Note (Sicília)
Note és un municipi italiano de 23 766 habitants ubicat en el sur de Sicília. Pertanyent al lliure consorci municipal de Siracusa, successor de l'extinta província homònima, la localitat dona nom al Val vaig donar Note.[1]
Toponímia
[editar | editar còdic]El topònim de la localitat en italià és Note. En llatí Neetum i Netum i en siciliano Notu.
Geografia
[editar | editar còdic]Note queda a 32 km al suroest de Siracusa i està en la partix suroest de la província als peus dels monts Ibleos. La seua costa, entre Avola i Pachino, dona el nom al golf homònim. Els 550 km² del municipi fan de Note el més gran de Sicília i el quarto d'Itàlia.
Història
[editar | editar còdic]La ciutat antiga, Note Antica, queda 8 km directament al nort sobre el mont Alveria. Era l'antiga Netum, una ciutat d'orige sículo, deixada a Hierón II pels romans pel tractat de 263 a. C. i mencionada per Cicerón com un foederata civitas (Verr. v. 51, 133), i per Plinio com Latinae conditionis (Hist. Nat. iii. 8. 14). Segons la llegenda, Dédalo es va detindre ací despuix del seu vol sobre el mar Jónico, aixina com Hércules, despuix del seu sèptim treball.
En l'época romana, es va opondre al pretor Verres. En 866 va ser conquistada pels àraps, els qui la varen elevar a capital d'un dels tres districtes de l'illa (el Val vaig donar Note). Més vesprada va ser una rica ciutat normanda.
En els sigles XVI i XVII, la ciutat va vore sorgir varis intelectuals notables, com Giovanni Aurispa, els juristes Andrea Barbazio i Antonio Corsetto, aixina com l'arquitecte Matteo Carnelivari: en 1503 el rei Fernando III li va donar el títul de civitas ingeniosa («ciutat ingeniosa»).
En els sigles següents, la ciutat es va expandir ampliant els seus llímits medievals; i nous edificis, iglésies i convents varen ser construïts. Estos, no obstant, varen quedar totalment destruïts pel terremot de l'11 de giner de 1693. La devastación de la ciutat del mont Alveria va ser acompanyada per la seua economia, que descansava principalment en productes agrícoles com el vi, l'oli, els cereals, l'arròs, el cotó, i les seues famoses artesania.
La ciutat actual, reconstruïda despuix del terremot sobre la vora esquerra del riu Asinaro, va ser planejada sobre un sistema de cuadrícula per Giovanni Battista Landolina. Esta nova ciutat ocupava una posició més propenca a la mar Jónico. La presència d'arquitectes com Rosario Gagliardi, Francesco Sortino i uns atres, varen fer del nou Note una obra mestra del barroc siciliano, cridat el «Jardí de pedra» per Cessara Brandi. Les noves estructures es caracterisen per una pedra de toba molt suau, que baixe la llum del sol assumix una tonalitat típicament melosa.
La ciutat, que havia perdut el seu estatus de capital provincial en 1817, es va rebelar contra la casa de Borbón el 16 de maig de 1860, deixant les seues portes obertes a Giuseppe Garibaldi i la seua expedició. Cinc mesos despuix, l'11 d'octubre, un plebiscit va sagellar l'anexió de Note al Piemont.
En 1844, Note va ser elegida sèu obispal, pero en 1866 va sofrir l'abolició de les guildas religioses, que estaven fondament unides a les estructures i edificis de la ciutat.
Note va ser lliberada de la dictadura fascista en juliol de 1943. En el referèndum de 1946, el poble de Note va votar a favor de la monarquia.
Demografia
[editar | editar còdic]Llocs d'interés
[editar | editar còdic]Note forma partix del lloc Patrimoni de la Humanitat declarat per l'Unesco en 2002 denominat «Ciutats del barroc tardà de Val vaig donar Note», en concret en el còdic 1024-005. És famós pels seus bells edificis de començos de el XVIII, considerats entre les principals obres mestres de l'estil barroc siciliano.
Palaus i atres edificis
[editar | editar còdic]
- Palau Ducezio, l'actual Ajuntament. Dissenyat per Vincenzo Sinatra, alberga frescas d'estil neoclàssic obra d'Antonio Mazza.
- Palau Astut.
- Palau Villadorata en la Via Nicolaci que va ser construït per P. Labisi en 1733.
Edificis religiosos
[editar | editar còdic]- Catedral de Sant Nicolò vaig donar Mira (terminada en 1776).
- Iglésia de Santa Caterina.
- Iglésia de Sant Corrado.
- Iglésia del Collegio vaig donar Sant Carlo.
- Iglésia del Sacre Nome vaig donar Gesu.
- Monasteri de Santa Chiara (1735), dissenyat per Gagliardi. Té planta oval, en l'interior dividit per dotze columnes albergant una Verge en Chiquet de el XVI.
- Iglésia de Sant Michele Arcangelo.
- Iglésia de Santa Maria della Scala.
- Iglésia del Santissimo Salvatore.
- Biblioteca municipal.
- Iglésia de Sant Nicola vaig donar Mira.
- Iglésia de Santa Chiara, en una preciosa Verge d'Antonello Gagini.
- Iglésia de Sant Francesco d'Assisi (Immacolata).
- Iglésia del Spirito Sant.
- Iglésia del Ecce Homo.
- Iglésia de Santa Maria dell'Arc.
- Iglésia de les Anime Sante del Purgatori («Ànimes Santes del Purgatori»).
- Iglésia de Santa Maria della Rotonda.
- Iglésia de la Santissima Trinità.
- Iglésia de Sant Carlo al Cors (per Rosario Gagliardi, dedicada a sant Carlos Borromeo).
- Iglésia de Santa Maria del Carmelo.
- Iglésia de Sant Pietro Martire.
- Iglésia de Sant Michele Arcangelo.
- Iglésia de Sant Domenico (per Rosario Gagliardi).
- Iglésia de Sant'Antonio Abat.
- Iglésia de Santa Caterina.
- Iglésia del Crociferio vaig donar Sant Camillo.
- Iglésia de Montevergine (San Girolamo).
- Iglésia de Santissimo Salvatore.
- Iglésia de Sant Andrea Apostolo.
- Iglésia de Sant Pietro delle Rose (Sants Pedro i Pablo).
- Iglésia del SS. Crocifisso.
- Iglésia de Sant'Egidio Vescovo.
- Iglésia de Santa Maria del Gesù.
- Iglésia de la Annunziata.
- Iglésia de Santa Agata.
Troballes arqueològiques
[editar | editar còdic]Els restants dels primers pobladors de Note estan casi completament amagats baix de les ruïnes de la ciutat medieval, salve per tres cambres tallades en la roca. Una destaca per una inscripció en la biblioteca de Note que havia pertanygut al gymanasium, mentres que les atres dos eren heroa (santuaris dedicats a héroes). Pero les excavacions han tret a la llum quatre cementeris del tercer periodo sículo, i un del periodo grec, dels sigles III i II a. C. També hi ha catacumbas del periodo cristià i algunes tombes bizantines.
A uns sis quilómetros al sur de Note, en la ribera esquerra del Telaro (Helorus) hi ha una columna de pedra d'uns 10 metros d'alt, que es creu que commemora la rendició de Nicias. En el III a. C. es va excavar una tomba en la zona rectangular que ho rodeja, destruint aparentment una tomba preexistente. L'enterrament posterior pertany a la necròpolis de la chicoteta ciutat de Trey, a 750 metros al surest, alguns dels restants del qual s'han descobert. Era una avanzadilla de Siracusa, pertanyent provablement a el VI a. C.
Cultura
[editar | editar còdic]En el districte de Note es va instalar un radiotelescopio de 32 metros de diàmetro (l'estació Note VLBI) pel Istituto vaig donar Radioastronomia vaig donar Bologna com a part del Consiglio Nazionale delle Ricerche. Treballa en colaboració en un instrument similar siti en Medicina, Bolonya.
La ciutat celebra un festival de flors anual, la Infiorata,[2] cada maig des dels anys 1980, omplint els carrers en obres d'art florals.
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Població a 1 de giner de 2009». Archivat des d'el original, el 19 de febrer de 2010. Consultat el 15 d'abril de 2010.
- ↑ «NOTO on-line: City of Note, Unesco World Heritage Site». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 15 d'agost de 2007. Consultat el 2020-09-26.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Note (Sicília).- Sitie web de la Comune vaig donar Note
- Este artícul conté una traducció derivada de «Note (Itàlia)» de Wikipedia en italià publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.