Naarda

Naarda (Naarda)

Naarda és un extens gènero d'arnes pertanyents a la família Erebidae que actualment comprén 108 espècies. El gènero va ser inicialment descrit per Francis Walker en 1866,pertanyent a la família Erebidae. D'apariència alguna cosa rojosa, este gènero es distinguix pel seu tórax i abdomen generalment prims i els seus palpos labials rectes i rectes. La majoria de les espècies són d'un color torrat clar, pero el sombreado pot alcançar tan profunt com el carbó, en estigmes orbiculares reniformes, cridaners, de color groc fangoso, que apareixen en les ales anteriors, a voltes reflectits bilateralmente en la part superior. (Encara que estos poden ser significativament més diminuts i successivament anular).

Descripció

Són arnes chicotetes i primes en una envergadura de les ales oscila entre 19 i 22 mm, depenent de l'espècie.

Les antenes són filiformes, ciliadas o erizadas. Les branques de la antena són, en el màxim del seu ample, de 9 a 10 voltes més llargues que l'eix de l'antena. Els segments apicales de les antenes carixen de branques. En les femelles, les cerdes són sempre més curtes i menys denses que en els machos.

Els palpos labials són rectes, allargats i fàcilment reconeixibles d'abdós sexes. Solen ser de 2 a 5 voltes més llarcs que el diàmetro del ull, en el segment terciario comparativament més llarc. Les ales anteriors són relativament amples en costa recta i uniforme, hi ha diferències substancials presents en el sexe masculí d'estes arnes.

La #probòscide està ben desenrollada. No hi ha ulls simples. En les cuixes o la part inferior de les cames dels mascles a voltes hi ha taques de escamas allargades i molt denses, que servixen com orgue olfatiu. Les ales poden ser de color marró grisáceo, groc groguenc o casi negres. Les taques redonejades i en forma de renyó en les ales solen ser groguenques, a sovint en una vora obscura.

Machos

La autapomorfia més destacada és l'estructura del uncus, que s'assembla al cap d'un pardal de pico llarc. El uncus conta en un bulbo dorsal subbasal gran i redonejat que du una espina frontal chicoteta i aguda i un gran grup de vels llarcs separats (en forma de mechón), i una secció distal redonejada, llarga, recta i atípicamente dilatada.

Atres traces recurrents del aparat de subjecció en tot el gènero Naarda inclouen el seu tegumen que és substancialment ample. La transtilla és robusta i ben desenrollada; i les vàlvules, generalment triangulars, d'esgambi variable. Tota l'estructura s'assembla a la forma d'un pardal volador.

El falo és curt, recte i gros; la vesica té forma inflada i basalmente ampla. En la majoria de les espècies, el conducte eyaculador es dirigix cap a avant en l'eix del falo. El cornutus és de tamany variable.

Distribució

De les 108 espècies conegudes, pràcticament la totalitat han segut descobertes en Àsia, el surest asiàtic i Àfrica, pero unes poques es troben en la regió nort d'Austràlia.

Països a on s'ha documentat el gènero Naarda:

Llectura adicional

• Oriental Insects.48(1–2)

1–49.doi:10.1080/00305316.2014.959790.

• Acta Zoologica Academiae Scientiarum Hungaricae.61(1)

3–23.doi:10.17109/AZH.61.1.3.2015.

• Nota Lepidopterologica.37(1)

9–18.doi:10.3897/nl.37.7957.

• Journal of Àsia-Pacific Entomology.18(2)

253–262.doi:10.1016/j.aspen.2015.02.001.

• Zootaxa.3925(2)

179–201.doi:10.11646/zootaxa.3925.2.2.