Nolana baccata
.JPG){kind=link}
Nolana baccata és una de les 49 espècies pertanyents al gènero Nolana presents en Chile, el qual correspon a la família de les solanáceas (Solanaceae).[1] Esta espècie en particular és una espècie endèmica que es troba distribuïda exclusivament en la zona nort de Chile, des de la Regió de Antofagasta fins a la Regió de Coquimbo.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]La Nolana baccata es troba descrita com una planta anual, pubescente, que presenta talle dret i fulls desapegats del sol, resinoso i viscós. La seua altura varia entre els 40 i 60 cm.
Es caracterisa per tindre flors grans glabras, el cáliz posseïx de 5 pétals units en forma de campana o embut o gamopétalas, cada pétal presenta dos vores resaltades i un de menor al centre, açò permet identificar-la de colp i repent, la seua corola normalment és de color blanc i algunes poblacions presenten color celest o abdós. La part interior de la flor o gola és de color groc. Posseïx 5 estams desiguals en tamany de color blanc o groc i anteras grogues.
El seu frut està format per mericarpos aplanados o comprimits en presència d'ales de color negre.
A diferència d'atres espècies de Nolana, segons la morfologia foliar d'esta espècie, els fulls creixen entorn a un talle curt, els fulls estan separats del sol, els seus fulls són molt resinosas i viscoses, fulls linear lanceoladas.
Creix en sectors costers i en planicies arenenques del pla central expost a alta radiació solar, presentant poblacions que comprenen grans extensions. Creix des dels 0 fins als 800 metros sobre el nivell de la mar, comuna confondre-la en la Nolana paradoxa.
En la zona costera de Antofagasta, Atacama i Coquimbo florix en forma anual normalment en el més de setembre i octubre, mentres que en les planicies de la vall central la seua floració és més esporàdica i principalment depenent de pluges que no superen els 100 mm a l'any, periodo en els quals és possible observar #floració massives d'esta espècie. És una espècie resistent al estrés hídric, pero no és resistent a les gelades. Habita en un clima de rusticidad USDA equivalent a zones 10 i 11.
Noms vernàculs
[editar | editar còdic]Esta espècie és coneguda comunament com 'Sospire banc', 'Sospir de camp', 'Sospir dels plans' o simplement 'Sospir'.
Importància
[editar | editar còdic]Esta és espècie coneguda com a 'Sospir de camp' constituïx una de les flors emblemàtiques que apareixen durant la floració del fenomen denominat Desert florido[3]
És considerada un a planta en un alt potencial ornamental.
Amenaces
[editar | editar còdic]Una de les principals amenaces d'esta espècie la constituïxen factors antrópicos com l'urbanisació i ocupació de la vora costera, l'activitat minera i últimament pels més de 20.000 turistes que apleguen a visitar l'àrea del desert florido durant els mesos de floració[4] i pel pas de vehículs durant competències deportives.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cinc noves espècies de Nolana (Solanaceae-Nolaneae) de Chile
- ↑ Roskov I., Kunze T., Orrell T., Abucay L., Paglinawan L., Culham A., Bailly N., Kirk P., Bourgoin T., Baillargeon G., Decock W., De Wever A., Didžiulis V. (ed). «Species 2000 & ITIS Catalogue of Life: 2017 Annual Checklist.». Species 2000: Reading, UK.. Consultat el 15 de juliol de 2017.
- ↑ «Desert Florido: en la Vall del Huasco» (en espanyol). http://elnoticierodelhuasco.cl. Consultat el 15 de juliol de 2017.
- ↑ «Turistes ya poden gojar del Desert Florido en Atacama» (en espanyol). https://és.wikipedia.org/. Archivat des d'el original, el 2 d'agost de 2017. Consultat el 15 de juliol de 2017.
- ↑ «El pas del Dakar va deixar una chafada ambiental en el desert florido» (en espanyol). www.emol.cl. Consultat el 15 de juliol de 2017.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Nolana baccata.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nolana baccata.- Fundació Philippi, Nolana baccata
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nolana baccata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.