Anar al contingut

Palicos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Palicos-Tractatus posthumus de divinatione magicis-10.jpg
Palicos («Palisci Iovis & Thaliae filii»), gravat en coure de Johann Theodor de Bry per al Tractatus posthumus de divinatione & magicis præstigiis de Jean-Jacques Boissard, Oppenheim, 1615. Biblioteca Nacional d'Espanya.

En la mitologia clàssica els palicos (en llatí Palici o Palaci; en grec antic Παλικοί, Palikoi) eren dos bessons, deus ctónicos sicilians dels géiserés i les aigües termals, venerats com a héroes. Uns diuen que eren fills de Júpiter (Zeus) i Talía, la filla de Vulcano (Hefesto),[1] uns atres diuen que varen nàixer de l'unió entre Etna i Zeus o Hefesto.[2] Una tercera versió, segons Hesiquio, diu que el deu sicilià Adrano va ser el pare dels palicos, naixcuts de l'amant de Adrano, la nimfa Talía.[3][4]

En Palagonia hi havia un altar dedicat a ells, a on la gent podia sometre's a sí mateixa o a atres persones a una prova de fiabilitat per mig del juí diví. Superar-la significava que podia confiar-se en un jurament.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Servio, sobre la Eneida de Virgilio IX, 584; Estéfano de Bizancio, veu palikê; Macrobio: Saturnales V 18-20
  2. Servio, sobre la Eneida de Virgilio IX, 584
  3. Hesiquio, veu «Palicos»
  4. Gods and Mortals in Classical Mythology; Michael Grant i John Hazel, redactors; Merriam-Webster, Springfield (Massachusetts), 1993; p. 311


Referències

[editar | editar còdic]