Nothia aphylla

Archiu:Nothia.png

Nothia aphylla

Nothia aphylla Lió 1964 ex El-Saadawy et Lacey 1979 és una espècie vegetal extinta pertanyent a la flora del devónico inferior identificat a partir dels restants fòssilés trobats en el jaciment de Rhynie Chert. La seua posició taxonómica és discutida encara que pel seu sistema conductor i morfologia dels seus esporangis se li ha relacionat filogenéticamente en el clado Zosterophyllopsida.

Morfologia

El talle aéreu de Nothia aphylla en una llongitut màxima de 20 cm i una gruixa d'a penes 2.5 mm es caracterisava per un creiximent dicótomo i per una epidermis irregular, carregada d'emergències. En la epidermis destaca l'absència d'uniformitat de les cèlules que la componien en tamanys en intervals que anaven des de 150 a 350 micras de llongitut i des de 10 a 50 micras de gruixa. Les cèlules més grans conferien a la superfície del vegetal un patró llongitudinal característic. Estes cèlules epidérmicas s'agrupaven el blocs d'entre 3 a 12 cèlules d'ample en l'interior del qual es disponien les de major tamany i les menors en la perifèria. Separant cada bloc celular solien dispondre's cèlules de major tamany, fins a 1.2 mm de llongitut i 10 micras de gruixa. En les excrescències superficials es disponien els estomas, un en cada una d'elles. Estes estomes ovales posseïen entre 6 i 9 cèlules acompanyants i dos cèlules de guarda que delimitaven un poro de 18 a 24 micras de llarc i 2 a 3 micras d'ample.

Segons ha pogut deduir-se del tamany de les cèlules epiteliales i de l'escàs número d'estomes presents és possible que este organisme ocupara zones parcialment inundades i que els seus teixits foren capaços d'acumular sílice com fan moltes plantes actuals que ocupen casetes ecològiques similars.

En l'extrem dels brots es trobaven els esporangis. Estes estructures productores d'esporas tenien forma reniforme i inserció lateral en l'eix. No s'ha trobat una disposició fixa d'estos esporangis havent-se observat que creixien be per parelles, de forma verticilada o irregularment. Les cèlules epiteliales seguien un patró similar al descrit per als brots en blocs d'entre 2 i 7 cèlules de tamany normal separades per llargues cèlules de fins a 1 mm de llarc i 15 micras d'ample. En la superfície dels esporangis també es disponien estomes encara que més redonejats i menuts, en poro de 18 a 24 micras de llarc per 2 a 3 micras d'ample.

Els esporangis reniformes, en tamanys aproximats de 3 mm d'ample per 2 de llarc, tenien dehiscencia llongitudinal i produïen espores triletas de 65 micras de diàmetro. Encara que per lo general s'han conservat mal estes espores ha pogut distinguir-se una morfologia molt simple, sense a penes ornamentació i llaugerament retusoide.

Els brots aéreus sorgien en forma d'ulls laterals d'un rizoma subterràneu. Este rizoma, a diferència dels tallos, tenia simetria bilateral en una cresta ventral a partir de la qual emergien uns rizoides en un esgambi variable pero sempre d'una sola cèlula de gruixa i 1.5 mm de llongitut que ho ancoraven al sol. En l'interior del rizoma es trobava una estela central de cèlules conductores rodejades de teixit floemático. Per damunt d'este es localisava un córtex parenquimatós, teixit hipodérmico i epidermis. En la zona de la cresta ventral les cèlules hipodérmicas es disponien radialmente fins a l'estela central, les capes més externes de cèlules hipodérmicas eren les formadores de rizoides.

Associats als teixits epiteliales de Nothia s'han trobat gran cantitat de foncs paràsits, concretament Zygomycotas en hifas aseptadas i Chytridiomycotas. La resposta defensiva de la planta a ells ha segut estudiada coneixent-se algunes variacions citològiques que varen poder aparéixer com a resposta a l'invasió fúngica. Es coneixen eixemples en els que va tindre lloc un engrosamiento de les parets celulars i acumulació de pigments com a resposta a les agressions del paràsit. També han aplegat a observar-se zones de teixit en els que les cèlules havien desaparegut sent substituïdes per matriu extracelular en lo que s'ha interpretat com un cas de defensa per mig de mort celular programada.

La fase gametófito de Nothia ha segut identificada com el vegetal anteriorment nomenat Kidstonophyton discoides (Remy & Hass 1991b), escassament estudiat i present en el mateix jaciment de Rhynie. Per lo que semblen indicar els seus restants era morfològicament molt semblat a la fase esporófito anteriorment descrita, tant el seu rizoma com el seu talle aéreu. En lloc d'esporangis en la posició distal dels talle es trobaven els gametangios. Actualment els arquegonióforos són encara desconeguts i solament s'han identificat uns anteridióforos en forma de copa en el centre de la qual es disponien els anteridios.