Model de Okumura
El model de Okumura és un dels més àmpliament utilisats per a predicció de senyals en àrees urbanes. Este model és aplicable para freqüències en el ranc de 150 a 1920 MHz, és dir, comprén la banda de VHF i UHF (no obstant, típicament és Extrapolado per a freqüències dalt de 3000 MHz entrant en la banda de SHF) i distàncies d'1 Km a 100 Km, ademés pot ser usat per a altures de l'antena de l'estació en el ranc de 30 m a 1000 m.[1]
Okumura va desenrollar un conjunt de curves que donen l'atenuació mijana relativa al espai lliure (Amu ) per a una zona urbana sobre un terreny casi pla, en una altura de l'antena de l'estació base (het) de 200 m i una altura d'antena mòvil (ℎ𝑟𝑒) de 3m.
Per a determinar la pèrdua de trayectòria utilisant el model de Okumura s'expressa de la següent manera:
On:
→ Pèrdues per propagació al 50% de recepció de la senyal.
→ Pèrdues en l'espai lliure.
→ Atenuacion mija relativa a les pèrdues en l'espai lliure
→ Factor de guany de l'antena transmisora (dB)
→ Factor de guany de l'antena receptora (dB)
→ Factor de correcció que depén de l'entorn
Curves del model de Okumura
[editar | editar còdic]Els valors obtinguts de cada curva es varen obtindre per mig de diferents medicions, usant antenes verticals i omni-direccionals tant en la base com en el mòvil i graficadas en funció de la freqüència en el ranc dels 100 MHz als 1920 MHz i en funció de la distància des de l'estació base en el ranc d'1 km a 100 km.
Si les altures reals de Tx i Rx o el tipo d'àrea de propagació diferixen de les referenciadas, es deu agregar la correcció apropiada.
Factors de guany
[editar | editar còdic]Els factors de guany Ghte i Ghre poden calcular-se usant les següents aproximacions:
30 m ≤ hte ≤ 1000 m
Okumura va descobrir que 𝐺(hte) varia a una taxa de 20dB/década i 𝐺(hre) varia a una taxa de 10 dB/década per a altures inferiors a 3 m. Alguns dels paràmetros importants relacionats en el terreny són l'altura de l'ondulació del terreny, la pendent promig del terreny, entre uns atres.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Okumura, Y.. “Field strength and its variability in VHF and UHF land-mobile radi service” (ja). Review of the Electrical Communication Laboratory 16 (9–10): 825–73.
- Hata, M.. “Empirical Formula for Propagation Loss in Land Mobile Ràdio Services”. IEEE Transactions on Vehicular Technology VT-29 (3): 317–25.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ T. Rappaport (2002). «3», Wireless communications (en Anglés), Prentice Hall, p. 116-120.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Modelo de Okumura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.