Oxybelis aeneus
La bejuca o bejuquillo café (Oxybelis aeneus)[1] és una espècie de culebra prima i allargada de dissenys pardos en l'esquena. És arborícola, diürna i s'especialisa en menjar lagartijas i ocasionalment insectes, anurs, pardals i fins a chicotets mamífers. Es distribuïx des del sur d'Arizona[2] fins al nort d'Amèrica del Sur. Es troba com en preocupació menor (LC) per la llesta roja de la IUCN.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]Com tots les espècies del gènero Oxybelis, O. aeneus es caracterisa per ser sumament allargades i primes, aixina com pel cap i el morro, el qual és tres o més voltes més llarc que el diàmetro de l'ull. L'ull és de tamany mijà en pupila redona. Sembla tindre una visió aguda en un ampli camp binocular de visió.
La escama rostral és casi tan alta com a ampla, a penes visible des de dalt. La coloració va des de pardo clar a gris groguenc en la part de dalt, a voltes bronzejada uniforme o en punts o taques d'obscures a negres o en vores de escamas negres. En la part inferior el color varia des d'un color groguenc fins a blanc o rojós, ocasionalment en taques obscures.
El cap és pardo clara en una banda negra lateral que travessa l'ull. Les supralabiales i l'àrea baix el cap exhibixen un color groc o blanc, ocasionalment pardusco o bronzejada. El tamany màxim que alcança esta espècie rarament excedix 1,50 metros de llongitut.
Distribució
[editar | editar còdic]Des d'Arizona Estats Units, Mèxic (Yucatán, Aguascalientes, Campeche), Guatemala, El Salvador, Hondures (fins a 120 metros s.n.m), Belize, Nicaragua, Costa Rica (fins a 1400 metros d'altura), Panamà, Colòmbia, Veneçola (Mèrida [Esqueda & La Marca 1999]), illa Margarita, Equador, Brasil (Amazònia, Districte Federal, Mines Gerais, Rondonia, Roraima, Pará), Perú, Bolívia, Guyana, Surinam, Guayana Francesa i Trinitat i Tobago.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Des de boscs secs fins a boscs tropicals molt humits, de transició a premontano i montano. Usualment es troba en àrees obertes en arbusts baixos o herbes altes. Freqüenta àrees solejades i es mimetisa perfectament en la vegetació.
Reproducció
[editar | editar còdic]És una espècie ovípara. Posa de 3 a 5 ous en cada posada des de març a agost. Les críes tenen un tamany de 37 a 38 cm de llongitut.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:NRDB species
- ↑ «Brown Vaig vindre Snake (Oxybelis aeneus)». Online Field Guide to the Reptils and Amphibians of Arizona. Archivat des d'el original, el 25 de març de 2010. Consultat el 25 de juny de 2009.
- ↑ Hammerson, G.A., Ines Hladki, A., Lee, J., Ramírez Pinilla, M., Renjifo, J., Urbina, N., Vazquez Díaz, J., Cisneros-Heredia, D.F., Gonzales, L., Catenazzi, A., Nogueira, C., Schargel, W., Rivas, G. & Murphy, J. 2019. Oxybelis aeneus . The IUCN Ret List of Threatened Species 2019: i.T198390A2523934. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2019-3.RLTS.T198390A2523934.en. Downloaded on 11 March 2020.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Campbell (1999). Amphibians and Reptils of Northern Guatemala, the Yucatan, and Belize (Animal Natural History Séries, 4). ISBN 0806130660.
- Boos, Hans I.A. (2001). The snakes of Trinitat and Tobago, College Station, Texas. ISBN 1-58544-116-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oxybelis aeneus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.