Cyperus
El gènero Cyperus, establit per Linneo en 1753, pertanyent a la família de les ciperáceas. Està compost per unes 700 espècies acceptades, de les més de 2500 descrites, distribuïdes per tots els continents, tant en regions tropicals com templades.[1] Són plantes anuals o perennes en molts casos pioneres, poden aplegar a dominar o monopolisar ambients determinats. Les espècies varien molt en tamany, des de les chicotetes de tan sol 5 cm fins a les que alcancen 5 m d'alt. Els tallos poden ser circulares, en corts travesseres en algunes, triangulars en unes atres i normalment en un entrenudo prou llarc, lo que fa que es vegen fulls basals i apicales.cita requerida Les florés són verdosas i naixen arracimadas entre els fulls apicales. La llavor és un chicotet gra que és disseminat pel vent per al seu polinisació. En Veneçola existixen unes 57 espècies d'este gènero.[2]
Cyperus papyrus, oriunda d'Àfrica, va anar de primordial importància històrica en l'abastiment de papir.
Atres espècies com C. rotundus són herbes invasoras importants. Cyperus esculentus, la chufa, originària d'Índia, posseïx tubèrculs comestibles pels quals és cultivada; algunes atres espècies es consumixen també, encara que en menor mida. Algunes de les espècies tenen un cert valor comercial i unes atres són cultivades com a ornamentals. S'està incrementant l'interés en les espècies majors i de ràpit creiximent com a cultius de biomassa per a la producció de paper i combustible. Ademés C. articulatus, C. sphacelatus, C. luzulae i C. involucratus són útils a el home com a medicinals o ornamentals.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]Són plantes herbáceas en mates o rizomatosas, perennes o anuals; culmos triquetros o redonejats; plantes hermafroditas o molt rara volta dioicas (C. canus). Fulls solament basals (sense làmina en vàries espècies). Bràctees de l'inflorescència sense làmina, agrupades en la part superior del culmo, cada una sostenint un raig (pedúncul), espiguillas cilíndriques o comprimides, naixent espigada o digitadament en els extrems dels rajos o de les seues branques, flors en les aixelles de escamas dísticas, les bases de les quals freqüentment són decurrentes sobre la raquilla en forma d'ales hialinas; periant absent; estams (1–) 3; estils 2- o 3-ramificados. Frut triquetro o lenticular.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 44, en 1753.[3] l'espècie tipo és: Cyperus esculentus L.
Cyperus: nom genèric que procedix del nom grec kypeiros, donat a estes plantes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ llista de resultats per a Cyperus en World Checklist of Selected Plant Families del Real Jardí Botànic de Kew
- ↑ 2,0 2,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaFedón - ↑ 3,0 3,1 «Cyperus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 13 de febrer de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cyperus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.