Naburiano
Naburiano o Naburimannu va ser un astrònom, matemàtic i astrólogo babilonio. El seu nom apareix citat en diversos texts d'escritura cuneïforme, ademés d'aparéixer referenciado pel geógrafo grec Estrabón de Amaseia.[1] No se sap en exactitut quàn va viure, ya que els autors manegen diverses dates, entre els sigles VI i III a. C.
Cronologia
[editar | editar còdic]La datació de la vida i obra de Naburiano, ha segut objecte de disputes acadèmiques durant casi un sigle. P. Schnabel, en una série d'artículs (1923–27), va atribuir a Naburiano el desenroll del cridat "Sistema babilonio A", per al càlcul de efemérides en el sistema solar, atribuint al també caldeo Kidinnu, més tart, el desenroll del "Sistema babilonio B". Otto I. Neugebauer ha discutit les datacions realisades per Schnabel.[2] Per la seua banda, el matemàtic B.L. van der Waerden, en artículs publicats molt més tart (1963, 1968 i 1974), va concloure que el Sistema A havia segut desenrollat durant el regnat de Darío I (521–485 a. C.). Este Sistema A, que usa funcions per passos, és molt més primitiu que el Sistema B, que usa funcions llineals en zig-zag. Abdós sistemes varen permanéixer en us fins a el I Per tant, la conclusió és que, si Naburiano va ser l'autor del sistema A, va deure llavors viure en Babilonia, entre les conquistes persa i macedonia.[3]
Obra
[editar | editar còdic]Per mig del Sistema A, Naburiano va establir la duració de l'any solar en 365 dies, 6 hores i 15 minuts. Igualment este sistema va ajustar la semana de sèt dies, l'hora de 60 minuts, i el minut de 60 segons. Els babilonios realisaven eixos càlculs convertint l'ombra de les estacas en graus, minuts i segons d'àngul; també utilisant Clepsidras o rellonges d'aigua, que daten de l'antiguetat egipcíaca i s'usaven especialment durant la nit, quan els rellonges d'ombra no servien.
Referències
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]Otto I. Neugebauer: A History of Ancient Mathematical Astronomy - Part Two, IV A 4, 4A (p. 611). Springer, Heidelberg 1975 (reeditat en 2004). Otto I. Neugebauer: Astronomical Cuneiform Texts. 3 volums. London: 1956; 2ª edició, New York: Springer, 1983. (Usualment abreviat com ACT)
- Herman Hunger & David Pingree: Astral Sciences in Mesopotamia, Brill, Leiden 1999.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Naburiano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.