Anar al contingut

Nitrat de manganeso (II)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Dusičnan manganatý.PNG
Nitrat de manganeso (II)

El nitrat de manganeso (II) es referix als composts inorgànics en fòrmula Mn(NO3) 2·(H2O)n . Es tracta de sals de nitrat que contenen cantitats variables d'aigua. Un derivat comú és el tetrahidrato (Mn(NO3)2·4H2O), pero també es coneixen els mona i hexahidratos, aixina com el compost anhidro. Alguns d'estos composts són precursors útils dels òxits de manganeso.[1] És un compost típic de manganeso (II) i és un sòlit paramagnético de color rosa pàlit.

Estructura

[editar | editar còdic]

Els composts de manganeso (II), especialment els que tenen ligandos oxigenados, solen ser octaèdrics. Seguint esta tendència, el tetrahidrato presenta quatre ligandos d'aigua units al Mn, aixina com dos ligandos de nitrat unidentados en posició cis mutus.[2] La sal hexaaquo presenta la forma octaèdrica [Mn(H2O)6]2+). [3]

Preparació, reaccions, usos.

[editar | editar còdic]

El nitrat de manganeso (II) es prepara a partir de diòxit de manganeso i diòxit de nitrogen: [1]

Plantilla:Fquim2

En esta reacció redox, dos moles del reductor NO2 (gas) donan cada una un electró al oxidant MnO2 (sòlit negre), que es reduïx del seu estat d'oxidació +4 al seu estat inferior +2. Simultàneament, el NO2 (+4) es oxida per a formar nitrat (NO-3) (+5).

En calfar el tetrahidrato a 110 °C s'obté el monohidrato groc pàlit.[4] La reacció és reversible, ya que en calfar el dinitrato de manganeso (II) a 450 °C s'obté un diòxit de manganeso (IV) llaugerament no estequiomètric . [5]


El nitrat de manganeso (II) és el precursor del carbonat de manganeso (II) (Plantilla:Fquim2), que s'utilisa en fertilisants i com colorant. La ventaja d'este método, basat en l'us d'amoníac (NH3) i diòxit de carbono (CO2) com a intermediaris en la reacció, és que el producte secundari, el nitrat d'amoni (NH4NO3), també és útil com a fertilisant.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 (2000-06-15) Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, 1 edició (en en), Wiley. doi:10.1002/14356007. ISBN 978-3-527-30385-4.
  2. “The Crystal Structure of Manganese Nitrate Tetrahydrate Mn(NO3)2·4H2O” (1973). Zeitschrift für Kristallographie - Crystalline Materials 137 (4): 280–289. doi:10.1524/zkri.1973.137.4.280.
  3. (1976).Zeitschrift für Kristallographie - Crystalline Materials.144(1–6)
    334–340.doi:10.1524/zkri.1976.144.16.334.
  4. “The Crystal Structure of Manganese Nitrate Monohydrate” (1977). Acta Crystallographica Section B: Structural Crystallography and Crystal Chemistry 33 (6): 1678–1682. doi:10.1107/S056774087700689X.
  5. Lux H. (1963). «Manganeses(II) Oxide», Brauer G. (ed.). Handbook of Preparative Inorganic Chemistry, 2nd Ed., New York: Academic Press, pp. 1455.