Anar al contingut

Museu de Història Nacional i Arqueologia de Constanza

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Muzeul de Istorie Nationala si Arheologie Constanta (cropped).jpg
Museu de Història Nacional i Arqueologia de Constanza

El Museu de Història Nacional i Arqueologia (en rumà, Muzeul de Istorie Națională și Arheologie) és un museu en Constanza (Romania). Inaugurat en 1912, és el segon museu més gran del seu tipo en el país, despuix del de Bucarest. La seua colecció comprén objectes des del Paleolític fins al sigle XX,[1] si be destaquen la joyeria, ceràmica, estàtues i elements arquitectònics de l'edat grega i romana.[2]

Història

[editar | editar còdic]

En 1878, any en que l'antic Regne de Romania va adquirir Dobruja septentrional, el seu primer prefecto, Remus Opreanu, va propondre la creació d'un museu d'arqueologia. Açò es va portar a terme en la pròpia oficina de Opreanu. En acabant de que l'edifici s'incendiara en 1882, les peces supervivents es varen albergar en el pabelló d'un jardí públic. Cap a 1911, la colecció es trobava almagasenada en una escola secundària local. Eixe any, Vasile Pârvan, director del Museu Nacional d'Antiguetats, va escriure un informe solicitant un museu permanent en Constanza; esta es considera la seua carta fundacional. A partir de 1912, el museu va estar ubicat en un quiosc en el parc de la ciutat. Es va traslladar a un ala de l'ajuntament en 1928, i va obrir les seues portes dos anys més vesprada.[3] L'antic edifici de l'ajuntament, la sèu actual, va ser construït entre 1912 i 1921 i dissenyat per Victor Ștefănescu en estil neobrâncovenesc.[4]

Durant la década de 1930 el museu contava cada volta en major afluència; les donacions, adquisicions i excavacions ampliaven constantment la colecció. En 1937, la secció d'arqueologia contava en 272 peces. En 1957, el museu es va reorganisar baix la direcció de Vasile Canarache i es va traslladar a un nou edifici, actualment el Palau Arzobispal. Contava en espai per a exposicions, un laboratori de restauració, una biblioteca especialisada i equip modern. En el temps, este espai també es va tornar insuficient, ya que la secció de història es llimitava a l'Edat Mija. En 1977, el museu es va traslladar a tot l'edifici de l'ajuntament.[3]

Colecció

[editar | editar còdic]
Archiu:Glycon2.JPG
L'estàtua de Glicón, en marbre.


La planta baixa del museu alberga dos sales de troballes arqueològiques. La planta intermija descriu el història antiga i medieval de la regió de Dobruja. El pis superior superior està dedicada a el història moderna, aixina com a exposicions temàtiques.[3] La colecció arqueològica inclou vintiquatre escultures (estàtues i bajorrelieves) trobades en 1962 durant l'excavació dels fonaments d'un edifici d'apartaments. Eixe mateix estiu, 300 000 visitants varen presenciar el descobriment, que ha seguit sent motiu d'interés científic. La peça central és un Glicón que data del sigle II d. C.. Les escultures de Tíquet, la divinitat protectora de Tomis (l'antiga Constanza), i de Ponto, deu del Mar Negra, daten del mateix periodo.[5] També conserva un bust d'Isis i un relleu que mostra a un ginet tracio, que daten del sigle III.[6]

Atres elements inclouen un fermall de bronze del sigle XVIII trobat en Vadu en 1989; un collar d'or i vidre del sigle II o III de Mangalia (antiga Callatis), trobat en 1985; un medallón d'or i pedra de l'excavació de 1962; un pendent d'or del sigle III o IV en colgante de cabra de Vama Veche; un anell d'or del sigle II en incrustacions de gemas de Tomis; i una creu d'or dels sigles IV a el VI en incrustacions de gemas trobada en Mangalia en 1983.[7] Aixina mateix, hi ha una tomba de tipo hipogeu del sigle IV descoberta en Constanza en 1988. És coneguda pel valor artístic del seu interior i els seus murals, que presenten elements tant de la religió grega antiga com del cristianisme.[8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «The National Museum of History and Archaeology» (en en). Litoralul Romanesc. Consultat el 21 de juny de 2025.
  2. «National History & Archaeological Museum» (en en). Lonely Planet. Consultat el 21 de juny de 2025.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Istoric | Muzeul de Istorie Națională și Arheologie Constența» (en ro). Muzeul de Istorie Națională și Arheologie Constența. Consultat el 21 de juny de 2025.
  4. «The National History and Archaeology Museum» (en en). Heritage Constența. Consultat el 21 de juny de 2025.
  5. «Galerie - Reabilitarea Muzeului de Istorie Nationala si Arheologie Constanta» (en ro). Muzeul de Istorie Națională și Arheologie Constența. Consultat el 21 de juny de 2025.
  6. «Galerie - Reabilitarea Muzeului de Istorie Nationala si Arheologie Constanta» (en ro). Muzeul de Istorie Națională și Arheologie Constența. Consultat el 21 de juny de 2025.
  7. «Galerie - Reabilitarea Muzeului de Istorie Nationala si Arheologie Constanta» (en ro). Muzeul de Istorie Națională și Arheologie Constența. Consultat el 21 de juny de 2025.
  8. «Galerie - Reabilitarea Muzeului de Istorie Nationala si Arheologie Constanta» (en ro). Muzeul de Istorie Națională și Arheologie Constența. Consultat el 21 de juny de 2025.


Referències

[editar | editar còdic]