Padan-aram
Padan-aram o Paddan Aram (en arameo: פדן ארם) va ser un regne arameo enjorn en Mesopotamia.[1]
En la Bíblia hebrea
[editar | editar còdic]Paddan Aram designa l'àrea de Faran en la Mesopotamia superior. "Padan-Aram" i "Haran" poden ser variacions dialèctiques sobre la mateixa localitat, ya que paddanū i harranū són sinònims de "camí" o "ruta de caravanes" en acadio.
Padan-aram o Padan apareix en 11 versículs de la Bíblia hebrea, tots en Génesis. Els partidaris de la hipòtesis documental a sovint atribuïxen la majoria d'estos versos a la font sacerdotal i el restant a un redactor posterior.[2][3]
La ciutat de Faran, a on Abraham i el seu pare Taré es varen establir despuix de deixar Ur dels caldeos, mentres es dirigien a Canaán, segons Génesis 11:31, estava ubicada en Padán Aram, eixa part d'Aram Naharaim que es trobava a lo llarc del Éufrates. Nacor, el germà de Abraham, es va instalar en la zona. Betuel, nebot de Abraham, fill de Nacor i Milca, i pare de Labán i Rebeca, vivia en Padan-aram. Abraham va enviar al seu majordom allà per a trobar una esposa entre els seus parents per al seu fill, Isaac. El majordom va trobar a Rebeca.
Jacob, el fill d'Isaac i Rebeca, va ser enviat allí per a evitar l'ira del seu germà Esaú. Allí Jacob va treballar per a Labán, va engendrar onze fills i una filla, Dina (Génesis 35: 22-26 ; 46:15), i va acumular ganado i riquees. (Gén. 31:18.) Des d'allí, Jacob va ser a Siquem i la Terra d'Israel, a on li va nàixer el seu duodècim fill. (Génesis 33:18.)
En interpretació rabínica
[editar | editar còdic]En el Midrash, el rabino Isaac va ensenyar que la gent de Padan-aram eren ribalts i que Rebeca era com un lliri entre les espines. (Génesis Rabá 63: 4 vore també Levítico Rabá 23: 1 (engañadores); Cantar dels Cantares Rabá 2: 4 (engañadores); Zohar, Bereshit 1: 136b (malvat); Rashi fins a Génesis 25:20 (malvat).) Per tant, el rabino Isaac va considerar l'estància de Rebeca en Padan-aram com un símbol de la d'Israel entre les nacions. (Zohar, Bereshit 1: 137a.)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Kraeling, Emil Gottlieb Heinrich (1918). Aram and Israel: Or, The Aramaeans in Syria and Mesopotamia (en en), Columbia University Press.
- ↑ Baden, Joel S. (2012-04-24). The Composition of the Pentateuch: Renewing the Documentary Hypothesis (en en), Yale University Press. ISBN 978-0-300-15263-0.
- ↑ Gunkel, Hermann; Staton, {{{nom2}}}; Biddle, {{{nom3}}}; Blenkinsopp, {{{nom4}}} (1997). Genesis (en en), Mercer University Press. ISBN 978-0-86554-517-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Padan-aram» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.