PLANET-C

La PLANET-C, també coneguda com Akatsuki (Plantilla:Lang-ja tr: Amanecer) o Venus Climate Orbiter (VCO), és una sonda espacial dissenyada per la JAXA (Agència Aeroespacial Japonesa) destinada a l'exploració del planeta Venus. És la primera sonda japonesa llançada cap a Venus i la segona, despuix de la Nozomi (PLANET-B), enviada a un atre planeta. El seu llançament es va portar a terme en maig de 2010, produint-se la seua entrada en l'òrbita del planeta veí en decembre de 2015 per a portar a terme una missió planificada en una duració mínima de dos anys, que es va iniciar en maig de 2016. Planet-C va ser llançat per la potent eixida H-IIA, degut a que l'utilisació de les eixides M-5 va terminar en 2006.

Dissenye

La massa total de la sonda és de 640 kg, inclosos 320 kg de propelente i 34 kg d'instruments científics. Està previst que els seus panels solars li proporcionen prop de 1200 W d'energia una volta s'haguera situat en òrbita de Venus.

La càrrega científica de la sonda consistix en un aparat d'image ultravioleta (UVI), una cambra d'ona llarga infrarroja (LIR), una cambra d'1-μm (IR1), una cambra de 2-μm (IR2) i un experiment de ràdio (RS).

Les investigacions previstes eren el mapeado de la superfície usant una cambra infrarroja i diversos experiments per a determinar el possible vulcanisme existent en la superfície del planeta, aixina com la presència i freqüència de raigs i atres fenomens elèctrics en la atmòsfera de Venus.

Desenroll de la sonda

El disseny conceptual del proyecte es va iniciar en 2002, passant a partir de 2004 a una fase d'estudi del mateix. El presupost per a esta missió és de ¥130.000 millons de yenés (110 millons de dólars nortamericans) per al satèlit i ¥120.000 millons de yens (100 millons de dólars nortamericans) per al llançament.

Durant l'any 2007 varen ser evaluats els dissenys i models tèrmics i mecànics prevists. Despuix d'això, entre novembre de 2007 i març de 2008, vàries parts de la sonda varen ser modificades substancialment, despuix de la qual cosa la sonda va passar a la fase final del procés de montage de cara al seu llançament.

En octubre de 2009 es va elegir el nom oficial de la sonda una volta fora llançada, "Akatsuki" i en cooperació en l'organisació del Any Internacional de l'Astronomia 2009, es va iniciar la campanya "AKATSUKI Message Campaign", arreplegant mensages que seran incorporats a la sonda, al objeto de donar a conéixer al gran públic els objectius de la missió.

Desenroll de la missió

El seu llançament estava previst per al 17 de maig de 2010, pero va ser retardat varis dies per problemes meteorològics. Finalment la sonda va ser llançada, junt a la vés-la solar IKAROS, el 20 de maig de 2010 a les 21:58:22 UTC (21 de maig a les 6:58 JST) des del Yoshinobu 1 del Centre Espacial de Tanegashima.

Primer intent d'inserció orbital

Despuix de la seua arribada a les rodalies del planeta casi sèt mesos despuix de haver segut llançada, el dimarts 7 de decembre de 2010 la sonda no va conseguir situar-se en òrbita del mateix, en lo que va entrar en òrbita solar. El fallo, explicat per l'agència japonesa, va consistir que la sonda, que es trobava per llavors a 550 km de la superfície de Venus, no va desaccelerar lo suficient per a entrar en l'òrbita del planeta; calia mantindre actiu durant 12 minuts el motor de la sonda per a aixina poder frenar-la i colocar-l'en l'òrbita del planeta, pero el procés va fallar per raons desconegudes. Al sendemà la JAXA va anunciar que donava la missió per perduda, si ben posteriorment va desenrollar plans per a intentar una segona inserció orbital quan la sonda torne a passar per les proximitats de Venus, entre 2015 i 2017, per ad açò la sonda va ser posada en estat de hibernación, ya que la vida útil de la mateixa inicialment prevista era de 4 anys i mig.

Segon intent d'inserció orbital

Animació mostrant la trayectòria de la sonda Akatsuki des del 21 de maig de 2010 al 31 de decembre de 2016.
Plantilla:Font color; Plantilla:Font color; Plantilla:Font color; Plantilla:Font color;

Despuix de la primera i fallanca inserció orbital es varen portar a terme ajusts en l'òrbita de la sonda el 7 i el 14 de setembre de 2011, obtenint menys acceleració de la prevista, pel possible fallo d'algun dels motors. Es varen realisar tres noves maniobres orbitales en novembre de 2011, despuix de lo que es manté la possibilitat d'un segon intent d'inserció orbital entre 2015 i 2017.

La nau va alcançar la seua posició més alluntada de Venus en octubre de 2013, aproximant-se llentament al planeta des d'eixa data. En abril de 2014 la sonda Akatsuki seguia funcionant, pese a haver excedit la seua prevista vida útil en un 30%, mantenint l'agència espacial japonesa els seus plans de reintentar situar-l'en l'òrbita venusiana. D'acort en un informe publicat per la JAXA en febrer de 2015, es podria intentar portar a terme l'inserció orbital en decembre de 2015. Despuix de realisar l'última série de maniobres en agost de 2015, es va programar la trobada de la sonda en Venus per al 7 de decembre de 2015. El segon intent va resultar exitós, situant-se la sonda en òrbita de Venus, segons varen informar els ingeniers de la JAXA el 9 de decembre, en una òrbita elíptica en un apoastro a 440.000 km de Venus, i un periastro a 400 km de la superfície del planeta, en un periodo orbital de 13 dies i 14 hores.

Estat actual de la missió

Traçat del recorregut de la sonda (en groc).

Dos dies despuix de l'inserció orbital, els controladors varen verificar el bon funcionament de tres de les cambres (UVI, LIR i IR1). Despuix d'un encés de les eixides de la sonda el 26 de març, l'òrbita va quedar fixada a 330.000 km en un periodo orbital d'entre 9 i 13 dies. La missió, la duració de la qual seguix estant prevista en dos anys, es va iniciar formalment a mitan de maig.

Poc despuix de l'inserció, els instruments de la nau varen registrar una "forma d'arc en l'atmòsfera que s'estén 6.000 milles, casi de pol a pol"; els científics del proyecte varen descriure este arc com una "ona de gravetat" en els vents del planeta sobre Aphrodite Terra, "una regió montanyosa del tamany d'Àfrica que s'eleva fins a tres milles de la superfície". La missió ha recopilat senyes en totes les bandes espectrals rellevants des de ultravioleta lluntà (FUV) a llongituts d'ona de microones.

Les imàgens del orbitador Akatsuki varen revelar alguna cosa similar a una corrent en chorrada en la regió dels núvols baixos i miges de la atmòsfera de Venus, que s'estén a entre 45 i 60 quilómetros d'altitut. La velocitat del vent es veu maximizar prop de l'equador. En setembre de 2017, els científics de la JAXA varen denominar a este fenomen "jet equatorial venusiano".

Vore també

PLANET-A
PLANET-B
Anex:Sondes espacials llançades a Venus

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre PLANET-C.

Informació sobre PLANET-C en la web de la JAXA [5] archivat en Wayback Machine.
Presentació sobre PLANET-C en la reunió de el VEXAG de novembre de 2005 (PDF, 2,7 MB)
PLANET-C: Venus Climate Orbiter mission of Japan
PLANET-C page (Solar Terrestrial Physics Group)
Venus Climate Orbiter: quand li Japon veut partir explorer Vénus [6] archivat en Wayback Machine., en francés.