Oretania
La Oretania va ser una regió i cultura ibera, que en época posterior, en el vii presenta influixos celtíberos reflectits en els restants de ceràmica que aplegaria fins a ells frut del comerç en esta regió, que comprenia la part suboriental del Replanell —entorn a les ciutats actuals de Montiel, Valdepeñas i Almagro— i la zona oriental de Serra Morena —entorn a les ciutats actuals de Linares, Úbeda, Baeza i La Carolina—. La regió comprendria la mitat meridional de la província de Ciutat Real, la part centre-septentrional de la província de Jaén, i la regió occidental de la província d'Albacete.[1]
Els enclavaments prerromanos oretanos eren fortalees de tossal —oppidum, en la pràctica autèntiques ciutats-estat, que devien organisar-se en confederacions en moments de crisis a un rei superior. Apareix mencionada en distintes fonts clàssiques —Estrabón, Polibio i Ptolomeo—; narrant la forta resistència dels oretanos contra els cartagineses Amílcar Barca i Asdrubal el Bell; fins que Aníbal Barca va conseguir casar-se en la princesa Himilce i unir l'Oretania a les seues possessions.
En la regió septentrional, l'Oretania germana, tenien com a capital a Oretum o Oretum Germanorum (Granátula de Calatrava) que dona nom a tota la regió oretana i com a ciutat populosa —el Cerro dels Caps (Valdepeñas)—, els habitants de la qual suponien l'1 % de la població de tota la península ibèrica. També destacaven: Gemella Germanorum (Almagro), Larcurris (Alarcos) pertanyent al terme municipal de Ciutat Real, aixina com Mentesa Oretana (Villanueva de la Font) com els núcleus urbans més importants.
Orissia —actual terme de Vilches— era la ciutat principal de la part meridional, que va donar nom al poble orissio, fins que va ser exterminada pels romans (90 a. C.). Vilches i el Pont de Vadollano, —situat dins dels ponts romans millor conservats—[2] varen cobrar gran importància en tractar-se part de la Via Hercúlea, este pont unia Lucentum (Alacant) i Cartago Nova (Cartagena) en la regió de Oretania. Despuix, la capital de la regió va ser Cástulo (Linares),[3] i atres ciutats importants eren Tucci (Martos), Helinga (Arquillos), Toya (Peal de Becerro), Ipolca (Porcuna), Iliturgi, (Mengíbar), Iltiraka (Úbeda), Orongi (Jaén)… Destaca la riquea minera de la zona, que va estimular el comerç en els fenicios i els cartagineses. Posteriorment es va convertir en un dels centres d'aprovisionament de Roma, a les que proporcionava minerals i oli. La zona va estar poc romanizada, pero es va potenciar com en cap atre lloc d'Hispania la creació i el manteniment de vies de comunicació en la finalitat de favorir l'eixida dels seus productes.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Diccionaris del patrimoni cultural d'Espanya - Oretania». Tesauros. Ministeri de Cultura i Deport. Consultat el 2022-07-05.
- ↑ «Ponts romans millor conservats d'Espanya».
- ↑ Universitat d'Alacant - Universitat d'Alacant.Consultat el 2022-07-05.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oretania» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.