Mojito

Archiu:MojitoReydelmojito.jpg

Mojito

El mojito és un còctel popular originari de Cuba, compost de rom, llima, sucre (tradicionalment suc de canya de sucre), menta i aigua mineral en gas. La combinació de sabor dolç, cítric, i menta complementa el sabor del rom, i fa del mojito una beguda popular d'estiu.

Per a preparar un mojito, s'afig suc de llima fresc al sucre (o a l'aixarop simple) i als fulls de menta. La mescla es martafalla suaument en un majador. Els fulls de menta només deuen martafallar-se per a lliberar els olis essencials i no deuen triturarse. A continuació s'afig rom i es remou breument la mescla per a dissoldre el sucre i alçar els fulls de menta del fondo per a una millor presentació. Per últim, la beguda es completa en gèl picat i aigua en gas. Els fulls de menta i els gajos de llima s'utilisen per a decorar el got.

En Cuba, la menta utilisada per a fer mojito és més comunament Mentha × villosa (cridada yerba bona o hierbabuena en Cuba) que té un llauger aroma a menta cítrica, pero fòra de Cuba se sol utilisar menta verda, que té un aroma a menta més forta.

Història

Conten que a finals de el XVI, el afamado corsario Richard Drake, subordinat del capità Francis Drake (corsario de la Corona anglesa) va preparar la primera versió coneguda d'una beguda que duya aguardiente (rom cru, sense envellir) de baixa calitat, en sucre, llima, menta i atres herbes. El aguardiente aportava calor, l'aigua diluïa l'alcohol, la llima combatia el escorbuto (deficiència de vitamina C, malaltia típica dels mariners de llavors que passaven mesos en la mar sense prendre fruta fresca), la menta i les herbes refrescaven, i el sucre permetia digerir eixa mescla.CR

La Habana, Cuba, és el breçol del mojito, encara que el seu orige exacte és objecte de debat. Se sabia que els natius tenien remeis per a vàries malalties tropicals, aixina que un menut grup d'abordage va desembarcar en Cuba i va retornar en ingredients per a una medicina eficaç. Els ingredients eren aguardiente de canya (traduït com a «aigua ardent», una forma rudimentària de rom fet de canya de sucre) mesclat en ingredients tropicals locals: llima, suc de canya de sucre i menta. El suc de llima per sí solament hauria previngut significativament el escorbuto i la disenteria, i tafia/rom es varen afegir pronte en estar àmpliament disponible per als britànics (cap a 1650). La menta, la llima i el sucre també ajudaven a dissimular el sabor asprós d'este aguardiente.

Circulen diverses explicacions sobre l'orige del seu nom. Segons una, es diu que el nom es deriva de la paraula d'Àfrica occidental mulle, una bossa de tela en espècies màgiques i objectes màgics; com una forma diminuta (trivializante) d'esta paraula prestada, mojito significaria "menuda màgia". També hi ha una mescla d'espècies del mateix nom, de la que podria provindre el nom, no obstant, est mulle en realitat es prepara en pomeranzen, no en llimes. La paraula també podria derivar-se de l'espanyol mullar (mullat) i representar una acurtada de l'adjectiu mojadito (llaugerament mullat) o mullat (mullat). Una atra teoria és que va ser inventat per Sir Francis Drake. El còctel «El Draque» es preparava en brandy. Encara que esta beguda no es dia Mojito en eixa época, era la combinació original d'estos ingredients.

En la década de 1860, la producció de rom ya era molt més refinada i es añejaba, #lo que donava un rom de millor calitat. Est va substituir al aguardiente i lo que ya en Cuba es coneixia com draquecito es va rebatejar com mojito, abans encara d'alcançar la seua popularitat gràcies a Ernest Hemingway qui ho bevia diàriament en La Bodeguita del Mig i a on primer es va escomençar a comercialisar.

La hierbabuena sorgix del creuament entre distints tipos de menta, de manera natural, donant lloc a una nova, en un millor aroma i robustea distinta. El gèl té, com en el cas del gin tonic, el seu intríngulis. En La Bodeguita del Mig, s'usava antany gèl sancer. En Cuba, en els anys 1930, el gèl se servia en pedres, sancer; més vesprada, al universalizarlo, es va escomençar a usar el gèl picat, entre atres coses per a que funcionara com a filtre i per a que els fulls es mantingueren al fondo i no molestaren en la boca. La majoria dels consumidors mastega la hierbabuena per a millor delectació.

Elaboració

Ingredients

• 4 cl de rom cubà.
• 3 cl de suc de llima o llima.
• 6 fulls de hierbabuena (clinopodium douglasii). La planta que en Cuba es coneix com hierbabuena no té res a vore en la hierbabuena europea i no és una menta, pero en el pas dels anys i la confusió de noms, el mojito es prepara en molts llocs en varietats de menta.
• 2 cucharaditas de sucre blanca
• Gèl picat.
• Soda.
• 1 rodaja de llima i 1 branca de hierbabuena per a adornar.
• Opcionalmente, unes gotes d'angostura, per a obtindre un mojito criollo: servix per a potenciar el sabor dels ingredients.

Passos

• Afegir el sucre, el suc de llima (també pot ser en rodajas) i els fulls de hierbabuena al got.
• Martafallar els fulls de hierbabuena junt en la llima i el sucre pero solament suaument en la finalitat d'extraure els seus olis essencials i aromatizar.

Reblir el got en gèl Afegir el rom (El més utilisat és Havana Club 3 anys) el rom cubà que originalment es va usar per a la recepta: no és añejo, sino un rom blanc específicament creat per a coctelería, més be sec i que a diferència dels añejos no modifica el sabor del còctel i permet que la hierbabuena i la llima s'assaborixquen en plenitut. Afegir un toc de soda.

• Completar el got en soda.
• Remoure una miqueta i adornar en una pajita o removedor, una rodaja de llima i una branca de hierbabuena.

Variacions

Es diu que alguns hotels de La Habana utilisen sucre en pols en els fulls de menta en lloc de sucre granulada, ya que la primera es dissol més fàcilment, mentres que molts establiments utilisen aixarop simple en el seu lloc. El «mojito de roses», que és una variació del mojito que conté el aguardiente en sabor a rosa, Lanique, es va crear per primera volta en el bar Albert's Schloss de Manchester, Anglaterra. Un mojito sense alcohol es denomina «mojito verge» o «nojito». El Cojito afig sabor a coco, a sovint per mig de l'us de rom en sabor a coco. Un mojito brut requerix rom ore en lloc de rom blanc, i sucre en bruto o sucre demerara. Demerara és un marró clar, parcialment refinat, sucre produït a partir de la primera cristalisació durant el processament de suc de canya en cristals de sucre.Afegir-ho a un mojito li dona un sabor semblat al caramelo. Un mojito de rom obscur simplement requerix que s'utilise un rom obscur en lloc de blanc.

En Mèxic, la marca de tequila Don Juliol oferix el «mojito blanc» simplement substituint el rom per tequila.

En Perú, existixen variacions de mojito que consistixen en agregar frutes tals com a naronja, cridat "Mojito de toronja", o en maracuyá, cridat "Mojito de maracuyá". Numerosos restaurants els servixen, i estos ingredients agregats milloren el cocktail i el seu sabor original. Atres frutes es troben en atres receptes de mojitos: peres, frambuesa i taronges. També es poden utilisar puré de dites frutes en lloc de la pròpia fruta sancera. El mojito de fraula inclou fraules trituradas; una atra variant en esta llínea substituïx el rom llauger per ginebra i el suc de llima per suc de llima, i afig aigua tònica.

També existix una recepta simplificada, en la qual s'ampra refresque sabor a llima (tipo Sprite o 7 Up) i igualment es mescla en rom blanc, suc de llima i fulls de menta.

Vore també

• Cojito, un mojito de coco
• Julepe de menta
• Caipiriña
• Sagnia
• Limonada
• Tinto d'estiu
• Té gelat

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mojito.