Moviment nacional tunecino

Erro al crear miniatura:

Moviment nacional tunecino

El moviment nacional tunecino designa, en el seu conjunt, el moviment sociopolític sorgit a inicis del XX que va dur a la lluita contra el Protectorat francés en Tunis per a obtindre finalment l'independència del país el 20 de març de 1956.

Inspirat en l'ideologia dels Jóvens Turcs i per les experiències reformistes portades a terme en Tunis en la segona mitat del XIX, la reunió de notables tradicionalistes —advocats, meges o periodistes— poc a poc va donar pas a una organisació polític cada volta millor estructurada per les noves èlits formades en França i capaces de movilisar als seus partidaris per a enfrontar, si sorgia la necessitat, a les autoritats del protectorat per a defendre les seues demandes davant el govern francés. L'estratègia adoptada pel moviment va alternar entre les negociacions i els enfrontaments armats, en funció dels acontenyiments que afectaven als països de la conca del Mediterràneu en la primera mitat del XX. El respal prestat al moviment polític pels poderosos sindicats obrers o els moviments feministes en el context d'una renovació de la cultura tunecina, en el pla intelectual o musical, va contribuir a l'afirmació de l'identitat nacional que es vorà reforçada pels sistemes polítics i educatius despuix de l'independència.

Aixina, el moviment nacional va ser un conjunt compost per grups molt diversos, pero units, ya que va ser el resultat de forces socials creixents a partir dels anys 1930: menuda burguesia incorporada a l'economia capitalista, noves èlits occidentalizades i una classe obrera organisada i, per tant, sensible a les reivindicacions socials.

Bibliografia

• Abdelmoula, Taoufik (2009). Cet homme doit mourir ou la flambée de la résistance à Sfax. Sfax: Med Ali Éditions.
• Bakalti, Souad (1996). La femme tunisienne au temps de la colonisation. París: L’Harmattan, ISBN 978-2-7384-4549-0
• Ben Hamida, Abdesslem (1989). Li syndicalisme tunisien. De la Deuxième Guerre mondiale à l’autonomie interne. Tunis: Université de Tunis I.
• El Méchat, Samya (2002). Li nationalisme tunisien, scission et conflits. 1934-1944. París: L’Harmattan, ISBN 978-2-7475-2675-3
• Kraïem, Mustapha (1976). Nationalisme et syndicalisme en Tunisie. 1918-1929. Tunis:Union générale tunisienne du travail.
• Kraïem, Mustapha (1980). La classe ouvrière tunisienne et la lutte de libération nationale. 1939-1952. Tunis: Union générale tunisienne du travail.
• Kraïem, Mustapha (1984). Li mouvement social en Tunisie dans els années trente. Tunis: éd. Cérès.
• Mahjoubi, Ali (1982). Els origines du mouvement national en Tunisie. 1904-1934. Tunis: Université de Tunis.
• Martin, Jean-François (2003). Histoire de la Tunisie contemporaine. De Ferry à Bourguiba. 1881-1956. París: L’Harmattan, ISBN 978-2-7475-4626-3
• Méléro, Antoine (1997). La Main rouge. L’armée secrète de la république. París: éd. du Rocher, ISBN 2-268-02699-X
• Périllier, Louis (1979). La conquête de l’indépendance tunisienne. Souvenirs et témoignages. París: Robert Laffont, ISBN 2-221-00337-3