Anar al contingut

Model de barres i esferes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Proline model.jpg
Model de barres i esferes

En química, el model de barres i esferes (també de bola i vareta) és un model molecular estructural d'una substància química en el que es mostra la posició tridimensional dels àtoms i els enllaços entre ells. Els àtoms són típicament representats per esferas, conectades per les barres que representen els enllaços. Els enllaços dobles i triples són generalment representats respectivament per dos i tres barres curves. En un model ideal, els ànguls entre les barres deurien ser els mateixos entre els ànguls entre els enllaços, i les distàncies entre els centres de les esferes deurien ser proporcional a les distàncies corresponents entre els núcleus atòmics. A sovint el element químic de cada àtom és representat per diferents colors d'esfera.

En un model de barres i esferes usualment el radi de les esferes molt menor al tamany de les barres en la finalitat de conseguir una perspectiva més clara dels àtoms i enllaços representats. Com a conseqüència, el model no proveïx un visió clara de l'espai ocupat per la substància. En eixa perspectiva, el model de barres i esferes és diferent del Model d'espai ple, a on el radi de les esferes és proporcional al radi atòmic i en la mateixa escala que les distàncies atòmiques, i per lo tant mostren l'espai ocupat pero no els enllaços.

Els models de barres i esferes poden ser artefactes tangibles o digitals a través de gràfics computacionals. El primer són usualment construïts per un kit de modelació molecular, consistent en un número de resorts helicoidalés barres flexibles de plàstic, i un número d'esferes en forats trepats. El color de les esferes normalment seguixen el esquema de colors CPK. Algunes cursos universitaris de química requerixen que els estudiants compren estos models com a materials didàctics per a facilitar l'aprenentage

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Molecular Model of Methane Hofmann.jpg
Model d'Hofmann de 1865 mostra una molècula de metà (CH4).

En 1865, el químic alemà August Wilhelm von Hofmann va ser el primer en crear els models moleculars de barres i esferes. El va usar els models en una conferència en la Royal Institution.

Companyies especialisades manofacturan kits i models a demanat. Una de les primeres companyies va ser Woosters en Bottisham, Cambridgeshire, Regne Unit. Junt als forats tetra, tri i octo hédricos, existien esferes multiús de 24 perforació. Estos models varen permetre la rotació dels enllaços, el qual podia ser al mateix temps una ventaja en mostrar la flexibilitat molecular i una desventaja en ser models blans. L'escala aproximada va ser 5 cm per ángstrom (0.5 m/nm o 500 000 000:1), pero no va ser consistent en tots els elements.

La companyia Beevers Miniature Models en Edinburgh (ara operant en Miramodus) va produir menuts models usant esferes de PMMA i barres d'acer inoxidable. En estos models, l'us individual d'esferes foradades en ànguls d'enllaços i distància d'enllaç precisos varen permetre la modelació de grans estructures de cristal en una forma llaugera i rígida.


Referències

[editar | editar còdic]