Mirabilis jalapa



Mirabilis Xalapa, cridada comunament dondiego de nit, dompedros, periquito, maravella del Perú, clavellina o nochera, és una espècie de planta herbácea del gènero Mirabilis de la família Nyctaginaceae; és la més cultivada, com a planta ornamental, del gènero. Oriunda de Mèxic a Argentina.
Descripció
[editar | editar còdic]Planta herbácea i vivaz en raïls tuberosas que pot alcançar entre 60 i 150 cm d'altura. Posseïx brots molt ramificats de branques empinades. Fulls pecioladas, ovadas, d'entre 4 a 13 cm de llarc per 10 a 80 mm d'ample. La raïl pivotante de fins a 1 m en plantes madures, geófita en dormancia hivernal, l'hàbit de la planta és caduc, brotant en la primavera mantenint-se fins a fins d'estiu.[1] Les inflorescèncias sorgixen en els àpiços de les branques, a sovint rodejades de menuts fulls, en involucre en forma de campana de 5 a 15 mm de llarc.[2]
Florés en 5 estams alguna cosa més sobreixents que el cáliz, este d'entre 30 a 55 mm de llarc. Lòbuls iguals o alguna cosa més curts que el tubo.[3][4]
Una curiosa particularitat d'esta espècie és que en la mateixa planta poden donar-se flors de diferents colors simultàneament, i inclús una flor individual pot estar esguitada de varis colors. Alguns dels colors sòlits de les flors de la Mirabilis Jalapa que es poden trobar són Rojo, Rosa, Groc, Blanco, i Taronja.
Ademés d'estos colors sòlits, algunes varietats poden tindre flors bicolor o multicolors, lo que fa que esta planta siga atractiva per a jardins ornamentals i tests.
Un atre dels fenomens que presenta és el canvi de color. Per eixemple, en la varietat groga, a mida que la planta madura, pot produir flors que canvien gradualment al rosa obscur. De la mateixa manera, les flors blanques poden canviar al violeta clar.[5]
Les flors comencen a obrir-se a partir de la vesprada, produint una forta i dolça fragància; i escomencen a tancar-se en entrar el migdia. A pesar de la seua apariència, estes flors no estan formades per pétals sino per una modificació pigmentada del cáliz. O siga que el periant té solament un verticilo, pero en freqüència semejando ser dos per les bràcteas sepaloides verdes i el cáliz petaloide coloreado.[6][7][8]
Són polinizadas per arnes Sphingidae d'espiritrompa llarga.
Les llavors són aquenios ovats o elíptics de 6 a 8 mm de llarc per 2 a 5 mm d'ample. De textura arrugada i un color verduzco-groguenc passant al negre en madurar.[9]
Distribució, hàbitat i cultiu
[editar | editar còdic]| Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
M. jalapa habita en les zones tropicals de Centre i Sudamérica, encara que s'ha naturalizado per totes les regions tropicals i templades. En regions templades de clima més fresc, solen morir en les primeres gelades, brotant novament en la següent estació càlida de les raïls tuberosas.
S'utilisa àmpliament en jardineria encara que sol trobar-se asilvestrada en terrenys baldíos o riberes de camins. La seua tendència a autofertilizarse fa que es propague ràpidament, convertint-se a sovint en espècie invasiva en un jardí si no li la controla.


Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «UCLA Mildred E. Mathias Botanical Garden». Botgard.ucla.edu.
- ↑ «Four O’clock Flowers Pictures, Mirabilis Jalapa (Marvel-of-peru)». Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2016. Consultat el 9 d'octubre de 2021.
- ↑ «How to Grow Four O'Clock Flowers, Growing Four O'Clock Plants, Seeds».
- ↑ J. Hutchinson, 1969. Evolution and phylogeny of flowering plants. London.
- ↑ «Tips and Information About Growing Four O'clock Plants».
- ↑ «Four O'clock». Archivat des d'el original, el 20 de setembre de 2017. Consultat el 9 d'octubre de 2021.
- ↑ «Four O'clock». Archivat des d'el original, el 5 de juliol de 2018. Consultat el 9 d'octubre de 2021.
- ↑ «Four O'Clocks, Mirabilis jalapa». Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2020. Consultat el 9 d'octubre de 2021.
- ↑ «Investigations of the inheritance of flower variegation in Mirabilis jalapa L. 1. General introduction and 2. Inheritance of colour in uniformly coloured flowers. J.M.M. Engels, W.N.M. van Kester, C.J.T. Spitters, L. Vosselman, A.C. Zeven. Institute of Plant Breeding, Agricultural University, Wageningen».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mirabilis jalapa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.