Anar al contingut

Riu Bakir

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El riu Bakır (Plantilla:Lang-tr, anteriorment conegut com Ak-la seua o Aksou), és un curt riu coster de Turquia, que naix en les montanyes Temno, en Anatolia, i desemboca en el mar Egeo. Per als hititas era el riu Seha.

Mitologia

[editar | editar còdic]

Antigament era conegut, en grec, com Caico, Caíco o Ceco (en grec: Καϊκος, Καϊκός; i en latín: Caicus o Caecus, transliterado com «Kaïkos»). Fluïa a través de Brega, Misia i Eólida, i desembocava en el golf Elaítico[1] a uns 2 km a l'oest d'Elea.

Va ser mencionat per Hesíodo com un dels tres mil deus fluvials naixcuts d'Oceà i Tetis.[2] Plutarco diu que originalment el riu va dur el nom per Astreo, un fill de Neptú (Poseidón) que va yacer sense voler en la seua pròpia germana i es va tirar al riu Aduro, que despuix es va cridar Astreo. Posteriorment Caico, fill d'Hermes i la nimfa Ocírroe, havent matat a Timandro, i per por a ser descobert, es va tirar al riu Astreo i des de llavors es diu Caico.[3]

Història

[editar | editar còdic]

Estrabón diu que les fonts del Caico estaven en una planura,[4] que estava a l'est de les estribacions del mont Cane o Canes, (actual Kara Donağ), i que el mont Temno la separava de la planura anomenada Apia.[5]

Segons Estrabón, Homero va senyalar que la Tróade comprenia els territoris des de la regió del riu Esepo i des de la ciutat de Cicicene fins al riu Caico,[6] pero que atres autors grecs posteriors no varen establir les mateixes fronteres.[7] Els eolios varen colonisar el territori entre este riu i el Hermo.[7]

Afig el geógrafo, que el riu Caico distava 12 estadis (uns 3 km) d'Elea, una ciutat d'Eólida. També menciona que es trobava a 30 estadis (aproximadament 12 km) de la ciutat de Pitane.[8] Elea era el port de Pérgamo. Esta última estava junt al Caico, i la separaven aproximadament 25 km de la primera.

Teutrania, regió de Misia, es trobava en la zona nort de la vall del Caico. Tetraunte, rei epónimo d'esta regió, i Télefo, varen regnar en la regió entre Teutrania i el Caico.[9] Segons Homero, en boca de Estrabón, Eurípilo sembla que va regnar en el territori del Caico.[5]

El curs del riu indubtablement ha canviat des de l'Antiguetat, i no és fàcil assignar els noms antics a les branques del riu Caico en els mapes. Leake, infiere de la direcció de la marcha per Lucio Cornelio Escipión Asiàtic des de Troya fins a la planura d'Hircania,[10] que la branca noreste del riu de Pérgamo (Bergama o Beryma), que discorria per Menduria —possiblement Gergita (Karincali)— i Balıkesir és la que era cridada Caico en l'Antiguetat. El llogaret de Gergita estava situada prop de les fonts del Caico.[5] Afig que el riu Misio (actual Akcavlı Çay) afluía en el Caico per la vora dreta. Estrabón, diu al respecte lo mateix, pero afig que, des del mont Temno, el Misio afluía en el Caico per baix del seu naiximent.[5] El Caico sembla que estava format per dos cursos d'aigua que s'unien entre 50 i 65 km de distància de la desembocadura, que regava una àmplia i fèrtil campiña.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Heródoto, Història vaig vore. 28; vii. 42.
  2. Hesíodo, Teogonía 343.
  3. Pseudo-Plutarco: Sobre els rius 21
  4. Estrabón, Geografia de Estrabón xiii.1.68
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Estrabón xiii.1.70.
  6. Estrabón xiii.1.2.
  7. 7,0 7,1 Estrabón xiii.1.3.
  8. Estrabón xiii.1.67.
  9. Estrabón xiii.69.
  10. William Martin Leake, Àsia Minor, p. 269.; Tito Livio, Història de Roma des de la seua fundació xxxvii.37.


Referències

[editar | editar còdic]