Anar al contingut

Origanum vulgare

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
mejorana (Origanum vulgare)
Per a la mejorana, que a voltes es diu erròneament "orégano" vore Origanum majorana.



Origanum vulgare, comunament coneguda com orégano, és una espècie de la família Lamiaceae (abans cridada Labiaceae), nativa de la regió mediterrànea i l'oest o suroest d'Eurasia. S'usa com condiment i en la preparació d'infusions herbales. Les parts utilisades són les bràctees de la inflorescència, tant fresques com a seques, encara que seques posseïxen molt més sabor i aroma.cita requerida




Descripció

[editar | editar còdic]

És una herba perenne que forma un menut arbust achaparrado d'uns 45 cm d'alt. Els tallos, de forma quadrada, que a sovint adquirixen una tonalitat rojosa, es ramifican en la part superior i tendixen a deshojarse en les parts inferiors. Els fulls sorgixen opostes, ovalades i amples d'entre 2 i 4 cm, en vores sanceres o llaugerament dentados i en vellosidad en el fes. Les seues diminutes florés, de color blanc o rosa, que naixen en apretades #inflorescència terminals molt ramificadas, estan protegides per diminuts fulls de color rojós.[1]

L'essència aromàtica, de color groc llima, està composta per un estearópteno[2] i dos tipos de fenolés, principalment carvacrol i timol en menor proporció, es troba en glándulas repartides per tota la planta.[3] Les raïls contenen estaquiosa i els tallos substàncies tánicas.

L'espècie emparentada, Origanum majorana, procedent d'Àsia Menor, té un sabor totalment diferent, ya que el seu oli essencial carix de composts fenòlics. Alguns creus entre abdós espècies (el orégano dorat, també cridat mejorana dorada) posseïxen un sabor intermig.[1]

[editar | editar còdic]

Es considera una panacea per a molts tipos de dolències. Les seues propietats han segut àmpliament estudiades, sent les més importants la seua activitat antioxidant, antiinflamatoria, antimicrobiana, antifúngica i, en estudis prou primaris, antitumoral i antiséptica. També se li considera analgésica, digestiva, aperitiva, carminativa, emenagoga, emoliente, expectorante, anticatarral, sudorífica, diurética, hipotensora i tranquilizante.

En la medicina popular, l'infusió de orégano ha segut utilisada com un auxiliar en el tractament de desinfecció.[4]

Hipócrates utilisava el orégano com antiséptico, aixina com una cura per a l'estòmec i les malalties respiratòries. Un orégano cretense (Origanum_dictamnus) encara s'utilisa hui en Grècia com un paliatiu per a l'dolor.[5]


El orégano té una alta activitat antioxidant, per un alt contingut de #àcit fenòlics i flavonoides.[6][7] En estudis de probeta, també s'ha demostrat activitat antimicrobiana contra ceps dels patógenos transmesos pels aliments Listeria monocytogenes.[6]

En la medicina tradicional austríaca s'ha utilisat, tant interna com externament, per al tractament de trastorns del tracto gastrointestinal, el tracto respiratori i el sistema nerviós.[8]

Principis actius

El flavonol retusin es pot trobar en Origanum vulgare.[9]

El orégano s'usa en cigarrets i es fuma per a estimular la memòria per ser una droga nootrópica.[10]Plantilla:Font qüestionable

El oli essencial de orégano es compon principalment de monoterpenoides i monoterpenos. No obstant, les concentracions dels composts específics varien àmpliament, depenent de l'ubicació geogràfica i atres factors variables. S'han identificat més de 60 composts diferents, sent els principals el carvacrol i timol, que van des de 0 fins a més del 80 %, mentres que els composts abundants menors inclouen p-cimeno, γ-terpineno, cariofileno, spathulenol, germacreno-D, alcohol β-fenchyl i δ-terpineol.[11]

El secat del material vegetal afecta tant a la cantitat i distribució dels composts volàtils, en métodos que utilisen major calor i temps de secat més llarcs que tenen un major impacte negatiu. Una mostra de material de la planta sancera fresca va mostrar que contenia 33 g/kg de pes sec (3,1 g/kg humit) va disminuir per baix d'un terç despuix del calfament secat per convecció d'aire. Cap al final de la temporada de creiximent es troben concentracions molt més elevades de composts volàtils.[12]

Usos culinaris

[editar | editar còdic]

El orégano és una herba aromàtica molt apreciada gastronómicamente, ya que aporta una intensa personalitat a les #elaboració en les que participa com condiment, aplegant a influir inclús en el llenguage (l'expressió "No tot el mont és orégano", que aludix tant a la cuina com al seu orige etimològic,[13] significa "herba que alegra el mont"). Entre els plats més significatius en els que el orégano s'afig com aromatizante figuren els mojos, adobats i salses com la boloñesa. Destaca la seua presència en la cuina mediterrànea, i especialment en l'italiana, a on és un sabor molt característic. És un ingredient habitual en receptes com lasaña, Coca vaig donar Ricota, sopa criolla, enchiladas mineres, pizza, tomates al forn, pechugas de pollet a la napolitana, sopa de coliflor, creïlles guisades, pa d'all, tonyina zahareño, pirozhki (bollos russes farcidures) o fricandó.

També és significatiu el seu us en Espanya, a on juga un paper fonamental en l'elaboració de plats tradicionals fets a pur de porc despuix de l'época de la seua matança: la morcilla, chorizo, chicharrones, zurrapa de llom, sagí colorá, etc. Figura com una de les principals espècies en el preparat d'adop per a carns i peix fregit, el escabeche, caragols, salses com el mulle canari, sopes, potajes, guisos de carn (corder, vedella, cacera...), aixina com en l'endreç d'aperitius com les olives de taula i encurtidos. Se sol prendre infusionado para diverses dolències, a voltes en atres herbes i mel com edulcorante.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Origanum vulgare va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 590. 1753.[14]

Etimologia

Vore: Origanum

vulgare: epítet llatí que significa "vulgar, comú".[15]

Varietats i sinonímia

[editar | editar còdic]

Origanum vulgare. De Macaronesia fins a China.

subsp. glandulosum (Desf.) Ietsw., Leiden Bot. Ser. 4: 110 (1980). del nort d'Argèlia i Tunis.

subsp. gracile (K.Koch) Ietsw., Leiden Bot. Ser. 4: 111 (1980). De Turquia fins a Àsia central.

subsp. hirtum (Link) Ietsw., Leiden Bot. Ser. 4: 112 (1980). Del surest d'Europa fins a Turquia.

subsp. virens (Hoffmanns. & Link) Ietsw., Leiden Bot. Ser. 4: 115 (1980). De Macaronesia i oest del Mediterràneu.

subsp. viridulum (Martrin-Donos) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 592 (1881). Del sur d'Europa fins al Himalaya.

subsp. vulgare. D'Europa al centre de China.

Nom comú

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Orégano.» [1] archivat en Wayback Machine. Fundació Espanyola de la Nutrició.
  2. ↑ estearópteno
  3. ↑ «The Essential Oils and Glandular Hairs in Different Chemotypes of Origanum vulgare L.» Annals of Botany.
  4. ↑ (2003) , Mèxic: Época. ISBN 970-627-250-X.
  5. ↑ Epikouria Magazine, Fall/Spring 2007
  6. ↑ 6,0 6,1 (2005).«Antibacterial and Antioxidant Activities of Essential Oils Isolated from Thymbra capitata L. (Cav.) and Origanum vulgare L».J. Agric. Food Chem..53(21)
    8162–8168.doi:10.1021/jf0510079.
  7. ↑ «Several culinary and medicinal herbs llaure important sources of dietary antioxidants».J Nutr..133(5)
    1286–1290.
  8. ↑ Vogl S, Picker P, Mihaly-Bison J, Fakhrudin N, Atanasov AG, Heiss EH, Wawrosch C, Reznicek G, Dirsch VM, Saukel J, Kopp B. Ethnopharmacological in vitro studies on Àustria's folk medicine - An unexplored lore in vitro anti-inflammatory activities of 71 Austrian traditional herbal drugs. J Ethnopharmacol.2013 Jun13. doi:pii: S0378-8741(13)00410-8. 10.1016/j.jep.2013.06.007. [Epub ahead of print] PubMed PMID 23770053. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23770053
  9. ↑ «Retusin (Ariocarpus) on kanaya.naist.jp». Archivat des d'el original, el 12 d'agost de 2014. Consultat el 12 d'agost de 2014.
  10. ↑ https://noticiaalminuto.com/enterese-aqui-fumar-oregano-estimula-la-inteligència/
  11. ↑ (2013).«Chemical composition and bioactivity of different oregano (Origanum vulgare) extracts and essential oil».J Sci Food Agric.Portugal:93(11)
    2707–2714.doi:10.1002/jsfa.6089.Consultat el 1 de maig de 2014.
  12. ↑ (2010).«Composition of oregano essential oil (Origanum vulgare) as affected by drying method».Journal of Food Engineering.98(2)
    240–247.doi:10.1016/j.jfoodeng.2010.01.002.Consultat el 1 de maig de 2014.
  13. ↑ http://erasmusv.wordpress.com/2007/11/21/no-tot-el-mont-és-oregano/
  14. ↑ «Origanum vulgare». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 12 d'agost de 2014.
  15. ↑ En Epítets Botànics
  16. ↑ «Origanum vulgare». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 13 d'abril de 2011.
  17. ↑ «Origanum vulgare». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 13 d'abril de 2010.


Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  2. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  3. Flora of China Editorial Committee. 1994. Flora of China (Verbenaceae through Solanaceae). 17: 1–378. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  4. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
  5. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  6. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Origanum_vulgare&oldid=587011»