Neptú (1795)

Neptú (1795)

El «Neptune» va ser un navío espanyol de 80 canons distribuïts en dos cobertes i construït per Romero de Landa, en els Reals Drassanes de Esteiro i ordenat en setembre de 1793. Va ser botat en 1795 en Ferrol. Va ser el tercer navío espanyol designat en el nom de Neptú, en honor del deu romà dels oceans. Com tots els bucs de nom no religiosos de l'Armada espanyola va ser posat baix l'advocación d'un sant, en este cas San Francisco Javier. Va ser uns dels primers bucs de l'Armada en els que se li va donar llibertat per a decorar el mascarón de proa en alusions al seu nom, en el seu cas al deu Neptú.

Construcció

El Neptú va ser construït en el les Reals Drassanes de Ferrol com el barco homònim de la classe Neptú de navío de llínea de 80 canons; un disseny desenrollat per Julián Martín de Retamosa, seguint al seu anterior Montañés de 74 canons de 1794. El seu barco germà va ser el Argonauta botat en 1798, que va lluitar junt al Neptú en Trafalgar. El Neptú originalment duya una trentena de canons de 24 lliures en la seua coberta inferior, treinta y dos de 18 lliures en la seua coberta superior, dotze de 8 lliures en el seu alcasser i sis de 8 lliures en el seu castell de proa. En 1805, li havien equipat 36 lliures per a reemplaçar els 24 lliures en la seua coberta inferior, mentres que els 18 lliures en la seua coberta superior havien segut reemplaçats per 24 lliures; en canons adicionals agregats al seu alcasser i castell de proa, tenia dotze canons de 8 lliures i díhuit obuses, per a donar-li un total de 92 canons de cureña. També va montar una sola carronada de 10 lliures i (en la popa) huit obuses de 4 lliures.

El treball general en els barcos de la classe Neptú va ser supervisat per Julián Martín de Retamosa, i el Neptú va ser botat en Ferrol en 1795. Després va seguir un periodo d'acondicionament i realisació de proves en la mar durant 1796, despuix de la qual cosa va ser assignat a la flota espanyola del Mediterràneu en Cartagena al mando de l'almirant José de Córdova i Ramos. Poc despuix, Espanya es va aliar en la França republicana i va entrar en les Guerres Revolucionàries Franceses contra Gran Bretanya i els seus aliats. L'Armada espanyola va ser assignada per a recolzar la planejada invasió de Gran Bretanya.

Aliança en França

El Neptú es va fer a la mar l'1 de febrer de 1797 en el restant de la flota de Córdova, composta per 27 barcos de llínea, dotze fragates, un bergantín i vàries embarcacions menors. Varen salpar de Cartagena i varen travessar l'Estret de Gibraltar el 5 de febrer. Córdova tenia órdens d'entregar vàries cañoneras en Algecires per a recolzar el bombardeig de Gibraltar, escoltar en seguritat un comboi de quatre urcas que transportaven mercuri des de Màlaga a Càdis i després navegar a Brest per a unir-se en els francesos. La primera part de l'operació va transcórrer sense problemes i el Neptú va ser destacat en els barcos Bahama i Terrible, de 74 canons, i el Nostra Senyora de Guadalupe, de 34 canons, per a dur les cañoneras a Algecires. El Neptú, al mando del brigadier José Lorenzo Goicoechea, i el Bahama varen permanéixer en Algecires, mentres el Terrible va salpar per a reunir-se en la flota de Córdova.

Els forts vents de l'est varen impedir a Córdova aplegar al port de Càdis, i els seus barcos es varen dispersar cap a l'oest, ans que pogueren navegar de tornada a la costa espanyola. Quan s'acostaven a Càdis el 14 de febrer, la seua flota va ser localisada front al veta de Sant Vicente per una força britànica al mando de John Jervis. El Neptú i els seus acompanyants no varen participar en la batalla que va seguir, durant la qual els espanyols varen ser derrotats..

En 1798 baix mando del capità de navío Bernardo Muñoz i duent l'insigina de Juan María Villavicencio, ix junt a l'esquadra de l'almirant José de Mazarredo en persecució de la britànica que bloquejava Càdis.

En 1799 com a buc insígnia del cap de l'esquadra de Villavicencio forma part, a la seua volta, de la flota de l'almirant José de Mazarredo que es dirigix de Càdis a Brest per a trencar el bloqueig de Brest.

Cayetano Valdés i Flores va prendre el mando del barco cap a 1801, que va actuar com a buc insígnia de la flota comandada per Gravina, i s'integra en la combinada hispà-francesa que ix de Brest en 1801 per a sofocar la rebelió en Sant Dumenge. En esta esquadra s'integren, ademés del Neptú (buc insígnia), els navío Sant Francisco de Paula, Guerrero i Sant Pablo; la fragata Soledad i el bergantín Vigilant, ademés d'un número similar de bucs francesos. El Neptú es trobava en mal estat i en plena travessia atlàntica va tindre que tornar al Ferrol a reparacions, ya que tenia vies d'aigua. Gravina va conseguir que es reparese el buc per complet en sol 15 dies, i despuix de 19 dies de travessia per l'oceà Atlàntic (el Neptú en plenes condicions era un soberp navío molt veler) va aplegar a les costes de Sant Dumenge alvançant-se a l'esquadra combinada que havia partit de Brest molt abans. Gravina va observar al sendemà l'arribada de l'esquadra franc espanyola.

Vore també

• Anex:Navío de llínea de l'Armada Espanyola

Bibliografia

• (2007) The Trafalgar Companion: A Guide to History's Most Famous Siga Battle and the Life of Admiral Lord Nelson (en en), Londres: Aurum Press. ISBN 978-1-84513-018-3.
• (2004) Trafalgar: The Biography of a Battle (en en), Little Brown. ISBN 0-316-72511-0.
• (2005) Trafalgar: The Men, the Battle, the Storm (en en), Hodder & Stoughton. ISBN 0-340-83028-X.
• (2005) The Ships of Trafalgar: The British, French and Spanish Fleets October 1805 (en en), Conway Maritime Press. ISBN 1-84486-015-9.

• (2008) The Line Upon a Wind: The Greatest War Fought At Siga Under Sail: 1793-1815 (en en), Londres: Vintage Books. ISBN 978-0-7126-0927-2.
• (2023) Spanish Warships in the Age of Sail 1700—1860: Design, Construction, Careers and Fates (en en), Barnsley, Regne Unit: Seaforth Publishing. ISBN 978-1-5267-9078-1.