Palau de Goyeneche (Nou Baztán)
El palau de Goyeneche és un edifici de principis del sigle Plantilla:SIGLE, situat en la localitat espanyola de Nou Baztán, en la zona surest de la Comunitat de Madrit. Va ser alçat entre 1709 i 1713 en estil barroc a partir d'un disseny de l'arquitecte José de Churriguera. Era el núcleu central d'un complex industrial, ideat, promogut i desenrollat per l'editor, periodiste i polític Juan de Goyeneche,[1] que posteriorment va donar orige a l'actual municipi de Nou Baztán.
El palau va rebre la declaració de Monument Històric Artístic en 1941,[2] junt en l'iglésia de Sant Francisco Javier, anexa a l'edificació, i les dos places situades en la part davantera i atrassera. En l'any 2000 el conjunt monumental va ser catalogat com be d'interés cultural per part de la Comunitat de Madrit.
Toponímia
[editar | editar còdic]L'edifici pren el seu nom del llinage del seu promotor. També és conegut com a palau de Nou Baztán, localitat que, a la seua volta, rep el seu topònim de la vila navarresa de Baztán, d'a on era natural Goyeneche.
Existixen atres palaus en la mateixa denominació, impulsats igualment per Juan de Goyeneche (és el cas de l'edifici madrileny que servix de sèu a la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando, i de la desapareguda casona palatina d'Illana, en la província de Guadalajara), o per atres membres de la seua família (com el Palau de Goyeneche d'Arequipa, en Perú).
Història
[editar | editar còdic]L'història d'este palau es vincula a la del complex agrícola-industrial de Nou Baztán, posat en marcha per Goyeneche a partir de 1709. Va ser una iniciativa industrial pionera en Espanya, que seguia, en bona part, les corrents del colbertisme,[3] com es denomina al pensament polític-econòmic de Jean-Baptiste Colbert, ministre del rei francés Luis XIV.
El proyecte va quedar descrit en 1722 en un informe elaborat pel arzobispado de Toledo, a l'administració del qual estava adscrit el poble de la Olmeda de la Ceba (actualment, Olmeda de les Fonts), a on va ser desenrollat el citat complex, en concret, dins del parage conegut com a Bosc del Acevedo:[4]
El complex s'estenia al voltant d'un núcleu central de caràcter monumental, format per dos edificis anexos, el palau de Goyeneche (a on varen residir el seu fundador i els seus hereus) i l'iglésia de sant Francisco Javier. Són obra de l'arquitecte José de Churriguera i varen ser construïts entre 1709 i 1713.[5]
Al voltant d'abdós, se situaven les vivendes i fàbriques, dispostes en cuadrícula, a partir d'un traçat urbanístic dissenyat igualment per Churriguera, del que solament es conserven alguns elements. Tot el conjunt estava concebut a modo de mas-poble, en estructures interdependents.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Les fàbriques varen ser realisades en vàries fases. La primera que va obrir les seues portes va ser la de panys (1710), instalada prop del caixco urbà de la Olmeda.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut En 1715 varen escomençar a funcionar les factories de capells, municions i textils, ubicades ya dins del complex de Nou Baztán. Posteriorment es varen inaugurar les fàbriques d'aguardientes i aigües (1716) i de cristals i fins vidres (1720). L'expansió industrial del lloc va vindre acompanyada de l'obtenció de privilegis fiscals per a la producció i venda de les manufactura, concedits en l'any 1719, i de la consecució d'una entitat jurídica pròpia, alcançada en 1723, quan Nou Baztán es va independisar de la Olmeda. El complex va començar a entrar en decadència en 1735, en la mort de Juan de Goyeneche i la cessació d'alguns contractes, entre ells el subscrit en l'Eixèrcit espanyol. En 1748 solament funcionaven les fàbriques de capells i panys, que varen tancar definitivament en 1778.
Durant la guerra civil espanyola el palau va quedar en la zona republicana i va acollir als presoners del Bando sublevat que varen treballar en la construcció del denominat "Ferrocarril dels quaranta dies".[6]
Despuix de varis sigles d'abandó, el Ministeri de Foment ha procedit a la restauració del conjunt monumental i a la seua utilisació per a diferents fins culturals. En octubre de 2003, va ser instalada, dins d'unes dependències pròximes al recint palatí, la primera fase del centre d'interpretació i Museu Etnogràfic de Madrit. Al mateix temps, s'ha barallat la possibilitat de convertir el palau en un Centre Internacional de l'Art, que albergaria part de la colecció pictòrica de Carmen Cervera, a partir d'una iniciativa de la Comunitat de Madrit.[7]
Descripció
[editar | editar còdic]El palau de Goyeneche és una de les obres més representatives de l'arquitectura barroca espanyola. Consta de dos edificis principals, el recint palatí pròpiament dit i l'iglésia de sant Francisco Javier, que, pel seu emplaçament contigu i traces harmòniques, conformen una estructura integrada. En els materials amprats per a la construcció, es combinen sellarés de calcàrea i mampostería de pedra, recoberta en enfoscado.
El seu arquitecte, José de Churriguera, fundador del estil churrigueresco, junt en els seus germans Joaquín i Alberto, es va apartar de les pautes arquitectòniques d'esta corrent i va imprimir al conjunt un aire auster, en notables influències herrerianas,[5] encara que trencades per l'asimetria d'alguns volums i atres efectes visuals.[8]
El conjunt es completa en una série de places i construccions menors, d'una i dos plantes, dispostes seguint un pla urbanístic hipodámico.
El palau és de planta rectangular i presenta dos plantes, organisades en dos arquitecturas i separades, en les fronteres, per una rebanc plana. Està flanquejat, en el seu cantó noroest, per un torreón quadrangular, dispost a quatre altures i arrematat per una balaustrada de pedra, en rebanc eixint, acroteras i adorns de bola.
La torre és l'element que reunix els majors motius ornamentals, junt en la portada principal, presidida pel relleu d'un lleó, que sosté en els seus fauces un tauler ajedrezado, en alusió al escude heràldic del Valle de Baztán (Navarra).[9] L'entrada està emmarcada pel típic baquetón madrileny, columnilla cilíndrica característica de l'arquitectura gòtica, que voreja el seu contorn en cantons doblats. Este esquema es repetix en les finestres de la frontera principal del palau, orientada a l'oest, si be en una menor gruixa en el baquetón.
En la part superior de l'entrada se situa un balcó de ferro forjat i, damunt d'este, un escut d'armes corresponent al comte de Saceda, títul que Juan de Goyeneche va conseguir per als seus hereus. Va ser instalat en posterioritat a la construcció del palau.
L'interior es distribuïx al voltant d'un pati rectangular, en un pou en la seua part central. Està delimitat per dos galeries d'arcs de mig punt, que s'unixen per mig d'una escala de característiques similars a l'existent en el palau de Goyeneche de Madrit (sèu de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando), dissenyat igualment per José de Churriguera.
Vore també
[editar | editar còdic]- Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando
- Patrimoni artístic i turisme en la Comunitat de Madrit
- Baztán
- Família Goyeneche
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Juliol Car Baroja, L'Hora Navarra del sigle XVIII. Persones, famílies, negocis i idees, Ed. Comunitat Foral de Navarra, Pamplona 1985, 2ª edició, pág. 18.
- ↑ Bolletí Oficial de l'Estat, Decret de 16 d'octubre de 1941
- ↑ González (2002). Restaurant un poble inventat, Madrit, Espanya: Revista del Ministeri de Foment (número 507, pàgines 66-75).
- ↑ Domínguez Uceta, Enrique. «elmundo. es/1998/07/26/madrid/26N0137. html Nou Baztán: noble arquitectura barroca a tir de pedra». Consultat el 2008.
- ↑ 5,0 5,1 (1932).Arquitectura: orgue de la Societat Central d'Arquitectes.Madrit:(158)
- 169-175.ISSN 0211-3384.
- ↑ elpais. com/ccaa/2012/05/13/madrid/1336937946_852398. html «El tren de la resistència.» 15 de maig de 2012. El País
- ↑ Díaz de Torra, María José. «elpais. com/articulo/madrid/Thyssen/Nuevo/Baztan/elpepiespmad/20070531elpmad_14/Tes Del Thyssen a Nou Baztán». Consultat el 2008.
- ↑ Barolomé, Eusebio (1981). Obra de Promoció cultural de l'Ajuntament del Nou Baztan (ed.). El Nou Baztán: Un cas històric singular, primera edició, Madrit. ISBN 84-500-4916-4.
- ↑ Escampe Leibar, A. (2005), Orige i difusió de les armes de Baztán, Principe de Viana, Madrit, pág. 35.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Palau de Goyeneche (Nou Baztán).
- nuevobaztan. org/00indice. html Associació del Patrimoni Artístic de Nou Baztán
- comunidad. madrid/cultura/oferta-cultural-ocio/restauracion-antiguas-caballerizas-palacio-goyeneche «Restauració de les antigues caballerizas del Palau de Goyeneche.» Comunitat de Madrit
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palacio de Goyeneche (Nuevo Baztán)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.