Monument nacional de la Torre del Diable
El monument nacional de la Torre del Diable[1] (en inglés: Devils Tower) dels Estats Units (en lakota: Mate Tipila, que significa «Aposento de l'Orso») és una intrusió ígnea monolítica o coll volcànic situat en Tossals Negres, prop d'Hulett i Sundance en el comtat de Crook, al noreste de Wyoming, sobre el riu Belle Fourche. S'eleva de manera espectacular 386 m per damunt del terreny circumdant i el seu cim es troba a 1558 m per damunt del nivell de l'mar. Està formada per columnes fonolitas.
Història humana
[editar | editar còdic]
És possible que els tramperos de pells hagen visitat la Torre del Diable, pero no varen deixar cap prova escrita d'això. Els primers visitants no indígenes documentats varen ser els membres de l'expedició del capità William F. Raynolds a Yellowstone en 1859 (expedició Raynolds). Setze anys despuix, el coronel Richard I. Dodge va escoltar a un grup de reconeiximent científic de l'Oficina d'Assunts Indígenes fins a l'enorme formació rocosa i va falcar el nom de Torre del Diable.[2] Reconeixent les seues característiques úniques, el Congrés dels Estats Units va designar la zona com a reserva forestal nortamericana en 1892 i el 24 de setembre de 1906, el president Theodore Roosevelt va declarar la Torre del Diable com a primer monument nacional en el país.[3] Els llímits del monument comprenen un àrea de 5,45 km².
La primera ascensió coneguda de la roca la varen realisar en l'any 1893 William Rogers i Willard Ripley, rancheros del veïnat. Varen trobar un estret clavill vertical que s'obria en la paret des del sol fins al cim i durant mesos varen clavar en les dos parets opostes del clavill paraulotes de fusta, unint estes paraulotes en maderos horisontalment, conseguint aixina fabricar una escala. En celebrar-se el 4 de juliol de 1893 la festa de l'independència, varen escalar, davant les famílies dels rancheros del veïnat congregades per a contemplar este espectàcul, per l'escala que havien construït, aplegant a coronar el cim. L'escala va poder ser utilisada fins a 1927 i encara hui es poden contemplar restants d'ella.
Actualment prop del 1% anual dels seus 400.000 visitants escalen el monument de Devils Tower, en la seua majoria a través de les tècniques tradicionals d'escalada. És de destacar que dit monument és conegut també gràcies a la película Trobades en la tercera fase, (Trobades Propenques del Tercer Tipo), per ser el punt de trobada en els extraterrestres en dit film.
La llegenda de la Torre del Diable
[editar | editar còdic]D'acort en les tribus americanes natives dels kiowa i els sioux lakhota, algunes chiques varen eixir a jugar i varen ser vistes per varis orsos jagants, que varen començar a perseguir-les. En un esforç per escapar dels orsos, les chiques es varen pujar damunt d'una roca, es varen posar de genolls i varen orar al Gran Esperit per a que les salvara. En escoltar les seues oracions, el Gran Esperit va fer pujar la roca de la terra cap al cel per a que els orsos no pogueren alcançar a les chiques. Els orsos, en el seu intent d'escalar la roca, que s'havia tornat massa empinada per a pujar, varen deixar profundes marques de garres en els laterals. Quan les chiquetes varen aplegar al cel, es varen convertir en el cúmul estelar obert cridat les Pléyades dins de la constelació de Tauro.
En la película Trobades en la tercera fase (Trobades propenques del tercer tipo) (Close Encounters of the Third Kind) (1977), Steven Spielberg centra la trobada dels extraterrestres en els humans en esta montanya.
Història geològica
[editar | editar còdic]El paisage que rodeja a la Torre del Diable es compon principalment de roques sedimentarias. Les roques més antigues visibles en el Monument Nacional es trobaven en una mar poca profunda durant el periodo Triásico mig o tardà, fa 225 a 195 millons d'anys. Esta pedra arenisca roja obscura i limolita granate, intercalada en pissarra, es pot vore a lo llarc del riu Belle Fourche. L'oxidació de minerals de ferro causa el enrojecimiento de les roques. Esta capa de roca es coneix com la Formació Spearfish.
Sobre la formació Spearfish hi ha una prima banda d'algeps, cridada Formació Gypsum Springs. Esta capa d'algeps es va depositar durant el periodo Jurásico, fa 195 a 136 millons d'anys.
Creats a mida que els nivells de la mar i els climes canviaven repetidament, les lutitas grisáceas (depositades en ambients en poc oxigen com les marismas) es intercalaban en areniscas de gra fi, calcàrees i, a voltes, llits fins d'argila roja.
Durant l'época del Paleoceno, fa 56 a 66 millons d'anys, les Montanyes Rocoses i els Tossals Negres es varen elevar. El magma va ascendir a través de la corfa i intruyó les capes de roques sedimentàries existents.[4]
El material ígneo que forma la Torre és un pórfido fonolítico intruido fa uns 40,5 millons d'anys,[4] en el Eoceno, A mida que el magma es gelava i disminuïa el seu volum, es varen formar les clavills en ànguls predominants de 120 graus, formant les columnes hexagonals (a voltes de 4, 5 i 7 costats), cada una d'uns 180 cm de diàmetro.
La massa de roca ígnea, ya cristalizada, no es va manifestar en el paisage fins que es varen erosionar les roques sedimentàries que la cobrien i rodejaven. A mida que els elements varen erosionar les areniscas i les lutitas més blanes, la roca ígnea, més resistent, va resistir en major mida a les forces d'erosió. Com a resultat, les columnes grises de la Torre del Diable varen començar a aparéixer com una massa aïllada resaltant en el paisage.[5]
-
Secció geològica
-
Columna estratigrafica
-
Vista propenca de les columnes
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Parcs Nacionals
- ↑ Dodge, Richard (1996). Wayne R. Kime (ed.). The Black Hills journals of Colonel Richard Irving Dodge, University of Oklahoma Press, p. 6. ISBN 0-8061-2846-1.
- ↑ «Listing of National Park System Areas by State». National Park Service.
- ↑ 4,0 4,1 (1961).134(3487)
- 1373–1373.doi:10.1126/science.134.3487.1373.
- ↑ Anònim. «Geologic Formations». Devils Tower. National Park Service. Consultat el 27 de maig de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monumento nacional de la Torre del Diablo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.