Anar al contingut

Objectivitat material

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En mecànica del mig continu, la objectivitat material o independència material del sistema de referència es referix a l'idea general de les equacions constituitivas de qualsevol material no deuen dependre del sistema de referència triat per a descriure dites relacions matemàtiques.[1]

Històricament, l'idea va ser intrducida baixe la denominació de "principi d'objectivitat material", per part de Walter Noll en els anys 1960 i es referia a que les equacions constitutives devien ser invariantes baix cert grup de transformacions ortogonals, que representaven rotacions que permetien passar d'un sistema de referència a un atre. Més receintemente l'expressió "principi d'objectivitat material" ha segut reemplaçada en la major part de texts moderns per el "principi d'independència del marc de referència" o "principi d'indiferència material"[2]

Forma matemàtica

[editar | editar còdic]

Per a un material hiperelástico, el tensor de tensions 𝐓=(Tij) s'expressa en térmens d'alguna mija de deformació, que vindrà donada per algun tensor de deformació 𝐃=(Dij), usant la fundión de densitat d'energia elàstica de deformació W(𝐃) es té que:

Tij=WDij

La condició d'objectivitat material o independència del marc de referència es expesa senzillament com:

W(𝐃)=W(𝐑𝐃),𝐑SO(3)

És dir, que per a qualsevol matriu de rotació 𝐑 l'energia elàstica de deformació, és independendiente de l'orientació dels eixos de coordenades triats per a escriure el tensor de deformacions.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ignatieff, Y. (1996). The Mathematical World of Walter Noll, Springer-Verlag, p. 107.
  2. Miroslav Šilhavý, The Mechanics and Thermodynamics of Continuous Mija, Springer, 1997: "The Principle of Material Frame Indifference".

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • J.E. Marsden, T.J. Hughes, Mathematical Foundations of Elasticity, Dover, ISBN 0-486-67865-2
  • R.W. Ogden, Senar-linear Elastic Deformation, Dover, ISBN 0-486-69648-0
  • G.A. Holzapfel, Nonlinear Solid Mechanics: A Continuum Approach for Engineering, Wiley, 2000
  • A.I. Lurie, Theory of Elasticity, Springer, 1999.
  • L.B. Freund, Dynamic Fracture Mechanics, Cambridge University Press, 1990.
  • J. Ignaczak, M. Ostoja-Starzewski, Thermoelasticity with Finite Wave Speeds, Oxford University Press, 2010.
  • D. Bigoni, Nonlinear Solid Mechanics: Bifurcation Theory and Material Instability, Cambridge University Press, 2012.
  • Y. C. Fung, Pin Tong and Xiaohong Chen, Classical and Computational Solid Mechanics, 2nd Edition, World Scientific Publishing, 2017, ISBN 978-981-4713-64-1.


Referències

[editar | editar còdic]