Meteora

Meteora

Els Monasteris de Meteora (en griego: Μετέωρα Μοναστήρια, Metéora Monastíria; és dir, en espanyol, Monasteris suspesos del cel, Monasteris suspesos en els aires o Monasteris en el cel) estan localisats en l'unitat perifèrica de Tríkala, en la planura de Tesalia, al nort de Grècia. En concret, es troben en les proximitats de Kalambaka, en la vall del riu Peneo, al nort de Tríkala.

Estan classificats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco des de l'any 1988. Són construccions sobre el cim de masses rocoses grises (d'arenisca i conglomerat), tallades per l'erosió i cridades Meteora. Es troben a una altitut de 600 metros i estan habitats des de el XIV.

Estos monasteris cristians ortodoxos són un important lloc del monacato ortodox grec.

Geologia

Orige mític.

Montanyes de Meteora.

Les formacions rocoses a on es varen construir els monasteris serien segons els antics escrits cristians "les roques enviades pel cel a la terra" per a permetre als grecs retirar-se i resar.

Orige geològic

En l'emplaçament d'estes imponents masses rocoses es trobava, fa millons d'anys, un gran riu que desembocava en el golf de Tesalónica. Posteriorment, este riu va trobar una nova eixida en el mar Egeo i la delta fluvial, baixe l'acció dels terremots que ho varen alçar i l'erosió del conjunt, va donar lloc a este peculiar i bell paisage de pilars (torreones naturals o tolmos).

Història

Antiguetat

Les coves de Meteora varen ser habitades de manera continuada fa entre 50.000 a 5.000 anys. L'estructura més antiga és una paret de sellars pétreos que tancaven l'entrada a la cova de Teopetra, realisada fa 23.000 anys, provablement com a protecció davant les baixes temperatures (s'estava produint una edat de gèl), ademés de trobar-se diversos artefactes d'época Paleolítica i Neolítica.

Meteora no és mencionada en la lliteratura grega ni en cap de les seues mits clàssics. Les primeres evidències d'ocupació humana despuix de la prehistòria varen ser un grup de monges ascetas els qui, en el IX, es varen traslladar als històrics cims. Varen habitar en menuts buits i fissures dels peñiscos, alguns de fins a 550 metros d'altura. Açò va permetre que els monges dugueren una vida completament aïllada i solitària, reunint-se únicament els dumenges i dies especials per a resar en la capella als peus d'una roca coneguda com Dhoupiani.

Al començament de el XI, els monges varen començar a habitar en l'interior de les coves de Meteora. No obstant, els monasteris no varen escomençar a construir-se fins a el XIV, quan els religiosos varen tindre que refugiar-se davant els numerosos atacs del Imperi otomà en Grècia.

Monasteris

La data exacta de l'establiment dels monasteris es desconeix. A finals de el XI i principis de el XII, es va realisar una rudimentària estructura monástica cridada el skete de Stagoi (Kalambaka) al voltant de l'iglésia de Theotokos. A finals de el XII, una comunitat ascética va començar a aplegar en massa a Meteora.

En 1344, Atanasio Koinotivis del mont Athos va aplegar en un grup de seguidors a Meteora. Entre 1356 i 1372, va fundar el monasteri del Gran Meteor en una ubicació idònea, ya que els monges estaven segurs de possibles altercats polítics i mantenien controlat l'accés. Està situat a 613 metros sobre el nivell de la mar i amaga una iglésia d'estil bizantino que atesora les relíquias del fundador i uns valiosos frescas policromados que relaten les persecucions i martiris que varen sofrir els cristiàs. L'única manera d'entrar era pujant per una gran escala, que els monges podien replegar quan se sentien amenaçats.

A finals de el XIV, el govern del Imperi bizantí en Grècia es va vore amenaçat pels exploradors otomans que anelaban el control de la fèrtil planura de Tesalia. Els ermitaños, buscant refugi davant l'alvanç turc, varen decidir que els peñascos de Meteora eren el lloc idòneu. Es varen construir entorn a 24 monasteris, dels quals es conserven sis en funcionament, quatre masculins, dos femenins, en menys de dèu membres en cada u.

En 1517 Teófanes de Creta va construir el monasteri Varlaam, que dia albergar un dit del apòstol Juan i l'omóplato del apòstol Andrés. L'accés als monasteris va ser deliberadament complicat. La manera d'alcançar dites posicions era a través d'escales de mà i, fins a el XVII, la manera de proveir-se de menjar i atraure fidels era a través de cistelles i cordes.

En 1921, la regna consorte de Romania María de Sajonia-Coburgo-Gotha va visitar Meteora, convertint-se en la primera dòna a la que se li va permetre l'accés al monasteri del Gran Meteor. En la década de 1920 es va realisar una millora d'accés als monasteris: es esculpieron escalons en els peñascos i es va construir un pont en la planura propenca.

Destrucció nazi

Archiu:Meteora in art. caps block 14

Maqueta històrica dels monasteris de meteora-Μετεώρων.

Un gran número dels monasteris varen ser destruïts o arruïnats en el transcurs de la Segona Guerra Mundial per les tropes alemanes, degut a que la resistència grega es va refugiar en ells durant l'invasió a Grècia i posterior ocupació militar.

Llista de monasteris

Sol sis monasteris estan actualment en us (quatre són masculins i dos són femenins):

• Monasteri de Sant Nicolás, (Αγιος Νικόλαος, Àgios Nikólaos).
• Monasteri de Sant Esteban, (Αγιος Στέφανος, Àgios Stéfanos).
• Monasteri de la Santíssima Trinitat, (Αγία Τριάδα, Agía Triada).
• Monasteri del Gran Meteor (Μεγάλο Μετέωρο, Megálo Meteor), (Μονή Μεταμορφώσεως, Moní Metamorfóseos) o de la Transfiguración.
• Monasteri de Roussanou, (Ρουσάνου).
• Monasteri Varlaam, (Βαρλαάμ).

Rodages i cultura popular

Archiu:Moni Agiou Stephanou caps block 15 2017-10-07 10-59-13.jpg

Monasteri de Agios Stefanos.

• La película La sirena i el delfí de 1957 va ser rodada parcialment en Meteora.
• La película Tintín i el misteri del Toisón d'Or (1961) del director francés Jean-Jacques Vierne.
• La película Sky Riders (1976).
• En el monasteri de la Santíssima Trinitat es va rodar la película Solament per als teus ulls (1981) del director John Glen, pertanyent a la saga de James Bond.

Un dels circuits de carreres del joc de SNES Top Gear 2 correspon a Meteora.

• La primera entrega de la saga de videojocs Tomb Raider es va inspirar indubtablement en Meteora per a crear la seua secció de Grècia, especialment el seu inici en el monasteri "St. Francis' Folly"
• L'àlbum de Linkin Park Meteora (2003) està basat en els monasteris despuix de quedar impressionats en visitar-los.
• Un dels personages de la novela Guerra mundial Z (2006) de l'autor Max Brooks troba refugi davant els zombis en Meteora.
• Michina, lloc protagónico en la película Pokémon: Arceus i la Joya de la Vida (2009), està basat en Meteora.
• La série de HBO Joc de Trons (2011) es va inspirar en Meteora per a recrear The Eyrie (El niu d'àguiles).
• La película Meteora del director Spiros Stathoulopoulos (2012).

Turisme

L'eixida de la visita turística es fa des de la ciutat de Kalambaka. Un circuit de 17 km, aproximadament, permet donar el regrés als monasteris.

Hi ha diferents alternatives per a recórrer la zona que inclouen: autobús públic, tour i taxi.

L'entrada als monasteris no és gratuïta. Cal pagar 5 euros per cada monasteri.

Tots poden visitar-los en les salvetat d'utilisar roba que cobrixca la desnudez del cos. Les dònes, no obstant, no poden dur pantalons, sino faldes llargues. Si no la tenen, se'ls presta una tela a l'entrada a modo de falda. També deuen cobrir-se el cap en un mocador.

Els horaris de visita generalment són des del matí fins a primera hora de la vesprada. En estos recorreguts es poden vore pintures, vestimentes i objectes històrics dels monasteris.

Enllaços externs

Commons

• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Meteora.
• Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Meteora (en grec)
• Pàgina de viages grega, en perfils i quadros de cada monasteri, (en anglés).
• Lloc local, en informació sobre els monasteris i l'àrea, (en anglés).