Senyals neuronals
Un gran número de molècules extracelulares actuen com a senyals neuronals per a la guia de neuritas o dels cons de creiximent axónicos . Estes molècules extracelulares peri-neuronals són de gran importància en la migració neuronal i en la formació de circuits neuronals.
Senyals no difusibles (fixes)
[editar | editar còdic]Les proteïnes de senyal de guia del axón consistixen en molècules secretadas i molècules ancorades a la membrana en característiques tant atractives com repulsivas.[1]
Les senyals fixes per a la guia del axón, són marcadors de la superfície celular i del microambiente extracelular. Són fonamentalment molècules adhesives que en certa forma «indiquen el camí» a seguir, com si foren carreteres moleculars.
Molècules de la matriu extracelular
[editar | editar còdic]Són substàncies produïdes per cèlules pero no directament fixades a les membranes celulars. La matriu extracelular és rica en molècules grans a les quals es fixen els cons de creiximent.
- Laminina: Produïx l'agregació de cèlules. És una molècula d'adheriment de la mateixa manera que la fibronectina.
- Fibronectina: Glucoproteína de les membranes de les cèlules de l'epiteli que voreja les vies de migració de les cèlules de la cresta neural. Aporta llocs d'adheriment dels receptors i facilita el desplaçament de les cèlules migratòries.
- Integrinas: Són receptors específics que es fixen a les molècules anteriors desencadenant una cascada d'acontenyiments en l'interior del con de creiximent, que comprenen canvis en els nivells dels mensagers intracelulars com calcio i trifosfato de inositol) que promou i guia l'extensió dels axones.
Molècules de la superfície celular
[editar | editar còdic]Són molècules d'adheriment o molècules que influïxen en l'extensió dels axones.
- Cadherinas: Són una classe de proteïnes que influïxen en l'extensió dels axones i es troben sobre el con de creiximent i les superfícies de les cèlules en les quals interacciona este con. Reconeixen a atres cadherinas sobre les superfícies celulars i es fixen a elles (són depenents de calcio).
- Molècules d'adheriment celular: Són independents de calcio. Es componen de dos tipos principals:
- Molècules d'adheriment celular Ng: També cridades molècules d'adheriment celular de la neurona-glía. Promouen l'elongació dels axones a lo llarc dels astròcits i les cèlules de Schwann en el SNC i el SNP.
- Molècules d'adheriment celular N: També cridades molècules d'adheriment celular neurales. Les interaccions entre estes molècules permeten que els axones adjacents formen fas a mida que s'estenen i que els axones que creixen més vesprada seguixquen pels camins dels seus precursors.
- IN-1 (inhibidor-1): És una classe d'inhibidor que està lligat a les superfícies celulars o a la matriu extracelular. Actua prevenint l'extensió dels axones propencs. És secretada pels oligodendrocitos de el SNC (cèlules gliales productores de mielina) i incorporada a les baïnes de mielina que rodegen als axones centrals.
Senyals difusibles
[editar | editar còdic]Les senyals difusibles són molècules marcadoras que establixen un gradient químic d'atracció o repulsió per als axones en creiximent. És difícil establir l'identitat d'estes senyals.
Atrayentes quimiotrópicos
[editar | editar còdic]Algunes molècules que generen atracció sobre les neurones són:
- Netrinas: És la primera família de molècules que es va descobrir que complix els requisits per a ser un atrayente quimiotrópico. L'inserció de gens de netrinas en cèlules no neuronals fa que les cèlules secreten netrinas i que actuen com a fonts quimiotrópicas per als axones comisurales.
Inhibidors i quimiorrepelentes
[editar | editar còdic]- Netrinas: Ademés de comportar-se com un atrayente quimiotrópico, les netrinas eixercixen efectes inhibitoris del creiximent sobre atres grups de axones en creiximent. Realment, la mateixa senyal indica a un conjunt de axones (les fibres comisurales) que s'acoste, mentres simultàneament envia un mensage a atres axones per a que es mantinguen alluntats.
- Semaforinas: Són quatre proteïnes relacionades estructuralment. Poden existir com a molècules secretadas o de la superfície celular, i els seus gens s'expressen en patrons específics en els embrions en desenroll, tant dels vertebrats com dels invertebrats. Les semaforinas secretadas rebugen grups específics de axones en creiximent sense tindre cap efectes sobre uns atres.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sánchez-Hortes C.(2021).Front. Mol. Neurosci..Consultat el 27 d'octubre de 2022. Erro al crear miniatura:
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Purves, D. et al. "Invitació a la neurociencia". Editorial Mèdica Panamericana. Giner de 2001, Argentina.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Señales neuronales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.