Nevada per efecte llacustre
Una nevada per efecte llacustre (anglés "lake-effect snow") ocorre en condicions atmosfèriques fredes quan una massa d'aire gèlit pansa sobre grans depòsits d'aigua càlida d'un llac, proveint energia i carregant vapor d'aigua que es congela i és depositat en les costes de sotavent. L'efecte s'expandix quan la massa d'aire en moviment és elevada per l'efecte de la núvol orogràfic per les altes elevació en costes de sotavent. Este alçament pot produir restringides bandes de precipitació intensa, que depositen molts centímetros de neu per hora, a sovint resultant en copiosos acumulats de neu. Estes àrees afectades per l'efecte de la neu del llac són cridats cinturons de neu.
Este efecte, que pot estar acompanyat de llampades i trons, ocorre en vàries localitats al voltant del món, sent millor conegut en les àrees populoses dels Grans Lagos de Norteamérica, específicament en els estats nortamericans de Nova York, Pennsilvània, Ohio, Indiana i Míchigan, i la província canadenca d'Ontario, a on en promig deixen més de 5 metros de neu per any.[1]
Per a la seua formació és necessari que a 1.5 quilómetros d'altura, a on la pressió atmosfèrica és d'uns 850 milibares, la temperatura de l'aire siga per lo manco 13 °C més freda que en la superfície.
Formació
[editar | editar còdic]
Hi ha varis elements clau que són necessaris per a que este efecte es forme, i que determinen les seues característiques: inestabilitat, trayecte de recolecció, cizalladura, la humitat ascendent, llac en barlovent, forzamiento sinóptico a gran escala, l'orografia i topografia, i el mant níveo.
Inestabilitat
[editar | editar còdic]Una diferència de 13 °C entre la temperatura de la superfície i la temperatura del nivell dels 850 milibares (o els 1500 m s. n. m.) proveïx d'absoluta inestabilitat i permet que la calor i la humitat es transporte vigorosament. La gradient vertical de l'atmòsfera i la profunditat de convecció es veuen directament afectats tant per la mesoescala de l'entorn del llac i l'ambient sinóptico; una major profunditat de convecció, en taxes de retart cada volta més pronunciades i un nivell d'humitat adequat fomenten núvols més alts i grosses que naturalment produiran una major precipitació.[2]
Trayecte de recolecció
[editar | editar còdic]Com la majoria dels llac tenen una forma irregular, diferents graus d'àngul dels recorreguts donaran diferents distàncies; normalment es requerix un trayecte d'a lo manco 100 km per a produir precipitació. En general, quant major siga el trayecte major serà la precipitació que es generarà. Un major trayecte proporciona a la capa exterior un major temps per a proveir-se de vapor d'aigua i energia tèrmica per a desplaçar-se de l'aigua a l'aire. A mida que la massa d'aire alcança l'atre costat del llac, l'aire s'eleva i es gela de nou. Es condensa el vapor d'aigua i cau en forma de neu per lo general a 40 quilómetros del llac.[3]
Cizalladura del vent
[editar | editar còdic]El tall direccional és un dels factors més importants que rigen el desenroll de les ramassades; ambients en cizalladura direccional dèbil típicament produïxen ramassades més intenses que aquells en vents tallants d'alt nivell. Si el cisallament de direcció entre la superfície i el nivell de 700mb és major de 60 graus, res més que una nevisca es pot esperar com a molt. Si el cisallament de direcció entre la superfície i el nivell de 700mb és d'entre 30 i 60 graus, nevades dèbils podrien ocórrer. En entorns en els que la força tallant és inferior a 30 graus de força, es pot esperar bandes molt desenrollades.
La velocitat de cisallament és menys fonamental, pero deu ser relativament uniforme. La diferència entre la velocitat de vent entre la superfície i el nivell dels 700mb no deu ser major de 40 nucs (74km/h) a fi d'evitar que cessació en les parts altes. No obstant, suponent que de la superfície als 700mb els vents són uniformes, una velocitat total més ràpida treballarà per a transportar la humitat més ràpit des de l'aigua i la banda recorrerà molt més cap a terra adins.
Humitat
[editar | editar còdic]Una corrent baixa en humitat relativa farà que siga molt més difícil i prendrà més temps per a la condensació i la formació de núvols i precipitació. Al mateix temps que si hi ha una alta humitat, favorint la condensació, la formació de núvols i creant una major precipitació.[4]
Lagos en barlovent
[editar | editar còdic]Qualsevol gran cos d'aigua a barlovent tindrà un gran impacte en la precipitació de l'efecte del llac en un llac a sotavent per mig de l'adició d'humitat o bandes de núvols preexistentes que pot tornar a intensificar-se en el llac a sotavent. No obstant, els llac a barlovent no sempre conduïxen a un aument en la precipitació a sotavent.[5]
Força sinóptica
[editar | editar còdic]l'advección de la vorticidad en altura i el gran nivell d'ascens ajuda a incrementar la mescla i la profunditat de la convecció, mentres que la advección d'aire fret baixa la temperatura i incrementa l'inestabilitat.[6]
Orografia i Topografia
[editar | editar còdic]Per lo general, la precipitació s'incrementa en l'elevació a sotavent en l'elevació a sotavent del llac mentres el frena la precipitació i seca al airegada molt més ràpit.[7]
Mant níveo
[editar | editar còdic]A mida que un llac es congela progressivament, la seua capacitat per a produir precipitació decreix per dos raons. Primerament, l'àrea de la superfície lliure de gèl disminuïx, reduint la capacitat l'espai d'absorció d'humitat en el llac. Mentres que les temperatures propenques a la congelació reduïxen l'energia latent de calor total disponible per a produir les ramassades. Tant és aixina que no és necessari que es congele el llac per a que l'efecte cesse.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Climate Source: Pixen Monthly and Annual Snowfall (en anglés) [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Inestability [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Fetch [3] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Upstream Moisture [4] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Upstream Lakes [5] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Synoptic-Scale Forcing [6] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Orography/Topography [7] archivat en Wayback Machine.
fr:Bourrasque de neige#Bourrasques en aval de plans d'eau
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nevada por efecto lacustre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.