Nonilfenol

Els nonilfenoles són una família de composts orgànics relacionats en la família dels alquilfenoles, preparats químics no halogenados manufacturados casi exclusivament per a produir etoxilatos de alquilfenol, un grup de surfactantes no iònics. Els etoxilatos de alquilfenol més utilisats són els etoxilatos de nonilfenol (NPE) i, en menor grau, el octilfenol. Una volta emesos al mig ambient, els etoxilatos de alquilfenol poden degradar-se de nou a alquilfenol, que és persistent, bioacumulable i tòxic per a la vida aquàtica. Estes substàncies químiques també són conegudes com disruptores endocrinos ,composts  exógenos que, a baixes concentracions, promouen canvis en una o més funcions del sistema endocrino i la seua estructura provocant efectes adversos sobre el seu propi organisme o descendència. Esta série de substàncies són ingredients comuns en numerosos detergents, encara que la llegislació europea els ha prohibit recentment pel seu impacte sobre el mig ambient i la salut humana. La característica química dels nonilfenoles és la seua estructura composta d'un fenol. Estructuralment els nonifenoles estan constituïts per un fenol, part polar, unit a una cadena alquílica d'entre 9 i 12 àtoms de carbono, part apolar. Aixina, la capacitat de solubilizarse en aigua estarà determinada pel tamany de la  cadena carbonada sent major a mida que disminuïx la llongitut de dita cadena aixina com el número de ramificacions. Al mateix temps que disminuïx el seu solubilidad en aigua , aumenta en solvents orgànics.

La  gravetat  a  la  que poden  aplegar  els  danys  per  exposició  a  dits agents    fa    que    deguen    calificar-se    com a substàncies  especialment  perilloses  i  que  deguen evitar  els  riscs  derivats  de  l'exposició  La prioritat  deu  ser  la seua  eliminació  o  substitució  i només  en  cas  de  que  açò  no  siga  tècnicament possible es deurien adoptar atres mides per a la reduir  l'exposició.

Per a mitigar l'impacte i la presència d'estos composts en els ecosistemes s'han estudiat diverses alternatives dirigides  a conseguir el seu removiment, basades  en processos d'absorció, electrocoagulación, filtració per membrana i processos d'oxidació alvançada(AOP).

Mecanisme d'acció

Mimetizan l'activitat biològica d'una hormona unint-se al receptor celular, conduint la resposta de la cèlula. Interferixen en processos metabòlics en el cos, afectant els índexs de síntesis o d'interrupció de les hormones naturals. Poden  inhibir proteïnes de transport en la sanc, alterant les cantitats d'hormones naturals que estiguen presents en la circulació. Poden unir-se al receptor i no activar-ho provocant un efecte antagónico.

Tècniques de quantificació

Cotidianamente, per a l'identificació i quantificació del nonilfenol s'han amprat tècniques tals com la cromatografía líquida d'alta resolució (HPLC) i cromatografía de gasos (GC), i en alguns casos el método de ELISA. Encara que la cromatografía de gasos presenta bona sensibilitat, té algunes llimitacions en la seua aplicació associades en la volatilitat  de  els  composts  de  interés,  degut  a  que  solament  podrien  separar-se  composts  que  puguen  evaporar-se  a  la  temperatura  màxima  de  treball  en  el  forn. En la HPLC s'eviten estes llimitacions, sent la metodologia  d'elecció en  la  determinació  de  este  tipo  de  contaminants.