Neócoro
El neócoro (en grec antic: νεώκορος, neókoros, plural: neokoroi; en llatí: neocorus) va ser, en principi, un assistent, espècie de sacristán en els temples grecs, inicialment de baix ranc.[1] Després es va convertir en un títul honorífic,[2] particularment en l'era imperial romana.
En l'antiguetat grega, com el seu nom indica (prové del grec νεώς, 'temple' i χορέω, 'agranar') els neócoros eren responsables de l'agranada dels temples que després anirien escalant per a aplegar a supervisar el funcionament del mateix. Per damunt del neócoro estava el zácoro. La seua tasca era protegir el temple, mantindre-ho net, decorar-ho, controlar el seu accés, verificar que no hi haguera sacrilegis o guardar els utensilis sagrats dels sacrificis.[3]
Posteriorment, este paper es va incloure en el cult helenístico d'Isis i Serapis i es va convertir en costum el confiar este paper a persones d'alt ranc social, per a cobrir els costs d'adoració relacionats en el mobiliari i les festes religioses.
En els sigles II i III es varen establir temples per al cult dels emperadors romans i llavors era un títul honorífic d'orgull el ser nomenat neócoro com sacerdot per al cult a l'emperador, otorgant-se este honor a alts oficials. També se'ls va encomanar la tasca d'escampar l'aigua lustral sobre els fidels i sobre el menjar utilisat per als menjadors dels emperadors.
El títul va passar a ser tan distinguit, que les mateixes ciutats ho varen prendre algunes voltes, constituint-se protectores de certs temples. Inclús ciutats sanceres en l'est de l'imperi varen rebre el títul de neócoro en monedes i inscripcions en erigir un temple per a l'emperador. En algunes províncies, com en Àsia va haver competència entre les ciutats, per a obtindre la major cantitat de neócoros possibles.
En el cas de la ciutat d'Éfeso, es varen utilisar representacions de les montanyes Pion en forma estilisada en monedes en lloc de la ciutat, com Neocoros de Artemis Ephesia.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hesiquio d'Aleixandria i Sua.
- ↑ Jenofonte, Anábasis, V, 3, 2.
- ↑ K. Hanell, Neokoroí, RE XVI,2, 1935, cols. 2422-2424.; J. A. North, Temple Officials, aeD, 1996.
- ↑ Thomas Staubli. «Artemis von Ephesus und die ephesischen Münzbilder». Archivat des d'el original, el 21 d'agost de 2017. Consultat el 3 de maig de 2020.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Plantilla:Cita DGRBM. Neocori.
- Barbara Burrell: Neokoroi. Greek Cities and Roman Emperors (= Cincinnati Classical Studies New Series Vol. 9). Brill, Leiden o. a. 2004, ISBN 90-04-12578-7.
- Giulio Ferrario, Il costume antico i modern, Torí, 1831, Alessandro Fontana, p. 127.
- Johannes Eingartner: Isis und ihre Dienerinnen in der Kunst der römischen Kaiserzeit (= Mnemosyne. Suplement 115). Brill, Leiden o. a. 1991, ISBN 90-04-09312-5.
- Steven J. Fregiren: Twice Neokoros. Ephesus, Àsia and the Cult of the Flavian Imperial Family (= Religions in the Graeco-Roman World. Vol. 116). Brill, Leiden o. a. 1993, ISBN 90-04-09689-2.
- Maijastina Kahlos, Vettius Agorius Praetextatus. A senatorial life in between, Institutum Romanum Finlandiae, Roma 2002 (Acta Instituti Romani Finlandiae, 26). ISBN 952-532305-6.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Neócoro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.