Nunación
La nunación (en àrap تنوين, tanwīn) és un fenomen gramatical de certes llengües semíticas, especialment del àrap. Consistix en l'adició d'una nun final a un sustantiu o adjectiu que generalment indica que és totalment declinable i sintácticamente indeterminat. No obstant, certs noms propis, que són semánticamente sustantius definits, partixen de sustantius originalment indeterminats i per tant conserven la nunación. Ej.: مُحَمَّدٌ, Muḥammadun, «Mahoma».[1]
En àrap es representen per tres signes diacrítics, en essència les vocals breus reduplicades. Indiquen, d'esquerra a dreta, els finals -un (nominatiu), -in (genitiu) i -an (acusatiu). El signe ـً se sol escriure en combinació en ا ʾalif (ـًا), tāʾ marbūṭah (ةً) o hamza (ءً). La ʾalif és obligatòria si la paraula no acaba en tāʾ marbūṭah, hamza o és díptota, encara que el símbol en sí no s'escriga. La nunación solament s'utilisa en àrap lliterari; no està present en les varietats parlades, i molts llibres de text àraps introduïxen inclús fragments lliteraris sense utilisar estes terminacions.
El terme nunación pot referir-se també al final -n dels dualés en acadio, que es va perdre en el periodo babilònic antic.[2]
| Nom | Fathatan | Kasratan | Dammatan |
|---|---|---|---|
| Símbol | ـً |
ـٍ |
ـٌ |
| Transliteración | -an |
-in |
-un |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Corrent, Federico (1980). «Lliçó 3.ª: Grafonomía», Gramàtica àrap, Madrit: Institut hispà-àrap de cultura. Ministeri de Cultura, pp. 41-51. ISBN 84-7472-017-6.
- ↑ sron. nl/~jheise/akkadian/words. html#mimmation Akkadian grammar: morphology sron. nl/~jheise/akkadian/words. html archivat en Wayback Machine.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- tripod. com/Noonation1. htm Nunation (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nunación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.