Anar al contingut

Nicotina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a la película vore Nicotina (película).


La nicotina és un compost orgànic, un alcaloide trobat principalment en la planta del tabac (Nicotiana tabacum), en alta concentració en els seus fulls (constituïx prop del 5 % del pes de la planta i entre el 0,6 % i el 3 % del pes del tabac sec)[1] i estant també present en atres plantes de la família Solanácea, encara que de forma marginal (en el ranc de 2-7 µg/kg), com en el cas del tomata, l'albargina, el pimentó i la creïlla.[2] En cantitats encara més marginals, ha segut trobada en atres plantes com la coliflor, la pebre vert o el té negre.[3] Se sintetisa en les zones de major activitat de les raïls de les plantes del tabac i és transportada per la llacor als fulls verts. El depòsit es realisa en forma de sals de àcit orgànics.

La nicotina és altament adictiva.[4] Toxicológicamente es considera un verí[5][6] i històricament s'ha utilisat com insecticida.[7] No obstant, en baixes concentracions, la substància és un estimulant i és un dels principals factors d'adicció al tabac. És polar i soluble en aigua.

Història

[editar | editar còdic]

La nicotina va ser nomenada a partir de la planta de tabac Nicotiana tabacum, que a la seua volta du el nom de l'embaixador francés en Portugal, Jean Nicot de Villemain, que va enviar el tabac i les llavors a París en 1560, ho va presentar al rei de França,[8] i va promoure el seu us medicinal. El tabac i les seues llavors varen aplegar a l'embaixador Nicot des de Brasil, enviats per Luis de Gois, un colon portugués de São Paulo. Es creïa que fumar protegia contra les malalties, en concret la pesta.[8] A finals de el XVII, no solament es fumava sino que també s'usava com insecticida.


Despuix de la Segona Guerra Mundial, s'utilisaven més de 2500 tonellades d'insecticida en nicotina en tot lo món, encara que ya en la década de 1980 l'us d'insecticida en nicotina havia disminuït per baix de les 200 tonellades. Açò va ser per la disponibilitat d'atres insecticida més barats i menys perjudicials per als mamífers.[7]

Actualment, la nicotina, inclús en forma de pols de tabac, està prohibida com pesticida per a l'agricultura ecològica en els Estats Units.[9][10] En 2008, l'EPA va rebre una solicitut per a cancelar el registre de l'últim pesticida en nicotina registrat en els Estats Units[11] i des de l'1 de giner de 2014 est plaguicida no està disponible per a la venda.[12]


La nicotina va ser aïllada de la planta del tabac en 1828 pel mege alemà Wilhelm Heinrich Posselt i el seu compatriota, el químic Karl Ludwig Reimann, qui la va considerar un verí.[13][14] El seu fòrmula empírica química va ser descrita per Louis Melsens en 1843,[15] i la seua estructura va ser descoberta per Adolf Pinner i Richard Wolffenstein en 1893,[16][17][18]Plantilla:Quin i va ser sintetisada per primera volta per Vaig amar Pictet i A. Rotschy en 1904.[19]

Adicció a la nicotina

[editar | editar còdic]

Fumar cigarrets constituïx la forma predominant d'adicció a la nicotina en tot lo món. Aixina mateix, les vendes i el consum de productes de tabac sense fum (per eixemple les bosses de nicotina o snus suec) han aumentat substancialment. La nicotina és una de les substàncies psicoactivas més adictivas que existixen.[20][21][22]


Actualment la majoria dels cigarrets en el mercat mundial contenen entre 10 i 20 miligrams (mg) o més de nicotina. En inhalar el fum, el fumador promig ingerix entre 1 i 2 mg de nicotina per cigarret. La molècula alcança pronte el cervell del fumador. En inhalar, el fum fa aplegar la nicotina als pulmons junt en les partícules d'alquitrán associades; d'ahí, pansa a la sanc per mig dels alvéolos. Entre dèu a xixanta segons despuix, la nicotina travessa la barrera hematoencefálica i penetra en el cervell.

Quan no s'inhala el fum, la nicotina s'absorbix més llentament a través de les membranes mucoses de la boca. Lo mateixa succeïx quan es pren el tabac per via bucal ("mastegar" tabac) o nassal (vaig rapar).

De les aproximadament 4000 substàncies que conté el cigarret, solament la nicotina crea dependència. El seu efecte és funesto en el segment ventral del mesencèfal i en el nucleus accumbens del prosencèfal, en les àrees que formen part del sistema de recompensa. La nicotina, un anàlec del neurotransmissor acetilcolina, es vincula ací als receptors colinérgicos nicotínicos (nAChR) de les neurones, provocant aixina que estes lliberen abundant dopamina.[23]

La causa de que la nicotina creu adicció està en que, encara que inicialment les neurones gabaérgicas a les que s'acopla lliberen el neurotransmissor àcit gamma-aminobutírico (GABA) que estimula la lliberació de dopamina en les neurones veïnes, si aquelles són sobreexcitadas per la nicotina, la secreció de dopamina es llimita.

La conseqüència de lo anterior, a llarc determini, és que les cèlules adapten la seua bioquímica. Açò ocorre en dos fases: primer aumenta el número de receptors de nicotina, per lo que aumenta la secreció de dopamina; no obstant, en el temps les neurones reaccionen de forma menys immediata i igual a la nicotina, per lo que les necessitats d'ingerir majors cantitats aumenten.

Teràpies

[editar | editar còdic]

Es distinguixen, bàsicament, tres llínees terapèutiques en la lluita contra l'adicció a la nicotina: la farmacològica, la teràpia en nicotina alternativa al tabaquisme; i la teràpia sicològica cognitiu-conductual. En tots els casos, es considera que el coadyuvante de la predisposició sicològica és essencial per a conseguir superar l'adicció.

La teràpia farmacològica es porta a terme en l'us de medicaments que imiten la molècula de la nicotina i que la substituïxen en la fixació en els receptors nerviosos; la substància activa bupropion és la més utilisada, ademés de la vareniclina i citisina (comercialisada com "Tabex"), agonistas nicotínicos que es consumixen en forma de pastilla. També s'ha utilisat el antiepilèptic topiramato, que inhibix la transmissió de neurotransmisores excitatorios actuant sobre receptor de kainato. Tots estos medicaments produïxen també els corresponents efectes secundaris.

La teràpia d'administrar nicotina en dosis llimitades a través de mijos alternatius (chicles, pegats, pastilles i inhaladors) presenta el problema de la seua contraindicació per a aquells en problemes precisament derivats del consum de nicotina a través del tabac i, inclús, la possibilitat de que, ella mateixa, creu adicció. Pero si s'usen per determinis curts de no més de 9 semanes els substituts de la nicotina fumada poden ajudar a superar l'abstinència dels fumadors adictes que deixen de fumar. S'utilisen pegats diàriament en una concentració constant de nicotina per 3 semanes i després es van canviant per uns atres de menor dosis de nicotina. Mentrestant el cervell deprén a funcionar sense nicotina i adquirix atres hàbits saludables. Que els pegats lliberen la nicotina en forma constant no genera adicció perque no hi ha pico de nicotina en sanc que és lo que reforça el desig de fumar (és lo que goja el fumador en capcionar un cigarret). Els substituts de nicotina ben utilisats, junt a atres estratègies per a deixar de fumar, poden ser molt efectius i segurs.


La teràpia sicològica cognitiu-conductual ha demostrat ser un abordage eficaç per a deixar de fumar. Pot utilisar-se en solitari, en la qual cosa té la ventaja de no presentar cap risc farmacològic, o ben combinada en els acostaments anteriors. També l'us de psilocibina en el context d'un tractament de teràpia cognitiu conductual ha segut estudiat.[24]

Identificació química

[editar | editar còdic]

La nicotina va ser aïllada per primera volta de la planta del tabac en 1828 per Wilhelm Heinrich Posselt i Karl Ludwig Reimann en Alemània, els qui la varen considerar un verí.[14][25] La seua composició química la va descriure per primera volta Louis Melsens en 1843,[15] i la seua estructura va ser descoberta per Adolf Pinner i Richard Wolffenstein en 1893.[16][17][18][19]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Smoking and Tobacco Control Monograph No. 9» (PDF). Consultat el 19 de decembre de 2012.
  2. ↑ «Determination of the Nicotine Content of Various Edible Nightshades (Solanaceae) and Their Products and Estimation of the Associated Dietary Nicotine Intake». Consultat el 5 d'octubre de 2008.
  3. ↑ «LILACS-Nicotina en vegetals diferents del tabac; Nicotine in vegetables other than tobacco».
  4. ↑ Psychopharmacology.228(3)
    479-486.ISSN 0033-3158.doi:10.1007/s00213-013-3054-4.Consultat el 2024-11-19.
  5. ↑ Krishan Vij (2011). Textbook of Forensic Medicine & Toxicology: Principles & Practice (en Inglés), Elsevier, p. 525. ISBN 978-81-312-2684-1.
  6. ↑ «NICOTINE : Systemic Agent».
  7. ↑ 7,0 7,1 Ujváry, István (1999). «Nicotine and Other Insecticidal Alkaloids», Nicotinoid Insecticides and the Nicotinic Acetylcholine Receptor, Tòquio: Springer-Verlag, pp. 29-69.
  8. ↑ 8,0 8,1 Rang H. P et al., Rang and Dona-li's Pharmacology 6th Edition, 2007, Elsevier, page 598
  9. ↑ US Code of Federal Regulations. 7 CFR 205.602 - Nonsynthetic substances prohibited for use in organic crop production
  10. ↑ Staff, IFOAM. Criticisms and Frequent Misconceptions about Organic Agriculture: The Counter-Arguments: Misconception Number 7
  11. ↑ USEPAFederal Register.
    64320-64322.Consultat el 8 d'abril de 2012.
  12. ↑ USEPAFederal Register.
    26695-26696.Consultat el 8 d'abril de 2012.
  13. ↑ Posselt, W.(1828).Magazin für Pharmacie.6(24)
    138-161.
  14. ↑ 14,0 14,1 Henningfield JEPsychopharmacology.184(3-4)
    286-291.doi:10.1007/s00213-006-0308-4.
  15. ↑ 15,0 15,1 Melsens, Louis-Henri-Frédéric (1843) "Note sur la nicotine," Annales de chimie et de physique, third séries, vol. 9, pages 465-479; see especially page 470. [Note: The empirical formula that Melsens provides is incorrect because at that clave, chemists used the wrong atomic mass for carbon (6 instead of 12).]
  16. ↑ 16,0 16,1 (1891).Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft.24
    1373-1377.doi:10.1002/cber.189102401242.
  17. ↑ 17,0 17,1 (1893).Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft.26
    292-305.doi:10.1002/cber.18930260165.
  18. ↑ 18,0 18,1 (1893).Archiv der Pharmazie.231(5-6)
    378-448.doi:10.1002/ardp.18932310508.
  19. ↑ 19,0 19,1 (1904).Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft.37(2)
    1225-1235.doi:10.1002/cber.19040370206.
  20. ↑ «La nicotina, la més adictiva de totes les drogues». Archivat des d'el original, el 28 de juliol de 2012. Consultat el 20 de maig de 2012.
  21. ↑ «Addictive Properties of Popular Drugs». Archivat des d'el original, el 17 d'abril de 2017. Consultat el 18 de juny de 2019.
  22. ↑ «Drugs rànquing».
  23. ↑ Grit Vollmer, "Adicció a la nicotina", Ment i Cervell, 28, 2008, pág. 32.
  24. ↑ «[1]». Consultat el 27 de setembre de 2018 (en en).
  25. ↑ Posselt, W.; Reimann, L.(1828).Magazin für Pharmacie.6(24)
    138-161.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Nicotina&oldid=799957»