Anar al contingut

Expedició botànica al virreinato del Perú

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Expedició botànica.
Flora Peruviana, et Chilensis.

El XVIII, també denominat «sigle de les llums», es va caracterisar pel florecimiento de les ciències i, en concret, de la botànica. En Espanya, este interés cristalizó en l'organisació d'una série d'expedicions científiques en la segona mitat del sigle a fi d'estudiar els possibles aprofitament de la naturalea americana. En l'arribada del rei Carlos III, estes expedicions es varen multiplicar. En 1777 es va organisar una expedició botànica al virreinato del Perú, i durant el seu desenroll es herborizó en els territoris dels actuals Chile, Perú i Equador, baix el liderage d'Hipólito Ruiz López. Junt en ell varen ser el mege francés Joseph Dombey, el farmacèutic José Antonio Pavón i Jiménez i els ilustradors de plantes José Brunete i Isidro Gálvez. En 1784, despuix d'una série de desavenències en Ruiz, va abandonar l'expedició Dombey; eixe mateix any es varen unir l'espanyol Juan José Tafalla Navascués, en calitat d'agregat botànic, i el dibuixant Francisco Polze.

Desenroll de l'expedició

[editar | editar còdic]
Hipólito Ruiz López.

Els expedicionarios varen partir de Càdis en 1777 i varen aplegar a Llima en abril de 1778. Durant un periodo de casi onze anys varen recórrer Perú, Chile i Equador a on varen recolectar unes 3000 espècies vegetals, varen fer uns 2500 dibuixos botànics a tamany natural i varen realisar numerosos enviaments de llavors i plantes vives en destí al Real Jardí Botànic de Madrit. En eixos anys, l'expedició va sofrir tot tipo de contratemps, des de la pèrdua de material enviat a Espanya, pel naufragi del navío Sant Pedro d'Alcántara en 1784, la desaparició d'una part important del material en un incendi en la població peruana de Máncora en 1785, gresques dels dibuixants com Juan Suárez, desencontres entre els expedicionarios, principalment entre Ruiz i Dombey, que varen desembocar en la marcha d'este últim en 1784. En 1788, el gros de l'expedició va tornar a Espanya, mentres en Perú varen quedar Tafalla, en l'encàrrec de continuar enviant material, i els pintors Xavier Cortés i José Gabriel Rivera; a estos es va unir en 1793 el botànic José Agustín Camamirla. Entre 1799 i 1808, herborizaron en el territori de l'Audiència de Quito (actual Equador), en l'objecte d'elaborar la Flora Huayaquilensis. Este material va quedar inèdit fins a 1991. Els expedicionarios varen continuar realisant enviaments periòdics de material a Espanya, fins a la mort de Tafalla en 1811. Dins de les plantes vives que varen ser dutes a Europa estaven un remei medicinal per a la grip aixina com per al dolor de molgues, utilisant com a base els brots hervir de Buddleja incana. Les coleccions que varen aplegar a Càdis en 1788 estaven en la seua major part en bon estat, i es varen albergar en el Real Jardí Botànic de Madrit i en el Real Gabinet de Història Natural, precursor del Museu de Ciències Naturals. Els descobriments incloïen uns 150 nous gèneros i 500 noves espècies, que encara conserven els noms que els varen donar Ruiz i Pavón. Desgraciadament, una part de la colecció, composta per 53 caixes en 800 ilustracions, plantes seques, llavors, resines i minerals, es va perdre quan el barco que la transportava va naufragar en la costa de Portugal en 1784.

Integrants de l'expedició

[editar | editar còdic]
Real Jardí Botànic de Madrit

De la mateixa manera que les atres expedicions botàniques, contaven en botànics, meges i artistes que s'encarregaven de realisar les làmines que serien despuix enviades a Espanya junt en les mostres arreplegades i que terminarien en el Real Jardí Botànic de Madrit. Formalment els integrants d'esta expedició varen ser:

  • Francisco Polze, dibuixant a partir de 1784
  • José Gabriel Rivera, dibuixant a partir de 1796
  • Francisco Javier Cortés i Alcocer, dibuixant a partir de 1800

Els resultats de l'expedició

[editar | editar còdic]

Des del punt de vista científic, esta expedició és considerada com una de les més importants de el XVIII. Les coleccions varen aplegar ordenades a Càdis en 1788 i varen ser depositades en Madrit en l'Oficina Botànica de la Flora del Perú. Este establiment, adscrit a la Secretaria de Gràcia i Justícia d'Índies, va ser creat ex professe en 1792 per a la publicació de la Systema Vegetabilium Florae Peruvianae et Chilensis. Ruiz, en colaboració en Pavón, va acometre l'elaboració de la gran obra destinada a expondre detalladament les troballes de l'expedició: En 1794 va vore la llum l'obra Prodomus de la Flora de Perú i Chile, i entre 1798 i 1802 els tres primers toms de la Flora Peruviana et Chilensis. Dos toms més d'esta última obra varen quedar inèdits, degut principalment a les dificultats econòmiques derivades de la posguerra napoleònica. La publicació va significar l'incorporació d'un centenar i mig de nous gèneros i d'unes cinccentes noves espècies, que encara duen el nom donat per Ruiz i Pavón. També, fins a 1991, va quedar inèdita la Flora Huayaquilensis de Juan José Tafalla, que es trobava en els Archius del Real Jardí Botànic de Madrit.

Capell de plumaria cholón arreplegat durant l'expedició. Museu d'Amèrica.

Despuix de la mort de Ruiz en 1816, Pavón va quedar a càrrec de la publicació de la Flora Peruviana et Chilensis en les adverses circumstàncies del regnat de Fernando VII. Per les seues dificultats econòmiques i, també, a les seues aspiracions d'introduir-se en els círculs científics europeus, va vendre part de les coleccions de l'expedició a Aylmer Bourke Lambert, traductor de vàries dissertació botàniques de Ruiz, i, més vesprada, a Philip Barker Webb. En 1820, per mediació de Lambert, va ser elegit membre corresponent de la Societat Linneana de Londres. Igual que Ruiz, també va ser membre de la Real Acadèmia de Medicina, a on va donar a conéixer varis treballs.

El herbario de l'expedició, despuix de l'espoli de Pavón, va quedar d'esta manera dispers; no obstant, la colecció principal —composta per uns dèu mil plecs de herbario— s'ha ubicat des de 1831 en el Herbario del Real Jardí Botànic de Madrit. Junt en el herbario, va ingressar en el mateix establiment la colecció de dibuixos botànics, uns 2254, aixina com les descripcions botàniques. La major part de la documentació administrativa relacionada en l'expedició i en la publicació de la Flora Peruviana et Chilensis es troba en el Museu Nacional de Ciències Naturals, en Madrit, a on també es conserven les coleccions biològiques no botàniques rebalsades per l'expedició. El material etnològic, despuix de diverses vicissituts, es conserva hui en dia en el Museu d'Amèrica, en Madrit.

Troballes de l'investigació

[editar | editar còdic]

Epónimos

[editar | editar còdic]
Flora Huayaquilensis

Gèneros de plantes que es varen nomenar inicialment en honor a Ruiz i Pavón o contenen espècies descrites i nomenades per estos autors:

Gèneros d'orquídees que es varen nomenar inicialment en honor a Ruiz i Pavón o contenen espècies descrites i nomenades per estos autors:

Publicació dels materials

[editar | editar còdic]
  • Quinología o tractat de l'arbre de la quina. Madrit, 1792. (Obra individual de Ruiz)


Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Expedició_botànica_al_virreinato_del_Perú&oldid=946106»