Mont Tmolo

El mont Tmolo (en grec Τμώλος, en llatí Tmolus), Tmolos, Tmolus o Timolus^[1] és una montanya de Brega, en el llímit de les províncies turques actuals de Manisa i d'Esmirna, que separa les conques fluvials del Caístro (Küçük Menderes) al sur i el Gediz (Hermo) al nort.

Esta cadeña montanyosa es diu Boz Donağlar, en turc «montanyes argénteas/grises». S'estén a uns 130 km del golf de Esmirna en la planura d'Alaşehir. Este massiç és célebre pel riu Pactolo, el qual té el seu naiximent en este mont, lo mateix que un atre curs d'aigua conegut des de l'Antiguetat clàssica, el riu Caístro, la font del qual se situa en la part oriental del seu punt culminant.

Mitologia

Segons Plutarco (46-125), el mont Tmolo es dia Carmanorion (en grec: Καρμανόριον), del nom d'un fill de Dioniso, que va morir de la ferida que li infligió un javalí durant la seua caça. El nom de Tmolo prové d'un rei de Lidia, cridat Tmolo, fill de Llaures qui va caure enamorat d'una nimfa que va violar en un temple d'Artemisa. La nimfa es va suïcidar i la deesa castigue al culpable, que va quedar empalado en estacas aceradas. El fill del rei va donar el nom del seu pare a la montanya per a honrar-ho.^[2]

Riquees del mont Tmolo

En l'Antiguetat

Minerals

Els autors grecs i llatins varen celebrar les riquees del mont. La riquea en or, concretament en electrum, va forjar la reputació de la montanya i del Pactolo, pero des de el I este recurs està agotat.^[3] La regió proporcionava un atre mineral que Estrabón (57 a. C.-25 d. C. flama «montañas argénteas/grises»^[4] (en grec antic: ψευδάργυρος, Geografía) en estat natiu:

En les afores d'Andira hi ha una pedra que quan es crema es convertix en ferro, calfada al forn en una miqueta de terra, destila un fals argent que en afegir-se-li bronze produïx lo que es diu una aleació, a la que alguns criden bronze de la montanya. També es produïx fals argent en les afores del Tmolo.^[5]

Plutarco té en conte un mineral maravellós al que crida arurophylax (en grec: arouraphylax, ἀρουραφύλαξ, «¿guardià de la terra (cultivada)?»):

Cada volta que els lladres s'acosten, esta pedra emet el sò d'una trompeta, i els lladres pensen que són perseguits, fugen i cauen en els precipicis. El lloc a on moren d'una mort violenta es diu la presó de Pactolo».^[2]

Un atre producte maravellós del mont, segons Plutarco, és la planta les flors de la qual són de color púrpura; cridada crisopola (en grec: χρυσοπόλη), que hauria permés als lidios conéixer l'or en aleació (or blanc):

Per a provar si l'or és pur, mentres està en fusió, s'aproximen a esta planta, i si l'or està sense aleació, els fulls de la crisopola es doren i retenen la substància d'este metal; pero si s'altera, rebugen este material degenerado.^[2]

Productes agrícoles

La montanya era reputada per ser rica en caça. Va ser en el curs d'una partida de caça quan el rei Tmolo va tindre la seua aventura.

Segons Virgilio era també una font de safrà: «No veges cóm el mont Tmolo nos envia els seus crocus odorantes».^[6] També eren célebres els vins de la zona.^[7]

Vore també

Notes

↑ Timolus citat en Plinio el Vell, Història Natural V.30
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Plutarco. «L'antiquité grecque et latine. Œuvres morals. Els fleuves, VII, li Pactole» (en francés). Consultat el 7 de novembre de 2010.
↑ Estrabón, Boz Dağlar, XIII.4.5.
↑ Carmanorion, en grec modern designa al zinc (Zn) (cf. (en grec) ψευδάργυρος), pero es discutix si es tracta de zinc o d'arseniat de coure (menys del 5% d'arsènic que torna el coure blanc. Vore Blümner, Hugo (1886). «Anderweitige Metalle», Technologie und Terminologie der Gewerbe und Kúnste bei Griechen und Römern. Bnad IV (en alemà), Leipzig, pp. 96-97.. Cf. aixina mateix R. J. Forbes(1971).
295.
↑ Estrabón, op. cit. XIII.1.56
↑ El safrà prové de tres estigmes del carpelo del crocus sativus. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Virgilio. . L'antiquité grecque et latine. Géorgiques. Livre I. Li labourage, vers 50-59. Consultat el 14 de novembre de 2010.
↑ Virgilio. «Géorgiques. Livre II. Li arbres et la vigne, vers 83-108» (en francés). L'antiquité grecque et latine. Consultat el 14 de novembre de 2010.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Monte Tmolo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Timolus citat en Plinio el Vell, Història Natural V.30

[plutarque-pactole-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Plutarco. «L'antiquité grecque et latine. Œuvres morals. Els fleuves, VII, li Pactole» (en francés). Consultat el 7 de novembre de 2010.

[3] Estrabón, Boz Dağlar, XIII.4.5.

[4] Carmanorion, en grec modern designa al zinc (Zn) (cf. (en grec) ψευδάργυρος), pero es discutix si es tracta de zinc o d'arseniat de coure (menys del 5% d'arsènic que torna el coure blanc. Vore Blümner, Hugo (1886). «Anderweitige Metalle», Technologie und Terminologie der Gewerbe und Kúnste bei Griechen und Römern. Bnad IV (en alemà), Leipzig, pp. 96-97.. Cf. aixina mateix R. J. Forbes(1971).
295.

[5] Estrabón, op. cit. XIII.1.56

[6] El safrà prové de tres estigmes del carpelo del crocus sativus. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Virgilio. . L'antiquité grecque et latine. Géorgiques. Livre I. Li labourage, vers 50-59. Consultat el 14 de novembre de 2010.

[7] Virgilio. «Géorgiques. Livre II. Li arbres et la vigne, vers 83-108» (en francés). L'antiquité grecque et latine. Consultat el 14 de novembre de 2010.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]