Monte Sacre

Posició del monte Sacre entre la via Nomentana i la ribera dreta del riu Anio, prop de la desembocadura del Ulmano o Fosso della Cecchina.

El mont Sacre  és un tossal de Roma que s'alça sobre la ribera dreta del riu Anio, tres milles al nororiente del Capitolio. La seua altitut és de prop de cinquanta metros sobre el nivell de la mar. Dona el seu nom al barri de la ciutat que s'ha desenrollat allí des de el XX.

La posició del monte Sacre s'ha establit per mig dels numerosos escrits de l'época romana que varis autors varen deixar, entre ells Cicerón i Tito Livio.

Història

Pont Nomentano en el mont Sacre al fondo (dibuix de Giuseppe Vasi).

Conten les llegendes que allí oficiaven els augurés quan efectuaven els seus vaticinis observant el vol dels pardals. Es creu que d'això prové el nom de sacre. Una llegenda molt popular conte que el vent podia fer perdre fàcilment els capells, la qual cosa es considerava mal auguri per lo que els sacerdots realisaven rituals màgics per a protegir als assistents.

En la Roma antiga el mont Sacre quedava prou fòra de la muralla de la ciutat, a mig camí entre el llogaret d'Urbs i Ficulea, a lo llarc de la ruta de la via Nomentana que duya a Normentum. A lo llarc de la via, alguns dels trams de la qual han conservat el basalt original, varen sorgir varis monuments fúnebres, dos dels quals són encara visibles prop del mont, en frente de el com la via passava sobre el Anio per mig del pont Nomentano.

Ademés de lloc de pràctiques religioses, va anar també un punt de referència geogràfic: En l'época republicana era part d'un gran latifundi. En el temps va escomençar a ser habitat, inicialment com una zona residencial. U descobriment important va traure a la llum la vila de Faonte, un lliberte de Nerón mencionat per Suetonio com molt propenc i dedicat a la família imperial. La vila està situada a lo llarc d'una curva de l'antiga via Salaria.

Despuix de l'época romana, provablement per la dificultat de defendre-la militarment, la zona del mont estava deshabitada i aixina va permanéixer fins a époques recents. L'expansió de la ciutat es va portar a terme en atres direccions. En la zona l'únic punt freqüentat era el pont Nomentano, que es va convertir en el temps en lloc de control i servici de guarnició.

El tumult de la plebe

El mont és molt conegut per haver servit de refugi als plebeus durant la secessio plebis del 494 a. C. Tots els plebeus varen permanéixer en el mont durant varis dies i es va negar a aportar la seua contribució a la vida normal de la ciutat. El cònsul Menenio Agrippa es va dirigir a la plebe en l'ara famós apólogo que va comparar la societat en el cos humà en el qual cada part té la seua funció pel ben del conjunt. Despuix de la concertació que va permetre la tornada a la vida quotidiana de la ciutat, els plebeus varen conseguir que es creara el càrrec de tribuno de la plebe i s'establira la seua pròpia assamblea, el concilium plebeu, que elegia els tribunos i l'edifici dels plebeus. Ademés, les delliberació dels consells de la plebe (plebiscits) tenien força de llei per als plebeus. Els tribunos i el lloc de la plebe eren inviolables.

En la memòria de l'event i com a advertència per a la defensa dels acorts conseguits, els plebeus varen erigir en el cim de la montanya un altar dedicat a Júpiter terrible. Segons alguns esta és la causa del nomene sacre assignat al mont.

Temps moderns

El 15 d'agost de 1805, en el mont Sacre, Simón Bolívar, en companyia del seu mestre de l'infància Simón Rodríguez i el primer germà de la seua fallida esposa Fernando Rodríguez del Bou, jura lliberar a Veneçola del domini espanyol. L'episodi es coneix com Jurament del Monte Sacre. En eixe moment, el futur libertador de sis nacions tenia 22 anys d'edat.

Vore també

• Sèt tossals de Roma