Paltas

Els paltas són un poble preincaico que viu en el sur d'Equador, concretament en l'actual província de Loja. Són pobles originaris de l'Amazònia emparentats en els bracamoros (els actuals shuar). S'estima que el poble palta abans de l'invasió inca tenia unes 100.000 persones.

Orígens

Els paltas són considerats com a originaris de l'Amazonía com un grup jíbaro que, tramontando la Cordillera Oriental dels Vages, es va assentar en els territoris de l'actual Loja, trencant l'unitat "Puruhá-Cultura Moche" dels doblamientos de la Serra andina. Açò, que es venia plantejant com una simple hipòtesis, entre unes atres, fins a mediats de la década passada,Plantilla:Quàn per diversos investigadors té àmplia acceptació. L'ocupació de l'espai, dels Paltas es va donar com és llògic des de la cella de la selva (bosc tropical de montanya) en la Mapa de la ciutat de Loja, Archiu Índies part de les serranías orientals lojanas, seguint les conques dels rius Catamayo-Chira i Puyango-Tombes, aigües avall. Estes terres estan plenes de recursos i possibilitats: aigua abundant, terres fèrtils, espais molt curts tots els climes i tots els pisos ecològics, clima benigno, tots els paisages, boscs exuberantes, bones pastures, un immens potencial aurífero. La Vall de Cuxibamba, per la seua feracitat i ubicació estratègica es va constituir en la sèu del poder dels paltas en un centre d'intercanvi, molt actiu. Si en la Vall de Cuxibamba, indubtablement capital reconegut de la nació Palta, a l'arribada dels espanyols convivien pacíficament cacics, pobladors de totes les províncies del sur, açò en seguritat significa que s'havia format una confederació dels pobles del sur de l'Equador actual, que reconeixien i acceptaven la seua pertinença a la nació Palta.

Desenroll social i econòmic

Els paltas constituïxen una cultura eminentment agrària que tenia la base principal de la seua alimentació en el dacsa i la yuca. La dacsa era el "regal dels deus" el qual va aüixar històricament dels nostres pobles les hambrunas i crisis alimentàries que atres pobles del planeta han sofrit persistentement. Els Paltas manejaven diferents pisos ecològics i dos tipos d'agricultura; la de seca o temporal o “roses de mont”, i la de les vegas dels rius posseïxen terres en rec, implica moltes coses: un bon maneig de l'aigua i del rec, un càlcul precís del temps per a sembrar en la deguda oportunitat quan s'aproximen les pluges, una clara concepció de l'art agrícola. En aquells temps Marcos Jiménez de l'Espasa, en la seua relació i descripció de la ciutat de Loxa, nos diu que els anys contaven per mesos llunars de dotze llunes feyen un any i dividien els temps per estius i hiverns i pel temps de sembrar els seus manteniments i agarrar els que en això tenen gran conte i orde.

La dacsa i l'agricultura ben manejats varen permetre que estos pobles es desenrollaren. La dacsa alimentava per igual a tots els habitants de la nació palta: (sacerdots, comerciants, soldats, miners, agricultors). De la dacsa i per la dacsa es va desenrollar la cultura Palta: una cultura sense llaurat, sense moneda, sense escritura, sense animals de tir. Els Paltas varen desenrollar una cultura complexa i diversificada, una elaborada alfarería i metalúrgia, i complexos sistemes organisatius, coneguts hui en dia com Cacicazgos o Señoríos Ètnics, varen manejar quatre pisos ecològics: a) les zones altes entre els 2000 i 3000 metros com Guachanamá, Celica i Província de Loja. b) les zones templades com Catacocha, Cariamanga; c) les zones subtropicales seques com: Pózul. Dominguillo; i, d) el tropical sec, Macará i Zapotillo. En esta série de pisos i casetes ecològiques els Paltas obtenien una producció molt diversa: dacsa, fréjol, yucas, carabasses, maní i un conjunt de frutales: paltas, prunes, chirimoyes, guabas, tunas, toronches, jícaros, tumbos; peixos de riu i apangoras, i el cuy en les cases, com ho senyala Salines i Loyola en 1571.

La baixa mortalitat pot ser el resultat d'un alvançat desenroll de la medicina tradicional o natural. Els paltas manejaven formidables destrea shamánicas, possiblement derivades del seu orige selvático. La població dels territoris paltas per al moment de l'invasió inca i la posterior arribada dels conquistadors espanyols, podria estimar-se en uns huitanta mil a cent mil habitants, reglotarà les possibilitats d'una població agrícola reduïda a les aprovechables d'una regió terriblement abrupta i en llimitades possibilitats de rec. Açò sembla haver obligat als Paltas a expandir-se cap a la zona Oriental especialment, aprofitant àrees en que les facilitats de l'idioma i costums els eren més o menys coneguts. Jiménez de l'Espasa nos mostra, de la manera més diàfana, que en Cuxibamba existien cases per als cacics i caps paltas temples per als shamanes i sacerdots, fortalees perfectament equipades i proveïdes de lo necessari para quan arribaran els eixèrcits cusqueños, cases per als artesans i per als comerciants, palaus per a les vérgens del sol.

La població es trobava organisada d'acort al clàssic sistema decimal incaico: un poble que tenia mil indis tenia el seu cacic a quí respectaven i coneixien per senyor; i est tenia dèu principals que cada u manava cent indis; i cada u dels principals dits de cent indis tenien dèu principals o cinc repartits a dèu indis o vint cada u de que tenia conte i per esta orde es governaven i regien. El cacic i senyor manava als principals lo que havien de fer aixina en coses de treball com en juntar tributs, els quals principals els repartien a prorrata per cantitat dels indis que manava; de manera que el treball i contribució era igual sense que reberen agravi; i en esta orde estan i guarden i és la millor que se'ls pot donar. Generalment, en l'interior de cada organisació existien diferents pobles units entre sí per relacions de parentesc. Els vínculs comunitaris eren molt forts.

Les armes que utilisaven, les ones en pedres fetes a posta, i vares arrojadizas i hachuelas de coure i rodelas i llances.

Potser les més notables varen ser l'us de la “chaquitaclla”, la construcció de molls en les ales dels cerros, una pràctica molt visible que era abonar la terra en guano d'animal, el mejoramiento i l'extensió del sistema de canals de drenage i de irrigaació. Els Paltas eren amos d'una cultura hidràulica altament sofisticada, que els permetia aprofitar les abundants aigües de lo temporada hivernal para, per mig d'un sistema d'obertura i manteniment de cochas (albarradas) en les parts altes, conservar l'aigua del hivern que possibilitava mantindre els aqüífers que sortixen als ulls d'aigua i menuts alvertents, cap a avall. No tenien dies deputados per als seus mercats més d'ordinàriament quan tenien necessitat, intercanviant unes coses per unes atres o per or i argent, manejaven molt ben el sistema de trueque, pero tenien ya en l'or i l'argent la base per a l'intercanvi, i un sistema clar de peses i mides. Tot es podia intercanviar a través de l'or i l'argent, que venia a constituir-se en una forma elemental de moneda.

Les cases a on habitaven tenien parets de pals o taules i algunes cobertes en fanc a manera de tabics i unes atres en palla; la cubija, en general, de la mateixa palla. Tenen en les seues cases moltes vasijas i cànters grans i menuts, per a fer el brebaje de dacsa que criden chicha i també dins de les seues cases tenen els seus menjar i cotó i llana, que en la seua majoria són els seus únics utensilis. La roba de que es visten és de les pròpies flamas i alpacas de les seues terres. La llengua dels paltas, no hi ha dubte, va estar emparentada en la llengua parlada pels pobles jíbaros assentats en els territoris que actualment constituïxen la província de Zamora Chinchipe i fortament influïda per l'idioma quechua-andino, pero mantingut sempre per la seua identitat.

Principals cacicazgos paltas

Per als conquistadors espanyols, la província de Loja és la dels indígenes Paltas, pese al poc conte demostrat pels primers cronistes sobre la localisació geogràfica d'estos grups ètnics, nosatres intentarem descriure de la manera més precisa possible l'espai sobre el que es varen desenrollar els diferents pobles paltas. Existixen sis importants cacicazgos en esta nació Palta: els Chaparras, els Garrochamba, els Ambocas, els Calbes, els Malacatos i els Camba

Els chaparras

Segons investigacions es diu que els chaparras, eren indígenes que assalten als viagers que transitaven pel camí real, o siga el incaico entre Tombes i Saraguro. Esta referència citada encara que no és totalment coincidente nos permeten analisar-l'en el contingut de la cita de Cieza de León, ya que ell diu que existia un important camí travesser denominat incaico possiblement utilisat des d'abans de l'invasió incaica que es dirigia des de Saraguro cap a la Costa Nort de l'actual Perú, d'un camí a Paltas secundari que conduïa de Saraguro cap al centre miner que en els espanyols va passar a cridar-se Zaruma i Portovelo, i d'allí cap al port més actiu i important en el nort de la costa peruana durant l'época precolonial i colonial en esta part del continent. Els chaparra varen deure haver-se assentat des del nuc de Guagrauma cap al nort, passant per les belles campiñas de Saraguro i Paquizhapa fins al riu Oña. Segons les cròniques de Miguel Cabell Valboa els saraguros queden inclosos entre les ètnia paltas. El croniste citat nos diu que els paltas atrincherats en fortalees en la serra de Saraguro varen resistir a les tropes de Tupac Yupanqui.

Els garrochamba

Els garrochambas amenaçaven també la seguritat del camí real igual que els Chaparra, i s'ubicaven a mitat del camí entre Zaruma i Loja als seus integrants li'ls obligava en 1592 a treballar en les mines de Zaruma. Hi ha necessitat de considerar que entre el camí de Zaruma i Loja en les époques precolonial i colonial baixava de Zaruma per Salatí i Curtincapa fins a empalmar en el camí real incaico que venia per Vinoyacu, al nordest del poble de Sant Lucas fins al lloc Les Juntes. D'este lloc derivaria cap al suroccidente per a descendir per Taquil i després pel riu Trapichillo fins a Catamayo. En esta vall es desviava del camí real desocupació continuar fins a Loja. Per lo mateix, si nos atenim a la cita que textualment diu pel que fa al camí entre Zaruma i Loja.

Els ambocas

Gal Ramón els ubica en l'actual Sant Pedro de la Beneïda. Nosatres com a producte de les nostres investigacions bibliogràfiques i coneixedors de l'àrea a la que nos estem referint, pensem que l'espai geogràfic en el qual es va desenrollar l'ètnia dels Ambocas, en major propietat, deu ubicar-se a lo llarc de la conca del riu Ambocas (conca alta del riu Pindo): d'ací continuant el curs d'este riu, aigües dalt, seguix per les actuals poblacions de Ambocas, Santa Teresita i Poullo, fins a donar en El Cisne i Sant Pedro de la Beneïda. En esta zona, més o menys, llimitaven en el cacicazgo dels Garrochambas.

Els calbes

Els documents evoquen en freqüència la província de Calbes. o siga la que s'estén passat el riu del Catamayo alvance quan un ve de Loja Colonial, o siga a la vora esquerra del Catamayo: correspon sense dubte alguna a la de Gonzanamá, Cariamanga. Colambo, i a una regió molt accidentada, irrigada pels rius Pindo (el nom d'este riu es repetix, com en freqüència succeïx en el cas de la nostra província, i està ubicat entre els actuals cantones de Quilanga, Espíndola) i Catamayo. Gal Ramón, per la seua banda, ubica als Calbes en Cariamanga, Gonzanamá, Amaluza, Sozoranga i Macará. Si prenem un mapa actual de la província de Loja, fàcilment identifiquem l'espai geogràfic que va ser heretat dels antics Calbes. Els amplis territoris d'esta ètnia es localisen del riu Catamayo, que creua la província pel centre, d'est a oest, cap al sur. O siga, que es corresponen en els cantones Gonzanamá, Quilanga, Espíndola, Calbes, Sozoranga i Macará, cobrint un àrea equivalent a més o menys la tercera part de l'extensió de la nostra província. En la seua jurisdicció estan compresos tres de les valls més àmplies i feroces dels territoris Paltas: L'Ingeni, Sabiango i Macará. Per la seua extensió, es tracta del segon cacicazgo més important de la nació palta.

Els malacatos

Hi ha moltes referències dels cronistes dels primers moments de la Colónia sobre el grup ètnic dels Malacatos. Varen habitar els flancs del Nuc de Sabanilla, a on colindar en els Bracamoros, cap a l'alta vall de Catamayo" (sembla que pel Nuc de Sabanilla i Palanda va estar, històricament, la principal via d'ingrés des de l'Amazonía sur equatoriana cap a les serranías lojanas. L'atra s'ubica cap al nort dels territoris paltas, per la conexió Saraguro-Paquisha seguint per ell Quingueado fins a la vall de Yacuambi). O siga que habitaven l'extens i bella vall de Piscobamba; açò és, de Palanda i Valladolit cap a Yangana, Quinara, La Palmira, Vilcabamba, Malacatos i d'allí fins a la terra d'orige de la quina: Taxiche, Landangui, Rumishitana.

Els paltas

Els paltas no constituïxen un grup ètnic diferenciat segons, Chantal Caillavet. Ella considera solament cinc grups: Chaparros, Garrochambas, Ambocas, Malacatos i Calbes. Els Paltas no han segut ubicats espacialment: sembla que l'investigadora considera que el terme Paltas seria una apelació genèrica que califica, seguint als espanyols, a tots els grups ètnics del Sur de l'Equador. Cap document del periodo (Colonial enjorn els otorga una delimitació geogràfica més o menys precisa. Gal Ramón, en canvi, els ubica “en Catacocha, Celica, Pózul, Puyango, Pindal i Zapotillo”. És dir que els Paltas varen ocupar l'àrea més extensa de l'actual província de Loja; açò és, els cantones d'Olmedo, Chaguarpamba, Paltas, Celica, Pindal, Puyango i Zapotillo. Fàcilment els situem des del riu Catamayo cap al nort, fins a llimitar en els rius Ambocas, aigües avall, a on pren el nom de Pindo i després Puyango fins al punt a on pansa a la república del Perú en el nom de Tombes. Ademés dels sis cacicazgos abans nomenats, hi ha clares referències a poblacions i grups ètnics menors, que se citen sense precisar la seua ubicació i importància

Vore també

• Idioma palta
• Señoríos etnicos d'Equador
• Cañaris
• Bracamoros
• Llengües jivaroanas

Referències adicionals

• Governe Descentralisat del Cantón Paltas: Breu síntesis de la tribu dels Paltas
• Vixca Loja: Loja – La Cultura Palta
• ^{[enllaç trencat]}
• ^{[enllaç trencat]}
• ^{[enllaç trencat]}