Palicos
En la mitologia clàssica els palicos (en llatí Palici o Palaci; en grec antic Παλικοί, Palikoi) eren dos bessons, deus ctónicos sicilians dels géiserés i les aigües termals, venerats com a héroes. Uns diuen que eren fills de Júpiter (Zeus) i Talía, la filla de Vulcano (Hefesto),[1] uns atres diuen que varen nàixer de l'unió entre Etna i Zeus o Hefesto.[2] Una tercera versió, segons Hesiquio, diu que el deu sicilià Adrano va ser el pare dels palicos, naixcuts de l'amant de Adrano, la nimfa Talía.[3][4]
En Palagonia hi havia un altar dedicat a ells, a on la gent podia sometre's a sí mateixa o a atres persones a una prova de fiabilitat per mig del juí diví. Superar-la significava que podia confiar-se en un jurament.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Servio, sobre la Eneida de Virgilio IX, 584; Estéfano de Bizancio, veu palikê; Macrobio: Saturnales V 18-20
- ↑ Servio, sobre la Eneida de Virgilio IX, 584
- ↑ Hesiquio, veu «Palicos»
- ↑ Gods and Mortals in Classical Mythology; Michael Grant i John Hazel, redactors; Merriam-Webster, Springfield (Massachusetts), 1993; p. 311
- Ovidio: Les metamorfosis, V, 406.
- V, 332 - 571 (El rapte de Proserpina): text espanyol en Wikisource.
- V: text llatí en Wikisource.
- V, 332 - 571 (El rapte de Proserpina): text espanyol en Wikisource.
- Virgilio: Eneida, IX, 584.
- IX: text espanyol en Wikisource.
- IX: text llatí en Wikisource.
- IX: text espanyol en Wikisource.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palicos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.