Anar al contingut

Ipomoea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ipomoea

Ipomoea és un gènero pertanyent a la família de les convolvuláceas. Comprén entre 600 a 700 espècies oriundes de les regions tropicals i subtropicales del món. La majoria d'elles habiten en Àfrica i en les zones tropicals d'Amèrica. Casi totes les espècies del gènero són enredaderas herbáceas, encara que existixen unes poques que són arbustivas o arborescentes. La batata, també cridada camote o boniato (Ipomoea batatas), una de les espècies més conegudes del gènero, es cultiva des de temps precolombinos, per les seues raïls de gran valor alimentici.[1] Les seues espècies es coneixen vulgarment com campanitas, encara que en Cuba, a les que florixen per Nadal li les denomina aguinaldo.[2]

Descripció

[editar | editar còdic]
Ipomoea carnea

Són herbes perennes, rarament anuals, a voltes es troben lignificadas en la base. Poden ser rizomatoser o tuberosas, pubescentes o glabras. Els talles són volubles, rarament decumbentes, de secció poligonal o circular, en làtex hialino, rarament de color blanc.
Les fulls són sanceres o lobadas, a voltes molt variables en el mateix talle, pecioladas. Les inflorescèncias són cims dicasiales i axilars, rara volta en florés solitàries; pedúnculs de llongitut variable. Flores pentámeras, cortament pediceladas, en 2 bràctees opostes o subopuestas, poc desenrollades, que no oculten el cáliz. Cáliz en sépals lliures, subiguales, glabros o pubescentes, herbáceos. Corola infundibuliforme, plegada, en prefloraació contorta, en cinc lòbuls poc profunts, glabra. Estams desiguals, insertos en el quarto inferior del tubo de la corola, inclusos o exertos; filaments estaminales filiformes, de base pubescente; anteres sagitadas, en àpiç retuso, medifijas. Nectario intraestaminal de marge pla. Ovari cònic, bilocular, normalment en dos rudimentos seminals en cada lóculo, en un estil filiforme, inclús o exerto, glabro, en la part basal persistent fins a la fructificaació i terminat en 2-3 estigmes globosos. Frut en càpsula subglobosa, en parets coriáceas i dehiscencia valvar ± irregular i en 1-2 llavors per lóculo. Llavors en testa coriácea, plana o papilosa, a voltes pubescentes en els ànguls; cotiledones amples,emarginados.[3]

Losar

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Tenen una àmplia distribució en zones tropicals i subtropicales de tot lo món, en abdós hemisferis.[3] A l'arribada dels espanyols a Amèrica, es coneixia el cultiu de camotes, des de Mèxic fins a Perú; restants arqueològics en este últim país daten de 2000 anys a. C., i encara abans. A l'arribada de Magallanes a Oceania, en 1521, el camote era cultivat en casi totes les illes. Com el terme per a designar-ho en Oceania té afinitat en el nom "kumura" que s'usa en Perú, i com l'expansió polinésica és molt més recent que les cultures americanes en que es coneixia el cultiu, és d'assumir que el camote fora dut d'Amèrica a Oceania.[4] En Argentina, creixen 52 espècies, onze de les quals són endèmiques o pròpies.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Betancur Betancur, Juliol (1997)."Flora del pla" Consultat el 07 de març del 2017.
  2. Malaret, August (1970). Lexicón de fauna i flora, Madrit: Comissió Permanent de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, pp. vii + 569.
  3. 3,0 3,1 «Ipomoea». flora Ibèrica Real Jardí Botànic CSIC]]. Consultat el 1 de juny de 2021.
  4. León (1987). Bib. Orton IICA / CATIE (ed.). Botànica dels cultius tropicals. ISBN 9789290391326.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Cabrera, Á. Buenos Aires, 1978. Manual de la flora de les afores de Buenos Aires. Editorial Acme, pàgina 503.
  • Dimitri, Fescher, Oliveri. Buenos Aires, 1980. Enciclopèdia argentina d'agricultura i jardineria. Editorial Acme, pàgina 902.
  • Ipomoea en www.discoverlife.org