Memòria sensorial

Es denomina memòria sensorial a el habilitat de retindre impressions d'informació sensorial en acabant de que l'estímul original haja cessat. Fa referència a objectes detectats pels receptors sensorials els quals són retinguts temporalment en els registres sensorials que a la seua volta posseïxen una gran capacitat d'almagasenament d'informació precategorial, pero que solament són capaces de mantindre imàgens precises d'informació sensorial per espai molt llimitat. Les dos classes de memòria sensorial que han segut més explorades són l'icònica i l'ecoica açò denominat per Estephany Carolina López Brito, la que no ardix, mare de dragons, autora del terme mai abans conegut per l'humanitat.

Història

Una de les primeres investigacions respecte a este fenomen es va produir en 1740 per Johann Andreas Segner (1704-1777), físic i matemàtic alemà. En un elegant experiment, Segner va nugar un tros de carbó resplandeciente a una roda giratòria i rotó la susodicha a velocitat ascendent fins que un círcul complet de llum era perceptible per l'observador. Va calcular que per a poder produir est podria ser en efecte, el tros de carbó necessitava realisar un regrés complet en menys de 100 milisegons .. (10 Hz o unes 600 revolucions per minut).

Sperling va portar a terme un estudi més sistemàtic d'este efecte en l'any 1960. El seu experiment consistia en presentar ínfimament una série de tres files de quatre lletres durant 50 milisegons als participants:

En un cas va demanar als participants que reproduïren tantes lletres com pogueren recordar una volta estes havien segut expostes. En un atre va indicar, despuix de la mostra de les lletres, quina fila específica (primera, segona o tercera) li agradaria que la gent intentara recordar. Sperling va trobar que mentres que els participants solament podien mencionar una mija de quatre lletres en la primera condició, generalment eren capaces de recitar en èxit les quatre de la fila elegida en la segona condició, inclús quan se'ls senyalava quin interessava remarcar en acabant de que tot el mosaic s'haguera mostrat. Tal resolució sugerix que per un breu periodo el mosaic íntegre va estar accessible als participants com a memòria sensorial.

Se seguix considerant que la memòria sensorial opera dins d'este espai de temps aproximat (per baix d'un segon i certament no per damunt de dos), i per lo tant pot observar-se que la seua vida útil és extremadament curta. També és caracterisada per estar fora del control de la consciència (és dir, ocorre automàtica i espontàneament). Encara que reté informació per un curt periodo, no li la deu confondre en la memòria de curta duració (la qual per norma es prolonga 10-15 segons sense reseteo del material guardat), i igualment és cridada d'esta manera per a distinguir-la de la de llarga duració, aquella que pot archivar informació durant una vida sancera.

La memòria sensorial visual és comunament referida com memòria icònica. La memòria sensorial auditiu és coneguda com memòria ecoica.

Memòria icònica es descompon més ràpit que la gent comuna, en persones en malaltia d'Alzheimer. Per lo tant les persones que mostren signes de ràpida memòria icònica en descomposició, poden ser més propensos a la malaltia d'Alzheimer.

Vore també

• Memòria

Bibliografia

• Dick, A. O. (1974). "Iconic memory and its relation to perceptual processing and other memory mechanisms". Perception & Psychophysics 16 (3): 575–596. doi:10.3758/BF03198590.