Anar al contingut

Overoraptor chimentoi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Overoraptor chimentoi

Overoraptor chimentoi[1] és l'única espècie coneguda del gènero extint Overoraptor ("raptor overo"), dinosauri terópodo paraviano que va viure a mitan del periodo Cretácico fa aproximadament entre 97 a 93 millons d'anys durant el Cenomaniense al Turoniense, en lo que és hui Sudamérica. Estava estretament relacionat en el Rahonavis de Madagascar. Va ser trobat en depòsits de la Formació Huincul, i va viure durant el Cretácico superior en el bloc continental Gondwana, actual província de Riu Negre, Argentina.

El nom genèric Overoraptor deriva de overo, per les característiques dels seus ossos, conservats en un patró de color blanc i negre. El nom específic, chimentoi, és en honor al Dr. Roberto Nicolás Chimento, qui va descobrir els restants.[1]

A pesar de que el holotip és molt fragmentario, exhibix una combinació inusual de característiques que revela una nova posició filogenético. L'extremitat anterior mostra una morfologia similar a la de les aus, que inclou, entre uns atres, un cúbito fort; mentres que el membre posterior estaria adaptat per a córrer. S'observa ademés una ungla falciforme o "en forma de hoz", semblant a la del dromeosaurio. Estes característiques que presenten les seues membres són compartides en el Rahonavis, també de Gondwana, per la qual cosa es considera que abdós són tàxons estretament relacionats.[1] Els restants de Overoraptor varen ser trobats en la Formació Huincul, una unitat geològica estudiada en profunditat recentment. Overoraptor va conviure en terópodos, com el noasaurus Huinculsaurus, en abelisáuridos, com Skorpiovenator, Ilokelesia i Tralkasaurus, en carcarodontosáuridos, com Mapusaurus i en terópodos indeterminats, com Gualicho i Aoniraptor. Els saurópodos varen estar representats pels rebaquisáuridos Cathartesaura i Limaysaurus, els titanosaurios Argentinosaurus i Choconsaurus i algunes espècies encara no determinades. Entre els ornitisquios es varen trobar iguanodontes no identificats.


L'anàlisis filogenético va situar en una posició nova al Overoraptor i al Rahonavis, excloent-los dels clados Unenlagiidae i Avialae, dins dels quals se solia classificar al Rahonavis. Els seus cladograma es detallen a continuació, i s'inclouen els noms dels clados per definició:[1]


Els espècimen de l'holotip MPCA-Pv 805 i del paratipo MPCA-Pv 818 de Overoraptor chimentoi varen ser trobats en una pedrera en un diàmetro d'1,5 m i una profunditat de 0,30 m, al sur del embassament Ezequiel Ramos Mexía, en la província de Riu Negre.[1][2] En el lloc també es varen trobar ossos desarticulats de cocodrils i tortugues. Alguns d'estos materials havien segut assignats a Unenlagiinae (Motta et al. 2016). No obstant, quan es va analisar esta nova espècie, es va aplegar a la conclusió de que té parentesc propenc en l'espècie Rahonavis provinent de Madagascar. Estes dos espècies tenien el peu de tipo raptor i braços similars a les ales de les aus que les seues característiques estaven absents en els unenlágidos i velocirraptores del hemisferi nort. Dites característiques indicarien que estes dos espècies podrien pertànyer a un nou grup de paravianos corredors, que seria més propenc filogenéticamente a les aus que als raptors.

Overoraptor chimentoi era un terópodo grácil que media aproximadament 1,3 m de llarc, en braços i pates llargues.[3] El membre posterior presentava traces molt similars als dels animals corredors, lo que indica que era molt veloç. Ademés, les pates tenien una gran garra curvada i filosa en el segon dit de la mateixa manera que els unenlágidos. No obstant, en l'estudi anatòmic dels ossos dels braços, els investigadors varen observar que compartia característiques en les aus que no tenen atres dinosauris raptors. Esta troballa tira llum sobre la transició evolutiva entre els raptors (bípedos i carnívors) i les aus i obri la possibilitat d'un nou grup de paravianos que habitaven en Àfrica i Amèrica del Sur.

Com és patrimoni de Riu Negre, els restants d'este dinosauri seran enviats al Museu Provincial Carlos Ameghino de Cipolletti una volta conclós l'estudi.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 (2020).The Science of Nature.107(3)
    Article number 24.doi:10.1007/s00114-020-01682-1.
  2. «a-desapegar/ ». Consultat el 23 de setembre de 2020.
  3. «[1]». Consultat el 23 de setembre de 2020.
  4. «[2]». Consultat el 23 de setembre de 2020.