PGM-11 Redstone
El PGM-11 Redstone va ser el primer missil balístic nortamericà gran. Un missil balístic de curt alcanç (Short Range Ballistic Missile, SRBM), va estar en servici en l'Eixèrcit d'Estats Units en Alemània Occidental des de juny de 1958 fins a juny de 1964 com a part del sistema defensiu de l'OTAN en Europa Occidental durant la Guerra Freda. Va ser el primer missil nortamericà al que se li podia instalar una ogiva nuclear activa, sent amprat en la prova d'armes nuclears Hardtack Teak de 1958, sobre l'oceà Pacífic.[1]
El Redstone era un descendent directe de l'eixida alemana V-2, desenrollat principalment per un equip d'ingeniers d'eixides alemans duts als Estats Units despuix de la Segona Guerra Mundial com a part de l'Operació Paperclip. El disseny va utilisar un motor actualisat de Rocketdyne que li va permetre al missil dur l'ogiva nuclear W39, que pesava 3.100 kg en el seu vehícul de reingrés a un alcanç de 282 km. El principal contractiste del Redstone va ser la Chrysler Corporation.[2]
El Redstone va donar orige a la família d'eixides homònima, que posseïx un número de primícies en el programa espacial nortamericà, especialment el llançament del primer astronauta nortamericà. Va ser retirat de l'Eixèrcit en 1964 i reemplaçat pel missil en motor de combustible sòlit MGM-31 Pershing. Els missils sobrers varen ser àmpliament utilisats per a missions de prova i llançaments a l'espai, incloent al primer nortamericà en l'espai i el llançament del primer satèlit australià en 1967.
Història
[editar | editar còdic]
Un producte de l'Army Ballistic Missile Agency (ABMA) en el Redstone Atarassana d'Huntsville, Alabama, el Redstone va ser dissenyat com un missil superfície-superfície per a l'Eixèrcit nortamericà per un equip d'ingeniers liderat per Wernher von Braun. Va ser nomenat a partir de l'atarassana el 8 d'abril de 1952, que remonta el seu nom a les terra i roques roges de la regió.[3] El primer Redstone es va elevar des de la plataforma de llançament LC-4A en Veta Canyar el 20 d'agost de 1953. Va volar durant un minut i 20 segons ans que el seu motor s'averie i caiguera a el mar. Seguint este èxit parcial, la segona prova va ser portada a terme el 27 de giner de 1954, esta volta el missil va volar 55 milles sense contratemps. Despuix del vol d'estos primers dos prototips, es va introduir un motor millorat per a reduir els problemes de cavitaació en la turbobomba d'oxigen líquit (OXL).
El tercer vol del Redstone el 5 de maig va ser una pèrdua total perque el motor es va apagar un segon despuix del llançament, fent caure i detonar l'eixida sobre la plataforma. Despuix d'este incident, el Major general Holger Toftoy va pressionar a Wernher von Braun per a descobrir la causa del fracàs. El segon respost que no tenia idea, pero revisarien la telemetría i atres senyes per a descobrir-la. Toftoy va persistir, preguntant "Wernher, ¿per qué l'eixida va explotar?". Un desesperat von Braun li va dir "¡Va explotar perque el malaït fill de puta va rebentar!".cita requerida
Von Braun va pressionar a l'equip de la ABMA per a millorar la fiabilitat i els estàndarts de mà d'obra, supostament remarcant que "la fiabilitat del missil requerirà que l'àrea de l'objectiu siga més perillosa que l'àrea de llançament". Els vols de prova subsegüents es varen desenrollar sense incidents i l'Eixèrcit va declarar operatiu al Redstone a mitan de 1955. Les proves es varen mudar de la plataforma de llançament LC-4 a les més grans LC-5 i LC-6.
El programa del Redstone va demostrar ser un tema de disputa entre l'Eixèrcit i la Força Aérea pels seus distints conceptes de guerra nuclear.cita requerida L'Eixèrcit preferia utilisar chicotetes ogives nuclears en missils sobre llançadors mòvils com a armes tàctiques en el camp de batalla mentres que la Força Aérea, que estava a càrrec del programa de missils balístics intercontinentals, volia grans missils intercontinentals que pogueren impactar objectius soviètics i destruir ràpidament l'infraestructura i la capacitat bèlica l'Unió Soviètica.
En l'arribada dels nous missils en motora eixida de combustible sòlit que podien almagasenar-se i no precisaven ser abastits de combustible abans del seu llançament, el Redstone va ser considerat obsolet i la seua producció va cessar en 1961. El 40.º Grup d'Artilleria va ser desactivat en febrer de 1964 i el 46.º Grup d'Artilleria va ser desactivat en juny de 1964, mentres els missils Redstone eren reemplaçats pel missil MGM-31 Pershing en l'atarassana de l'Eixèrcit nortamericà. Tots els missils Redstone i el seu equipament desplegats en Europa varen retornar als Estats Units cap al tercer trimestre de 1964. En octubre de 1964, el missil Redstone era ceremonialment retirat de servici en el Redstone Atarassana.
Descripció
[editar | editar còdic]El Redstone podia efectuar vols des de 92,5 km fins a 323 km. Consistia en una unitat d'espente per a vol propulsado i un cos de missil per a control general i entrega de la càrrega útil sobre el seu objectiu. Durant el vol propulsado, el Redstone cremava una mescla de combustible de 25% aigua i 75% etanol en oxigen líquit (OXL) amprat com oxidant. Els Redstone posteriors utilisaven Hydyne, 60% dimetilhidrazina asimètrica (DMHA) i 40% dietilenetriamina (DETA), com a combustible.[4][5][6] El cos de missil consistia en una unitat de coa que contenia el compartimento d'instruments, i l'unitat d'ogiva que contenia el compartimento de la càrrega bèlica i l'espoleta en radioaltímetro. El cos de missil era separat de l'unitat d'espente 20-30 segons despuix del final del vol propulsado, determinat per l'alcanç preestablit fins a l'objectiu. El cos continuava en una trayectòria balística contolada en direcció al punt d'impacte de l'objectiu. L'unitat d'espente seguia la seua pròpia trayectòria balística descontrolada, impactant a curta distància de l'objectiu designat.
El Redstone en armament nuclear duya l'ogiva W39, ya siga una MK 39Y1 Model 1 o una MK 39Y2 Model 1, en una potència de 3,8 megatones.[7][8][9][10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ COHETE REDSTONE, PRUEBA HARDTACK-TEAK, AGOSTO DE 1958 (doblage francés)
- ↑ «Redgap, Curtis The Chrysler Corporation Missile Division and the Redstone missiles, 2008 Orlando, Florida. Retrieved Oct 8 2010». Archivat des d'el original, el 30 de març de 2008. Consultat el 6 de març de 2008.
- ↑ «The Origin of Redstone's Name». US Army, Redstone Atarassana. Archivat des d'el original, el 19 de maig de 2000. Consultat el 9 d'octubre de 2010.
- ↑ Sutton, George P. (2006). History of Liquid Propellant Rocket Engines, Reston, Virginia: American Institute of Aeronautics and Astronautics, p. 413. ISBN 1-56347-649-5.
- ↑ McCutcheon, Kimble D.. The Redstone Engine, Huntsville, Alabama: Aircraft Engine Historical Society.
- ↑ Hullard,, John W., (1965). History of the Redstone Missile System, Redstone Atarassana, Huntsville, Alabama: Army Missile Command, p. 66 (60).
- ↑ Hansen, Chuck (1995). The Swords of Armageddon, Sunnyvale, Califòrnia: Chucklea Publications, p. 297.
- ↑ Hansen, Chuck (1995). The Swords of Armageddon, Sunnyvale, Califòrnia: Chucklea Publications, p. 293–299.
- ↑ Hansen, Chuck (1995). The Swords of Armageddon, Sunnyvale, Califòrnia: Chucklea Publications, p. 299.
- ↑ «Redstone Missile (PGM-11)». Aviation and Missile Research, Development, and Engineering Center. Archivat des d'el original, el 29 de maig de 2015. Consultat el 9 de giner de 2015.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (15 d'octubre de 1965) History of the Redstone Missile System (Historical Monograph Project Number: AMC 23 M), Historical Division, Administrative Office, Army Missile Command.
- (agost de 1960) The Redstone Missile System, Fort Sill, Oklahoma: United States Army.
- (31 de març de 1962) Standing Operating Procedure For Conduct of Redstone Annual Service Practice at White Sands Missile Range New Mexico, Fort Sill, Oklahoma: Headquarters, United States Army Artillery And Missile Center.
- (setembre de 1960) Operator, Organizational, And Field Maintenance Manual – Ballistic Guided Missile M8, Ballistic Shell (Field Artillery Guided Missile System Redstone).
- (febrer de 1962) Field Artillery Missile Redstone, Department of the Army.
- Turnill, Reginald (maig de 1972). The Observer's Book of Manned Spaceflight, Londres: Frederick Warne & Co. ISBN 0-7232-1510-3.
- Technology and Culture.4(4)
- Este artícul conté una traducció derivada de «PGM-11 Redstone» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.