Migració neuronal
La migració neuronal és el procés de l'etapa embrionària del sistema nerviós, que consistix en el desplaçament de les neuronas des del lloc en el que «han naixcut» fins a la seua zona de destí final.
Característiques
[editar | editar còdic]La migració neuronal és un procés molt complex, i per a moltes neurones significa desplaçar-se una llarga distància i salvar grans obstàculs.
Les neurones derivades del tubo neural seguixen un mecanisme distint de migració celular que les cèlules derivades de la cresta neural.[1][2][3]
Tubo neural
[editar | editar còdic]La majoria de les neurones derivades del tubo neural migran a través de la glía radial, les cèlules de la qual servixen de soport mecànic a les neurones inmaduras per al seu desplaçament a través del neuroepitelio. Les neurones es desplacen per les prolongacions gliales amprant un moviment ameboide.
- El mecanisme de migració està controlat per molècules de la membrana celular com per eixemple diverses glucoproteínas que s'expressen en fases primerenques del desenroll; les anomenades molècules d'adheriment celular neurona-glía (MAC-Ng), realisen el reconeiximent de les prolongacions de la glía radial per a iniciar la migració i controlen l'adheriment de les neurones a les mateixes, per a permetre el desplaçament de la neurona.[4]
Cresta neural
[editar | editar còdic]En el cas de les cèlules derivades de la cresta radial el mecanisme de migració ampra molècules de la matriu extracelular. L'inici de la migració d'estes cèlules està determinat per tant per la maduració de la matriu extracelular que les rodeja i són les molècules d'esta matriu les que els van a marcar el camí a seguir.
Via dorsolateral en roig, regió del cràneu.
Via ventral en blava, regió del tronc.
Per a les cèlules de la cresta radial hi ha dos vies de migració.
- La que seguixen les cèlules de la regió craneal de l'embrió que migran a través d'una via dorsolateral i la matriu de la qual extracelular determina que es diferencien en cèlules no neurales.
- Una atra via és la que seguixen les cèlules de la cresta neural de la regió del tronc, que ho fan per una via ventral i la matriu de la qual extracelular va a fer que es determinen com a cèlules del SNP i de la mèdula suprarrenal.
- Entre les molècules de la matriu que intervenen en este procés estan les fibronectinas, que aporten llocs d'adheriment als receptors de la membrana i faciliten el desplaçament de les cèlules migratòries, i les lamininas en els llocs a on es produïx l'agregació. El balanç entre estes molècules fa que les cèlules continuen la migració o s'agrupen formant ganglis. Ademés se sap que les MAC estan inactivadas en les cèlules de la cresta neural que estan migrando i s'activen quan s'agreguen per a formar ganglis.
Tipos de migració
[editar | editar còdic]
Fleches taronges: migració tangencial.
Fleches verdes: migració radial.
MP= medial pallium; DP= dorsal pallium; LP= lateral pallium; VP= ventral pallium.
En el sistema nerviós en desenroll, s'han identificat dos modos de migració: radial i tangencial.
La migració radial és el principal modo de migració de neurones piramidals en la corfa cerebral en desenroll.
La migració tangencial és de les interneuronas que expressen GABA, que sorgixen en el telencéfalo ventral cap a la corfa.[5][6]
Migració radial en la neocorteza
[editar | editar còdic]Les neurones naixen propenques a la zona en contacte en el ventriculo cerebral del tubo neural de l'embrió i poc despuix comencen la seua migració.
A l'inici d'este procés les neurones se situen entre la zona ventricular i la zona marginal formant la zona intermija que no és més que una ubicació transitòria.
Al començ del desenroll cortical, les neurones més primerenques formen la pre-placa, una capa de neurones diferenciades per damunt de la zona ventricular.
En la neocorteza en desenroll, les cèlules germinals (Cèlules mare neurales) proliferen en la zona adjacent al ventrícul cerebral. Les primeres cèlules postmitóticas que migran des de la primera capa cortical (pre-placa o pre-plate en anglés) estan destinades a convertir-se en neurona de Cajal-Retzius i neurones de la subplaca (o sub-plate).[7]
Estes cèlules es mouen per mig de «traslocación somàtica», les neurones que emigren en este modo de locomoció són bipolars i se subjecten a la piamadre. El soma d'estes cèlules és transportat a la superfície de la piamadre per mig de nucleocinesis, un procés per mig del qual microtúbuls rodegen el núcleu i es elongan o contrauen per a guiar el núcleu en el seu centrosoma a la seua posició final.[8]
Fibres radials conegudes com glía radial (RG) pot translocarse a la placa cortical (o cortical plate) i diferenciar-se en astròcits o neuronas. La traslocaació somàtica pot ocórrer en qualsevol moment durant desenroll.[9][10]
Posteriors ones de neurones van a partir el preplate al migrar a lo llarc de la glía radial formant la placa cortical (o cortical plate). Cada ona de cèlules viagen a través de les capes que les precedixen, d'adins cap a fòra, açò significa que les neurones més jóvens es van a localisar més prop de la superfície del cervell.[11][12] Està estimat que la migració guiada per glía representa entre un 80 i 90% de la totalitat de la població de neurones que migran.[13]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «El mapa del cervell segons Pasko Rakic.». NEXciencia. Facultat de Ciències Exactes i Naturals, Universitat de Buenos Aires.Erro al crear miniatura:
- ↑ Hernández-Flórez C.E.(2018).Universitas Meja,.Pontifícia Universitat Javeriana.59(3)Consultat el 28 d'octubre de 2022.Erro al crear miniatura:
- ↑ «Descobrixen nous mecanismes implicats en la migració neuronal». SINC Servici d'Informació i Notícies Científiques. Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia.Erro al crear miniatura:
- ↑ Alan R Crossman (2019). ha+interneuronas+en+la+substància+blanca+de+la+m%C3%A9dula+espinal+que+posseïxen+axones+relativament+llarcs&source=bl&ots=1FfGj6UTKX&sig=ACfU3U35O5X9faGB92LdPam5i0PXrzq_ow&hl=és-419&sa=X&vore=2ahUKEwj8wpfn2pn7AhVirpUCHfCPAYo4MhDoAXoECAIQAg#v=onepage&q=hi ha%20interneuronas%20en%20la%20substància%20blanca%20de%20la%20m%C3%A9dula%20espinal%20que%20posseïxen%20axones%20relativament%20llarcs&f=false Neuroanatomía. Text i Atles en Color, Elsevier Health Sciences.
- ↑ Nadarajah B.(2002).Nature Reviews Neuroscience.3(6)
- 423–432.
- ↑ Yokota Y.(2007).PLoS ONE.2(8)doi:10.1371/journal.posa.0000794.Erro al crear miniatura:
- ↑ Hirota Y.(2017).Front Cell Dev Biol..5(40)doi:10.3389/fcell.2017.00040.Consultat el 30 d'octubre de 2022.Erro al crear miniatura:
- ↑ Nature Neuroscience.7(11)
- 1169–70.doi:10.1038/nn1104-1169.
- ↑ Trends in Neurosciences.25(5)
- 235–238.doi:10.1016/S0166-2236(02)02156-2.
- ↑ Nature Neuroscience.4(2)
- 143–150.doi:10.1038/83967.
- ↑ Nature Reviews. Neuroscience.3(6)
- 423–432.doi:10.1038/nrn845.
- ↑ The Journal of Comparative Neurology.145(1)
- 61–83.doi:10.1002/cne.901450105.
- ↑ Hatten, Mary (1999). Central Nervous System Neuronal Migration, Annual Reviews in Neuroscience.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Purves, D. et al. "Invitació a la neurociencia". Editorial Medica Panamericana. Giner 2001, Argentina.
- Scott F. Gilbert. Developmental Biology Ninth Edition. Sinauer Associates, Inc. 2010.
- Thomas M. Jessell. Neuronal specification in the Spinal Cord: inductive signals and Transcriptional Codes. Nature (2000) Vol. 1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Migración neuronal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.