Nepenthes

Nepenthes (del grec νηπενθής, nepenthés, ‘que dissipa el dolor’), gènero de planta carnívora, coneguda popularment com plantes gerra o copes de mona. És l'únic gènero de la família Nepenthaceae. Són plantes oriundes de les regions tropicals del Vell Món. Es distribuïxen per China meridional, Indonèsia,^[1] Malàsia i les Filipines; oest de Madagascar (2 espècies); Seychelles (1 espècie); cap al sur fins a Austràlia (3 espècies) i Nueva Caledonia (1 espècie); tenint com a llímit septentrional l'Índia (1 espècie) i Sri Lanka (1 espècie).

La major diversitat es troba en Borneo i Sumatra en gran número d'espècies endèmiques. Moltes són plantes d'àrees baixes de clima humit i càlit, encara que la majoria són tropicals de montanya, que vegetan en condicions de dies càlits i nits entre fresques a fredes i humides durant tot l'any. Unes poques es consideren alpines tropicals en dies frescs i nits per baix de zero. El nom copes de mones es referix al fet de que s'ha observat als monas bevent aigua de pluja d'elles.

Existixen tres tipos de Nepenthes:

LowLand, que traduït significa de terres baixes, açò significa que estes espècies poden aguantar temperatures des de 25 °C fins als 35 °C i una bona humitat ambiental. Estes es caracterisen per ser una miqueta més chicotetes i amples, també tenen colors vixcuts.

MidLand, que traduït significa terres miges, de la mateixa manera que les LowLand els seus fulls tenen que estar sempre ben humectadas. Estes pot tindre un ranc més ampli de temperatura, des dels 15 °C fins als 30 °C, este tipo de Nepenthes són d'un to rojós i més allargades i poden créixer més que les de Lowland.

HighLand, que significa terres altes, pot aguantar temperatures des dels 10 °C fins als 20 °C, estes es caracterisen per ser molt llargues i poc amples en colors opacs.

Característiques

Espècies carnívores, de hàbit trepador o postrat.

Normalment tenen un sistema radicular superficial i un talle trepador o postrat de varis metros de llongitut (15 o més) en una gruixa que varia entre uns milímetros fins a 1 cm, més gros en algunes espècies, com en Nepenthes bicalcarata. D'est talle sorgixen fulls alternes, en forma d'espasa de color vert mig d'uns 30 cm de llongitut i en màrgens sancers. Una extensió en la punta del full forma el zarcillo, que l'ajuda a trepar i en l'extrem d'este es forma la trampa gerra, la qual sorgix en principi com un capoll per a expandir-se progressivament fins a formar un globo o tubo coronat per una «tapa»^[2] que conté un decorregut acuoso o espècie d'almibre produït per la pròpia planta a on els insectes, atrets per l'olor que produïxen les glàndules de néctar de la boca i tapa del odre, cauen i són digerits.

Nutrició

Les plantes carnívores de la família Nepenthes es nutrixen d'insectes i atres chicotets animals. Atrauen als seus assuts en una combinació d'aroma, color i forma, i les atrapen en el seu interior. Una volta que l'assut és capturat, la planta llibera enzimes que descomponen els teixits i lliberen els nutrients que la planta necessita per a créixer i prosperar. L'alimentació de les plantes carnívores és un eixemple de cóm les plantes han evolucionat per a adaptar-se al seu entorn i obtindre els nutrients que necessiten per a sobreviure.

Pero també algunes plantes carnívores han evolucionat i han canviat la seua dieta d'insectes a excrements d'alguns animals. Segons un nou estudi presentat,^[3] açò es deu a l'escassea d'aliment per a la planta, lo que la va dur a trobar una nova font de nutrients en els excrements de les musarañas (per eixemple). Este canvi en la dieta és notable, ya que les plantes carnívores són conegudes per atrapar i digerir insectes per a obtindre nutrients.^[3]

Referències

↑ (2004) Botanica : the illustrated A-Z of over 10,000 garden plants., Random House Austràlia. OCLC 225336347. ISBN 978-3-8480-0287-0.
↑ Barthlott, W., Porembski, S., Seine, R., and Theisen, I. 2007. The Curious World of Carnivorous Plants. Portland, Oregon: Timber Press.
↑ ^3,0 ^3,1 «Capture of mammal excreta by Nepenthes is an effective heterotrophic nutrition strategy». academic.oup.com. doi:10.1093/aob/mcac134. Consultat el 2023-01-30.

(1969).«Acid protease in Nepenthes. II. Study on the specificity of nepenthesin».The Journal of Biochemistry.66(4)

431–439.doi:10.1093/oxfordjournals.jbchem.a129166.

(2004).«Enzymatic and structural characterization of nepenthesin, a unique member of a novell subfamily of aspartic proteinases».Biochemical Journal.381(1)

295–306.doi:10.1042/BJ20031575.Consultat el 28 de maig de 2019.

(2008).«Harmless nectar source or deadly trap: Nepenthes pitchers llaure activated by rain, condensation and nectar».Proceedings of the Royal Society B.275(1632)

259–265.doi:10.1098/rspb.2007.1402.

(1979).«Biological studies of the fauna of pitcher plants Nepenthes in west Malaysia».Annales de la Société Entomologique de France.15

3–17.

Beaver, R.A. 1983. The communities living in Nepenthes pitcher plants: fauna and food web. In: J.H. Frank & L.P. Lounibos (eds.) Phytotelmata: Plants as Hosts for Aquatic Insect Communities. Plexus Publishing, New Jersey. pp. 129–159.
(1985).«Geographical variation in food web structure in Nepenthes pitcher plants».Ecological Entomology.10(3)

241–248.doi:10.1111/j.1365-2311.1985.tb00720.x.

(2004).«A Note on the Priority of Rumphius' Observation of Decapod Crustacea Living In Nepenthes».Crustaceana.77(8)

1019–1021.doi:10.1163/1568540042781748.

(2004).«Insect aquaplaning: Nepenthes pitcher plants capture prey with the peristome, a fully wettable water-lubricated anisotropic surface».Proceedings of the National Academy of Sciences.101(39)

14138–14143.doi:10.1073/pnas.0405885101.

Plantilla:Fr icon Boulay, J. 1997. Els Nepenthes. Dionée 38.
(1981).«Wood Anatomy of Nepenthaceae».Bulletin of the Torrey Botanical Club.108(3)

324–330.doi:10.2307/2484711.

(2004).«Carnivorous pitcher plant uses free radicals in the digestion of prey».Redox Report.9(5)

255–261.doi:10.1179/135100004225006029.

(2005).«Growing Nepenthes – Part 1».Victorian Carnivorous Plant Society Inc..75

6–8.

(2005).«Growing Nepenthes – Part 2».Victorian Carnivorous Plant Society Inc..76

6–9.

(2000).«The Enduring Controversies Concerning the Process of Protein Digestion in Nepenthes».Carnivorous Plant Newsletter.29(2)

56–61.

(2005).«Nepenthes pollination».Victorian Carnivorous Plant Society Inc..75

12–13.

(2011).«A review of the conservation threats to carnivorous plants».Biological Conservation.144(5)

1356–1363.doi:10.1016/j.biocon.2011.03.013.

(2009).«Construction costs, payback claves, and the leaf economics of carnivorous plants».American Journal of Botany.96(9)

1612–1619.doi:10.3732/ajb.0900054.

(2001).«Molecular Phylogeny of Nepenthaceae Based on Cladistic Analysis of Plastid trnK Intron Sequence Data».Plant Biology (Stuttgart).3(2)

164–175.doi:10.1055/s-2001-12897.

(2011).«Carnivorous pitcher plants: insights in an old topic».Phytochemistry.72(13)

1678–1682.doi:10.1016/j.phytochem.2010.11.024.

(2007).«Species Identification and Sex Determination of the Genus Nepenthes (Nepenthaceae)».Pakistan Journal of Biological Sciences.10(4)

561–567.doi:10.3923/pjbs.2007.561.567.

(1999).«Aspects of Pitcher Morphology and Spectral Characteristics of Six Bornean Nepenthes Pitcher Plant Species: Implications for Prey Capture».Annals of Botany.83(5)

521–528.doi:10.1006/anbo.1999.0857.

(2011).«Materials science: slippery when wetted».Nature.477(7365)

412–413.doi:10.1038/477412a.

(2007).«Construction Costs and Physico-chemical Properties of the Assimilatory Organs of Nepenthes Species in Northern Borneo».Annals of Botany.99(5)

895–906.doi:10.1093/aob/mcm023.

(2007).«Carnivorous Syndrome in Asian Pitcher Plants of the Genus Nepenthes».Annals of Botany.100(3)

527–536.doi:10.1093/aob/mcm145.

(2010).«Comparative and functional morphology of hierarchically structured anti-adhesive surfaces in carnivorous plants and kettle trap flowers».Functional Plant Biology.37(10)

952–961.doi:10.1071/FP10061.

(2007).«Chemical composition of epicuticular wax crystals on the slippery zone in pitchers of five Nepenthes species and hybrids».Planta.225(6)

1517–1534.doi:10.1007/s00425-006-0437-3.

(1999).«Transporters for ammonium, amino acids and peptides llaure expressed in pitchers of the carnivorous plant Nepenthes».The Plant Journal.17(6)

637–646.doi:10.1046/j.1365-313x.1999.00414.x.

(1876).«On the Digestive Ferment of Nepenthes».Journal of Anatomy and Physiology.11(1)

124–127.

(2011).«Bioinspired self-repairing slippery surfaces with pressure-stable omniphobicity».Nature.477(7365)

443–447.doi:10.1038/nature10447.

Este artícul conté una traducció derivada de «Nepenthes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[:0-1] (2004) Botanica : the illustrated A-Z of over 10,000 garden plants., Random House Austràlia. OCLC 225336347. ISBN 978-3-8480-0287-0.

[Barthlott_2007-2] Barthlott, W., Porembski, S., Seine, R., and Theisen, I. 2007. The Curious World of Carnivorous Plants. Portland, Oregon: Timber Press.

[:2-3] 3,0 ^3,1 «Capture of mammal excreta by Nepenthes is an effective heterotrophic nutrition strategy». academic.oup.com. doi:10.1093/aob/mcac134. Consultat el 2023-01-30.

[1]

[2]

[3]