Anar al contingut

Riu Pactolo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Πακτωλός.jpg
Riu Pactolo

El riu Pactolo (Plantilla:Lang-tr) és un chicotet riu propenc a la costa egea de Turquia. Naix en el Mont Tmolo, fluïx travessant les ruïnes de l'antiga ciutat de Sardes,[1] i desagua en el riu Gediz, l'antic Hermo, del que en l'antiguetat era un chicotet afluent per la dreta. Corria pel regne de Brega i segons vàries llegendes gregues era aurífero,[2] i discorria pel cor del territori més fèrtil, regió la riquea de la qual en or era proverbial, pero que estava subjecta a sacsades sísmiques. En l'actualitat no és més que un torrent de poc cabal.cita requerida

Mitologia

[editar | editar còdic]

En la mitologia grega Pactolo (en grec Πακτωλός) és un dels deus fluvials. Encara que individualment no se cita la seua filiació, en la Teogonía es diu que varen ser tres mil els deus fluvials, tots fills d'Oceà i Tetis.[3] En a lo manco una font es diu que el Pactolo i el Hidaspes són germans.[4] Se li reconeix a lo manco una filla, Eurianasa, de qui diuen va ser la consorte de Tàntal i la mare de Pélope, Níobe i Bróteas.[5] En la finalitat de contemplar les admirables llabors d'Aracne, en freqüència abandonaven els seus albarzers les nimfes del Tmolo i també abandonaven les seues ones les nimfes del Pactolo.[6] Sófocles reconeix a Gea com a sobirana de les «corrents dorades del Pactolo».[7]

D'acort a la llegenda grega, el rei Medixques es va lliurar de la seua maldicció de convertir tot lo que tocava en or en llavar-se en el riu.[8] El historiador Heródoto va afirmar que l'or contingut en els sediment arrastrats pel riu era la font de les riquees del rei Creso, fill d'Aliates.[2] Possiblement la font del mit és el color característic del riu que li és donat pel seu llit.

En una atra llegenda es diu que el riu rebia inicialment el nom de Crisórroas (Χρυσορρόας, «que mana or») perque, segons la llegenda, Crisórroas, un fill d'Apolo, es va tirar al riu. Més vesprada es va cridar Pactolo, per Pactolo, fill de Leucótea, que durant un festival consagrat a Afrodita no va reconéixer a la seua pròpia germana, Demódice, i la va violar. En donar-se conte de lo que havia fet, i abrumar pel dolor, es va tirar al riu. Des de llavors el nom del riu va passar de Crisórroas a Pactolo.[9]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Heródoto, Història,v,101,2.
  2. 2,0 2,1 Heródoto,i,93,1.
  3. Hesíodo: Teogonía 364-370
  4. Nono: Dionisíacas, 24, 52
  5. Escolio a Eurípides, Orestes, IV
  6. Ovidio: Les metamorfosis VI, 15
  7. Sófocles: Filoctetes, 391
  8. Ovidio: Les metamorfosis, XI, 140-144
  9. Pseudo-Plutarco: Sobre els rius, VII


Referències

[editar | editar còdic]