies de l'época), i possiblement va injectar una considerable cantitat d'aigua baix del glaciar. El glaciar, allaugerat, es va alçar abans d'estabilisar-se en l'aigua, i una gran cantitat de farcidura atrapada (sediment subglacial i proglacial) que va quedar atrapat baix del glaciar i que ya s'havia soltat pel terremot, es va lliberar com un segon i major corriment, casi immediatament .[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 U.S. Department of Commerce, National Oceanic and Atmospheric Administration; U.S. Department of the Interior, Geological Survey.(41)
- 277.Consultat el 28 d'octubre de 2019.
- ↑ «MEGA-TSUNAMI Lituya Bay - The Mega Tsunami of 9 July 1958 in Lituya Bay, Alaska - Analysis of Mechanism - by Dr. George Parares-Carayannis». www.drgeorgepc.com. Consultat el 28 d'octubre de 2019.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 The International Journal of The Tsunami Society.20(5)
- 241-245.Consultat el 28 d'octubre de 2019.
- ↑ «Tsunami rocked Alaska”s Lituya Bay in 1958» (en en-us). Santa Creu Sentinel. Consultat el 28 d'octubre de 2019.
- ↑ Journal of Earthquake and Tsunami.04(04)
- 285–319.ISSN 1793-4311.doi:10.1142/S1793431110000893.Consultat el 28 d'octubre de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tsunami de bahía Lituya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.