Memòries d'Adriano

Erro al crear miniatura:

Memòries d'Adriano

Memòries d'Adriano (en francés, Mémoires de Hadrien) és una novela de l'escritora Marguerite Yourcenar. Relata en primera persona la vida del emperador romà Adriano. Escrita entre decembre de 1948 i decembre de 1950, en un principi es va editar per entregues en la revista francesa La Table Ronde. En el número de juliol, el 43, es va publicar la primera part (Animula vagula blandula) en les pàgines 71-84; Varius multiplex multiformis va vore la llum en el n.º 44, corresponent al més d'agost, i en les pàgines 94-118, i la tercera, Tellus stabilita, va ser publicada el més següent, en el n.º 45, i en les pàgines 36-59; en tots els casos en la firma M.A. Donada el bo acolliment que va rebre l'edició per entregues, la novela completa va ser publicada també en França baix el sagell de l'editorial Plon, i es va posar a la venda el 5 de decembre de 1951.

El llibre va tindre un èxit immediat, en bones crítiques i excelent acolliment per part del públic, i des de llavors no ha deixat de reeditar-se en molts idiomes, sent el títul més conegut de la seua autora. El 17 de maig de 1952, va rebre el Premi Fémina Vacaresco, guardó que Yourcenar va arreplegar en juny d'eixe any en l'Hotel Ritz de París. L'èxit es va traduir en multitut d'edicions. Aixina, per eixemple, entre 1951 i 1958, l'editorial Plon va aplegar a llançar 96.500 eixemplars, i baix el sagell Gallimard (editorial francesa que ara reunix tots els títuls de l'autora), s'havien llançat fins a 1989 una miqueta més de 800.000 eixemplars. Entre les moltes traduccions que ha tingut esta obra, mereixen la pena destacar-se la versió anglesa, realisada per Grace Frick, companyera de Yourcenar, i la de Juliol Cortázar en espanyol.

En la novela es mencionen unes Memòries que Adriano va publicar en vida en el nom del seu lliberte Flegón, hui perdudes, i que varen servir de base per a dos de les fonts clàssiques sobre la vida de l'emperador: el capítul corresponent de la Història romana de Dión Casio, i la Vita Hadriani, dins de l'Història Augusta, escrita per Elio Esparciano.

Marguerite Yourcenar es va inspirar també en una novela curta de Jean Schlumberger, Li lion devenu vieux (El lleó es va fer vell), de 1928.

La narració, que comença en la fòrmula «Le lion devenu vieux, adopta la manera d'una llarga epístola dividida en capítuls (El león se hizo viejo, «Querido Marco», , adopta la manera de una larga epístola dividida en capítulos (, , , , i , ), i va dirigida al seu successor, Marco Aurelio, a qui Adriano havia adoptat com a net, en fer-ho adoptar a la seua volta pel seu fill adoptiu i successor immediat, Antonino Pío. En ella, l'emperador medita i reflexiona sobre els seus anys de regnat, dels seus triumfos militars, de l'amor, de l'amistat, de la poesia, de la música, de l'art, dels viages, de la pau, de la passió pel seu jove amant Antínoo i del dolor causat per la seua mort, tot això d'una manera consistent, pero no exenta d'eixa «melancolia del món antic» a la que aludira Gustave Flaubert. A este respecto, Yourcenar va anotar en els Quaderns de notes a les Memòries d'Adriano la coneguda frase de l'escritor francés: «Quan els deus ya no existien i Crist no havia aparegut encara, va haver un moment únic, des de Cicerón a Marco Aurelio, en que solament va estar el home». Com ella mateixa confessava: «Gran part de la meua vida transcorreria en l'intent de definir, despuix de retratar, a eixe home sol i al mateix temps vinculat en tot».