Melipona beecheii

Archiu:Melipona sp Female.jpg

jicote manso (Melipona beecheii)

El jicote manso o jicota estrela (Melipona beecheii), també coneguda com cuco real, criolla, mosca de la verge o simplement abella sense aguijón, Plantilla:Sfnm és un insecte himenòpter de la família dels ápidos i una de les setenta y tres espècies del gènero Melipona.Plantilla:Sfnm És una espècie d'abelles eusociales sense aguijón. No tenen un comportament agressiu, carixen de muda i la seua colmena és permanent, que les seues colónies oscilen entre decenes a mils d'integrants.Plantilla:Sfnm Esta espècie es distribuïx geogràficament al nort del Neotrópico, des de la costa del Pacífic mexicà, el Petén (Guatemala) i les Antilles Majors (Cuba) fins al Golf de Nicoya (Costa Rica).

En Mèxic, la seua major concentració es localisa en la Península de Yucatán; llar de vint espècies natives d'abelles sense aguijón, a on la M. beecheii és la de major importància sociocultural. Este meliponino es reporta en les regions de la Costa del Golf (estats de Tabasco, Tamaulipas i Veracruz), en la Costa del Pacífic (Chiapas, Jalisco, Michoacán, Nayarit i Oaxaca) i algunes poblacions disperses en Zacatecas i Sant Luis Potosí.Plantilla:Sfnm

Durant l'época virreinal, la producció de mel i cera va ser exportada a Europa.

Noms comuns

En les regions del sur de Mèxic i Centroamérica, les espècies de la tribu Meliponini reben la denominació genèrica de jicote o jicota (en náhuatl: xīcohtli ‘abella, abellot, avespa’), de la qual deriven vocablos específics per a cada espècie.

Costa Rica

En les províncies de Guanacaste, Puntarenas, Alajuela i Sant Josep (Costa Rica) i Nicaragua se li coneix com jicote gat, pels tons clars o verduzcos de les seues estructures oculars.

Meliponicultura en Mèxic

En els Estats Units Mexicans, existixen quarantassís espècies conegudes d'abelles sense aguijón distribuïdes en dèsset gèneros, a on els meliponinos representen el 15% del total. Es disponen en les regions de la Costa del Golf (estats de Tabasco, Tamaulipas i Veracruz), en la Costa del Pacífic (Chiapas, Jalisco, Michoacán, Nayarit i Oaxaca) i alguns grups dispersos en Zacatecas i Sant Luis Potosí; no obstant, la seua major concentració es localisa en la Península de Yucatán; llar de vint espècies natives d'abelles sense aguijón, sis de les quals són aprofitades per la producció de mel i cera des de la época precolombina pels grups mayenses de les terres baixes. Durant l'época virreinal, la producció de mel i cera va ser exportada a Europa.

Per les seues característiques socials la xunán kab va ser l'espècie favorita que varen cultivar els mayas, algunes de les atres espècies cultivables són tsets (Melipona yucatanica), kantsac (Scaptotrigona pectoralis), sacxic (Trigona nigra nigra), us -cab (Plebeia frontalis) i bo'ol (Nannotrigona perilampoides).

S'adapten fàcilment a colmenas artificials i el seu comportament no és agressiu. Quan l'abella regna és fecundada no pot volar. Per tal motiu, a diferència d'atres espècies, no abandona el lloc de la seua criança. Són resistents als paràsits i malalties que patixen la Apis mellifera.

En el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

l'introducció i explotació d'un atre tipo d'abelles més productives, com Apis mellifera o abella domèstica, varen provocar una disminució del 93% de colmenas de la Melipona beecheii o xunan kab.

En la cultura

En maya yucateco rep el nom de kolel-kab ‘dama de la mel’ i xunáan kab ‘abella sense aguijón’ per a referir-se genèricament a les espècies relacionades. Tant la senya arqueològica i etnohistórico denoten l'importància de la Melipona beecheii entre els grups mayenses de la península de Yucatán abans de la conquista. L'abella sense aguijón i la seua criança varen estar presents en la societat maya de les terres baixes, tradicions que s'han mantingut intactes durant a lo manco sis sigles.

La meliponicultura es practicava en regularitat en virtut de l'extracció de mel i elaboració de cera per a distints fins, productes molt valiosos en distintes aplicacions. Les colónies eren situades al voltant de les vivendes en troncs buits denominats jobones, elaborats en arbre de ramón (Brosimum alicastrum), pich (Enterolobium cyclocarpum) o tzalam (Lysiloma latisiliquum). Aixina mateix, els individus encomanats a esta empresa efectuaven una festa religiosa en el més de tzec —la quinta vintena del haab'—, en la qual es rendia honor a Hobnil, bacab del sur. L'himenòpter va ser sacralizado en la mitologia, és el cas de dos deidades fundacionals associades als rumbos de l'univers representades com a abelles: Muzencab i Ah Muzencab. Permeten constatar la seua rellevància excavacions arqueològiques que han investigat jobones (colmenas) i grups de colmenares prehispánicos, també representacions artístiques dels himenòpters en incensarios i documents pictòrics com en el còdex Madrit (Plantilla:Circa), un dels quatre còdexs precoloniales de procedència maya. En els almanacs de cotidianeidad es mostra el conte d'abelles sense aguijón aixina com l'extracció de la seua mel.Plantilla:Sfnm

Vore també

• Xunán kab

Bibliografia

• (2020).«L'abella melipona en la cultura maya».Des del herbario.(12)

• (2012).«Selectivitat de pecoreo de l'abella sense aguijón Melipona beecheii Bennett en la EEPF “Indi Hatuey”, Matances».Pastures i forrajes.35(3)

• González Torres (1995). [1], 1.ª edició, Ciutat de Mèxic: Larousse.

• (2024).«Abelles sense aguijón».Proyecte BRM.FLAAR USA/FLAAR Mesoamérica.Petén:

• ITIS. «Melipona (Illiger, 1806)». ITIS-Report.

1. León (2022). [2], Campeche: Institut d'Ensenyança i Investigació en Ciències Agrícoles.

• (2024).«Meliponiculturas contemporànees en Nicaragua: desafius i oportunitats des de la agroecología».La calera.42(24)

36–47.doi:10.5377/calera.v24i42.17831.

• Quezada-Euán (2018). , Cham: Springer. doi:10.1007/978-3-319-77785-6.

• Ramírez (2021). [3], Heredia: Centre d'Investigacions Apícolas Tropicals-Universitat Nacional de Costa Rica.

• (2021).«Abelles mayas, dels còdexs al sigle XXI».Ecofronteras.25(73)

2-5.

• Vail (2013). [4], 1.ª edició, Ciutat de Guatemala: Universitat Mesoamericana.

Enllaços externs

• Cuetzalan al rescat de l'abella melipona