Nitrona
Una nitrona és el N-òxit d'una imina i és un grup funcional en química orgànica. L'estructura general és R1R2C=NR3+O-, a on R3 és diferent a H.
Síntesis
[editar | editar còdic]Les nitronas es poden preparar per la reacció de cetonas o dienos (alquenos que contenen dos enllaços dobles), en hidroxilaminas llogades. Inicialment es produïx un atac nucleofílico de l'àtom de nitrogen al carbono del carbonilo, creant un compost intermig en el nitrogen carregat positivament i l'oxigen carregat negativament en l'antic carbonilo. Despuix de l'eliminació d'aigua s'obté per mig de la formació d'un doble enllaç entre el nitrogen i el carbono, l'estructura nitrona. Una possibilitat adicional és la deshidrogenació d'una hidroxiamina substituïda en grups llogue. La N-alquilación de oximas i la deshidrogenació oxidativa de amina secundàries conduïx a les nitronas també.[1] Ací es esquematizan les diverses vies:
Reactivitat
[editar | editar còdic]Una nitrona és un 1,3-dipol en la reacció de cicloadición 1,3-dipolar. Reacciona en alquenos per a formar isoxazolidinas.
Un eixemple d'este tipo de reacció és la reacció de varis aductos de Baylis-Hillman en C-fenil-N-metilnitrona, formant una isoxazolidina en la que R1 és fenilo, R2 és hidrogen i R3 és un grup metilo.[2]
Les nitronas reaccionen en alquinos terminals i una sal de coure per a formar β-lactamas. Esta reacció també és cridada la reacció Kinugasa[3] per eixemple en esta reacció:[4]
El primer pas en esta reacció és una cicloadición dipolar de la nitrona en l'acetiluro de coure(I) generat in situ per a formar una estructura d'anell de 5-membres, que es rearregla en el segon pas.
Les nitronas també reaccionen com electrofilos quan s'enfronten a nucleofilos (per mig de reaccions d'adició nucleófila). És necessari activar la nitrona generalment en un àcit de lewis, encara que en moltes ocasions el propi nucleofilo (especialment si és un composts organometalico) és capaç de portar a terme dita activació per mig de la coordinació de l'àtom metàlic a l'oxigen de la nitrona.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ D. Döpp, H. Döpp In: D. Klamann (Hrsg.): Methoden der Organischen Chemie. Bd. E14b, Thieme Verlag, Stuttgart 1990, ISBN 3-13-220004-2, S. 1372-1544.
- ↑ Diastereoselectivity of Nitrone 1,3-Dipolar Cycloaddition to Baylis-Hillman Adducts Branislav Dugovič, Lubor Fišera, Christian Hametner and Res Prónayovác. Arkivoc 2004 BS-834A Artícul
- ↑ The reactions of copper(I) phenylacetylide with nitrones Manabu Kinugasa and Shizunobu Hashimoto J. Chem. Soc., Chem. Commun., 1972, 466 - 467, doi:10.1039/C39720000466
- ↑ A novell synthesis of -lactam fused cyclic enediynes by intramolecular Kinugasa reaction Runa Pal and Amit Basak Chem. Commun., 2006, 2992 - 2994, doi:10.1039/b605743h
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nitrona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.