Morisonia scabrida

Morisonia scabrida, tradicionalment classificada com Colicodendron scabridum i antigament com Capparis scabrida ademés de ser coneguda vernáculamente en Perú i Equador com sapote, sapote selvat, sapote de rabosot o sapote de gos; és una espècie d'arbre perennifolio de la família Capparaceae o tapereres, sent nativa del bosc sec equatorial en el noroest de Perú i el sur d'Equador, no es coneixen subespecies d'esta. Encara que històricament l'espècie va ser classificada en el passat en el gènero capparis com Capparis scabrida per Kunth en 1821 i posteriorment baix el gènero Colicodendron —despuix de les revisions de Seemann i la validació morfològica d'Hutchinson en 1967—, estudis filogenético recents realisats per Christenhusz i Byng en 2018 han integrat l'espècie dins del gènero Morisonia despuix del agrupamiento del gènero Colicodendron (les antigues capparis del nou món), lo que encara seguix sent motiu de debat per a uns sectors de la taxonomia per raons morfològiques. Esta última reclassificació respon a criteris de monofilia, encara que el nom Colicodendron scabridum seguix sent àmpliament utilisat en l'àmbit de la gestió forestal i l'ecologia regional per les seues distintives traces morfològiques.

Història taxonómica, nomenclatura i controvèrsia

La classificació d'esta espècie ha segut complexa i motiu de debat per l'evolució dels criteris botànics i a l'accidentada història de les expedicions en el Virreinato del Perú.

• Primers registres i el nom de Ruiz i Pavón (1802-1824): Els botànics espanyols Hipólito Ruiz i José Pavón varen ser els primers en documentar l'espècie durant l'expedició botànica al Virreinato del Perú (1777-1788). La varen denominar Capparis angulata, sumat a la menció vernàcula de zapote de gos, en les làmines del quint volum de la seua Flora Peruviana, et Chilensis (t. 431). No obstant, este nom no va alcançar validea taxonómica internacional immediata perque el volum descriptivo corresponent va quedar inèdit per falta de liquidea en el marc de les guerres napoleòniques ya que solament els 3 primers volums varen ser publicats entre 1798 a 1802, sent recent els dos restants publicats a mitan de el xx. Va ser el botànic suís Augustin Pyramus de Candolle qui va revisar posteriorment este material com les làmines que possiblement varen ser proporcionades per Pavón despuix de la mort de Ruiz i ho va validar anys despuix en Prodromus systematis naturalis regni vegetabilis (1824) com Capparis angulata Ruiz & Pav. ex DC, per lo que ha quedat com un sinònim heterotípico de l'espècie.
• Descripció de Kunth i prioritat (1821): El nom que es va consolidar com basónimo oficial va ser Capparis scabrida, publicat pel botànic alemà Karl Sigismund Kunth en el quint volum de Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed., vol. 5, p. 94) de 1821. Esta descripció es va basar en els eixemplars recolectats per l'expedició prèvia d'Alexander von Humboldt i Aimé Bonpland en Piura. Degut a que la publicació de Kunth va ser anterior a la validació de De Candolle (1821 vs. 1824), l'epítet scabrida té prioritat nomenclatural segons les regles de la taxonomia.
• Transferència a Colicodendron (1852-1967): En 1852, el botànic alemà Berthold Carl Seemann va propondre la combinació Colicodendron scabridum (Kunth) Seem. en The Botany of the Voyage of H.M.S. Herald integrant-la al gènero Colicodendron. A mitan del sigle XX, el botànic i taxónomo John Hutchinson va reafirmar la separació d'este gènero respecte a Capparis.
• Defensa de Iltis i Cornejo (2006-2008): Els especialistes Hugh Iltis i Xavier Cornejo varen rescatar l'us de Colicodendron per a les espècies neotropicales en les seues revisions modernes. Est és el nom més acceptat en la lliteratura científica en espanyol, en estudis d'ecologia dels boscs secs i en la llegislació ambiental de Perú i Equador.
• Proposta de Morisonia (2018) i controvèrsia: Recentment, els botànics Maarten Christenhusz i James Byng varen propondre en The Global Flora (vol. 4, p. 142) unificar el gènero baix Morisonia scabrida (Kunth) Christenh. & Byng. Encara que este canvi ha segut adoptat per bases de senyes internacionals (com Kew Science), és rebujat per Xavier Cornejo, qui sosté que dita unificació crea un grup artificial que ignora les marcades diferències morfològiques i evolutives entre Morisonia i Colicodendron repetint l'error previ succeït en agrupar les espècies americanes o neotropicales en Capparis.

Distribució i condicions d'hàbitat

És una espècie maderable de llent creiximent que soporta condicions d'extrema aridez i sols pobres en matèria orgànica incloent els pedregosos encara que no tolera les sals; en conseqüència complix un paper fonamental del Bosc Sec Equatorial que té com a hàbitat en proporcionar biomassa i ombra tot l'any. Per lo anterior es distribuïx en els bosc secs de sabana (planura) com de tossal que es troben principalment en les regions de Tombes, Piura, Lambayeque, i La Llibertat en el noroest peruà aixina com el sur d'Equador.

Morfologia

És un arbre perennifolio o sempre vert, és dir que manté els seus fulls durant tot l'any tant en l'estació seca com a humida, que alcança entre 5 i 10 metros d'altura en una copa densa i globosa, en especial en els eixemplars situats al nort mentres els de el sur tendixen a un tamany més arbustiu, ademés de proporcionar gran cantitat de biomassa a la seua entorn. La corfa del seu tronc és fisurada de color gris obscur, el seu fulls són simples, alternes, de textura coriácea (dura) i forma elíptica. El envés sol presentar una pubescencia escamosa (d'ahí el nom scabrida). La flors són blanques o groguenques, en estams molt llarcs i cridaners (típics de les tapereres), les quals donen com a frut una baya globosa de clafoll gros i rugosa, d'uns 5-10 cm de diàmetro en una polpa és anaranjada, alguna cosa dolça i aceitosa en madurar, ompli de llavors en el seu interior.

Ecologia

Es considera una espècie melífera posat que el polen de les seues flors atrau tant a abelles melíferas com meliponas, sumat a que els brots, botons florals i flors servixen d'aliment a algunes aus com el cortarramas peruà (Phytotoma raimondii) i la pava aliblanca (Penelope albipennis); ademés els seus fruts de polpa dolça són una font vital d'aliment per a la fauna selvada endèmica com el rabosot costeño o de Sechura (Lycalopex sechurae), les poblacions nort-occidentals de l'orso de anteojos (Tremarctos ornatus) i diverses aus natives del bosc sec, els qui actuen com dispersores de llavors.

Usos i importància

• Artesania: La seua fusta, encara que difícil de treballar per la seua durea i densitat, s'ha usat tradicionalment para tallats i utensilis domèstics dels lugareño.
• Medicinal: En la medicina tradicional local, se li atribuïxen propietats per a tractar afeccions de la pell i com a tònic.
• Forraje: En époques de sequia, el ganado caprino consumix els seus fulls i fruts caiguts que proporciona durant l'any.
• Llenya: La fusta també ha segut amprada com a llenya com carbó vegetal pero la deforestació intensiva en fins comercials per al seu us en restaurants com pollerías per a la preparació del pollet a la brasa ha provocat una reducció de l'espècie pel seu llent creiximent sumat a l'inexistència de plans de reforestació.

Estat de conservació i amenaces

Està categorizada com en perille crític d'extinció en Perú. Ademés la principal amenaça és la deforestació intensiva per a ampliar la frontera agrícola i la tala illegal per a la producció de carbó vegetal usat en restaurants de les grans ciutats de les afores, ademés del sobrepastoreo de ganado que impedix que els arbres jóvens que naixen en époques de pluges intenses sobrevixquen posat que és de llent creiximent.

Referències

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Morisonia scabrida.