Zaruma
.jpg){kind=link}
Zaruma, oficialment “Vila del Cerro d'Or de Sant Antonio de Zaruma”, és la capçalera cantonal del cantón Zaruma, pertanyent a la Província de l'Or, en Equador. Els seus atributs culturals, arquitectònics i naturals , aixina com la seua rica història li han mereixcut títuls i reconeiximents :“Ciutat d'Interés Turístic Nacional” (1977), "Patrimoni Cultural de l'Estat Equatorià" (1990), "Poble Màgic de l'Equador" (2019). Des de 1998 Zaruma consta en la llista indicativa de l'Unesco[1] per a ser declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat, li la denomina també com "Sultana de L'Or"
És una de les ciutats més antigues d'Equador, fundada definitivament pels espanyols en 1549, en eixe llavors va cobrar molta importància per ser un ric jaciment aurífero. Actualment és un centre turístic molt important del Equador.
Toponímia
[editar | editar còdic]El seu nom es deriva de les veus natives: Sara= dacsa i huma = cap. Zaruma prové de la contracció d'estes dos veus i li la va escomençar a escriure en la Z prenent el vocablo castellà Zaruma. El seu nom s'atribuïx a la dacsa existent i a l'or de les mines, el color de les quals s'assembla al d'una mazorca de dacsa. Segons l'historiador Jorge Núñez, Zaruma significa “Cim del mont menut”.
Història
[editar | editar còdic]Zaruma va ser poblada per diferents grups ètnics: paltas, garrochambas, chaparras, zarihumas, güishagüiñas, yugulenses estos assentaments humans precoloniales i preincaicos, varen fer de la regió un centre de producció i intercanvi econòmic cultural. La pluriculturalidad existent en la regió va permetre que la zona siga considerada estratègica en l'intercanvi comercial entre serra i costa. L'orige indígena es manifesta en múltiples testimonis materials: misteriosos petroglifos, localisats en les zones montanyoses i en les màrgens dels rius propencs a la ciutat; complexos arquitectònics i centres administratius religiosos, en àrees de terrats agrícoles i objectes culturals en pedra i ceràmica, evidents en els territoris històrics de Guayquichuma, Chepel i Sant Antonio. Chafades que evoquen el pas i l'ocupació de grups humans organisats des de temps inmemoriales.
Entre 1536 i 1539, es realisen els primers assentaments poblacionals en els espanyols que varen aplegar per l'atracció de l'activitat minera aborigen de Paltas, Cañaris i Incas , i que varen trobar en est, un sector propici per a alçar les seues residències. L'arribada dels espanyols i l'influència de diverses corrents migratòries durant la Colónia (sigles XVI, XVII i XVIII) varen donar inici a una nova identitat per a Zaruma, pels seus components culturals múltiples.
Fundació.
[editar | editar còdic]
El capità espanyol Alonso de Mercadillo va realisar la primera fundació com "Assent de Mines Zaruma" tal com ho afirmen varis historiadors "Zaruma va ser fundada en 1549 per Alonso de Mercadillo sobre les riveras del Riu Groc, en 3 graus 40 minuts de latitut meridional i 50 minuts de llongitut occidental",[2] no obstant l'historiógraf lojano Alfono Va Aguirre en la seua obra "Zaruma en la Colónia"Zaruma en la Colónia - Wikisource sustenta que el seu fundador va ser el capità Salvador Román.
El 8 de decembre de 1595, per mandat del Rei d'Espanya Felipe II, al capità Damián Meneses, Zaruma va ser erigida en Vila, en el nom de "Vila de Sant Antonio del Cerro d'Or de Zaruma", una circumscripció del Corregimiento de Loja, d'esta manera , es va començar a formar i consolidar la ciutat entorn als treballs miners, a les característiques topogràfiques del terreny i a les condicions climàtiques existents.
Colónia
[editar | editar còdic]Des de llavors, la vila colonial es va ordenar en un govern municipal, segons el model dels cabildos espanyols, i la producció de les mines d'or i argent va representar una de les fonts econòmiques de la Real Audiència de Quito i d'enriquiment per a Europa en mig de periodos d'auge i de crisis. En els primers temps colonials, la mineria es va sustentar baix el sistema de les mitas, en mà d'obra indígena o els mitayos de la Serra sur que acodien obligats i per tandes durant dos mesos en l'any. En este cicle productiu les mines alcancen el seu màxim rendiment en les vetes de: Sexmo, Viscaya, i la mina gran en Portovelo.
En 1606, s'establix en Zaruma el convent dels franciscanos, denominat La nostra Senyora dels Àngels, la presència dels religiosos en la zona va enfortir els valors espirituals i morals de la població, consolidant famílies sólidamente unides i baixe les tradicions i normes religioses.
En 1607, treballen en les mines 300 indis i 60 esclaus negres, els que posteriorment varen ser venuts quan s'inicia la primera crisis minera, l'introducció de la força humana obligada per a treballs miners va generar problemes socials per les condicions insalubres a les quals eren somesos.
Entre 1630-1763 es produïx una recessió minera, que va ser motivada per la falta de mà d'obra dels mitayos, puix els interessos locals de Conca i Loja disputaven a Zaruma la disponibilitat de força laboral indígena,les epidèmies diezmaba a la població treballadora,la falta de tecnologia per a una eficient explotació minera, accentue la crisis.
En 1794 es té informació sobre la celebració de la festa en honor a la Verge del Carmen, segons el corregidor de Loja; es manté esta tradició religiosa celebrant-se cada 16 de juliol, d'esta manera les costums i la profunda fe religioses i cristiana, identifiquen a la població naixent.
En el XVIII, la crisis minera s'accentua afectant directament a les poques famílies que residien en Zaruma.
Independència.
[editar | editar còdic]El 26 de novembre de 1820, Zaruma es va declarar independent del regne d'Espanya. L'eixemple libertario de Quito, Guayaquil, Conca, va anar el detonant per a que un grup de patriotes zarumeños, recolzats per intelectuals cuencanos i a pesar de la tenaz oposició del govern de Loja, proclamarà la seua independència.
Fra Just Gaona i Francisco Barnuevo varen ser els verdaders artífexs de la asonada libertaria, encara que es menciona també als terratinents Ambrosio Maldonado, Cnel. Bonifacio dels Reis, Antonio Barsallo, José María Gálvez, José Guzmán i Román, ciutadans que varen firmar un mensage al cabildo de Loja considerat l'acta d'independència. El cabildo de Loja exhorte a estos ciutadans a depondre l'actitut i després de 6 dies es va desistir de l'iniciativa independentista. Gaona i Barnuevo, juntament en atres lugareño, són reconeguts com els próceres independentiste de Zaruma.
El 24 de maig de 1822 es va produir la lliberació de Quito i l'independència de les províncies que pertanyien a la Real Audiència de Quito i en això Zaruma adquirix la seua independència total, cal indicar que els zarumeños varen aportar a este procés libertario en alguns bens, com a ganado, bésties de càrrega, víveres, utensilis i diners.
El sector, despuix de l'independència, va caure en un estat de postració. No obstant, l'indústria minera de Zaruma mai va desaparéixer.
El 25 de juny de 1824, es produïx l'erecció cantonal de Zaruma, segons Llei de Divisió Territorial de la Gran Colòmbia, esta cantonización de la Vila real, va permetre un desenroll més harmònic i varen originar un estret acostament comercial, religiós i cultural en Loja.
República
[editar | editar còdic]Zaruma va ser cantón de Loja fins a 1882, la distància en la capital provincial d'eixe llavors i el centralisme (Loja), va originar en la colectivitat, la necessitat d'independisar-se política i adminsitrativamente i el 29 de novembre de 1882, Zaruma proclama la creació de la província de l'Or, la qual és la capital fins a 1883. L'ubicació geogràfica no estratègica de Zaruma, va dificultar l'administració de la naixent província, no obstant, Machala, va superar esta dificultat i es va constituir en la nova capital provincial.
En l'época republicana, la crisis minera va continuar per vàries décades, a pesar d'això l'aparat administratiu municipal del Cantón es va afiançar i va conseguir recursos per a invertir en edificacions i el manteniment dels camins, especialment d'aquells que obrien noves rutes de comerç cap a la costa sobretot Guayaquil.
Alguns fets rellevants varen ser:
S'inaugura el servici de telégraf en juny de 1888.
La participació de capitals estrangers, chilens i anglesos en el periodo 1876-1895, origina un resorgiment de la mineria i l'activació d'atres sectors com l'agricultura i la ganaderia. En 1880 varen aplegar els anglesos, en la minera Great Zaruma Gold Mining. Després varen arribar els nortamericans a través de la South American Development Company (SADCO) i es funda el campament miner de Portovelo pertanyent al cantón Zaruma, la presència d'esta companyia (1896-1950) instaura un sistema d'enclavament que va influir decisivament en el comportament socioeconòmic de la regió i el campament de Portovelo, açò va originar un gran procés migratori que va atraure mils de treballadors. Vàries companyies estrangeres, franceses i angleses, es varen interessar en l'explotació aurífera, en la qual cosa varen penetrar capitals i tecnologia estrangeres. Com a conseqüència es va produir un creiximent urbà, una prolongació de l'antiga fundació, i es varen introduir elements de modernitat que varen influir en la vida de la població del nou campament.
En 1917 es construïx l'hospital Curipamba per al servici de Portovelo, este hospital més tarde li'l consideraria un dels millors del país.
En 1921 escomença a funcionar la planta d'energia elèctrica " el groc " en Portovelo.
En 1929 s'inaugura el servici d'aigua potable a domicili.
En 1930 s'inaugura la carretera Zaruma-Portovelo. La construcció de la ret vial principal que vincula Zaruma en el restant del país, origina una disminució de la seua importància regional, pel creiximent d'atres microrregiones que aprofiten la seua ubicació per a consolidar-se com a pols d'atracció sobretot comercial; comença un procés de reestructuració polític-administratiu, pel qual les parròquies rurals del Cantón comencen a adquirir la categoria de Cantones: Pinyes en 1941, Portovelo en 1980, Atahualpa en 1990, Basses en 1985, Marcabelí en 1996.
L'eixida de la SADCO va escomençar l'explotació nacional a través de companyies com CIMA, que es va formar en el 49 % d'accions dels ex amprats de l'antiga SADCO i el 51 % li va correspondre al municipi de Zaruma. Esta companyia va treballar fins a 1979, ya que la seua mala administració sobre la valorisació del jaciment li varen induir a la seua fallida definitiva i posteriorment a partir de 1980 , l'Estat equatorià es va fer càrrec d'esta. En la década de 1980, en l'arribada de menuts miners artesanals, que varen invadir les mines Viscaya, El Sesmo, Jorupe, Tres Reis i Quebrada del Banc, naix la mineria artesanal en tot el país.
Actualitat
[editar | editar còdic]La ciutat està administrada per el GAD Zaruma en una etapa econòmica caracterisada per l'agotament aurífero de les capes superficials de les àrees mineres, lo que ha originat el desplaçament dels menuts miners per l'aparició d'empreses en tecnologia per a l'explotació eficient de les mines. Hui existixen algunes empreses mineres grans i tecnificadas que exploten el mineral, no obstant encara existixen mils de miners artesanals que ocupen espais de subsol explotant desordenadamente i creant condicions ambientals insalubres.
La riquea que usufructuaron els espanyols i nortamericans, en recursos minerals i explotació del treball humà, ha quedat gravada en la memòria colectiva.
Patrimoni Cultural
[editar | editar còdic]
En 1977, la Direcció Nacional de Turisme declara a Zaruma com a ciutat d'Interés Turístic Nacional, reconeiximent que rep pels seus atributs arquitectònics i paisagístics i que es constituïen ya en un potencial turístic per a l'Equador, d'esta manera el turisme i promoció nacional i internacional, permeten a la comunitat establir noves fonts de treball, encara que no ben desenrollades i eixecutades.
En 1990, el Ministeri d'Educació i Cultura d'Equador declara a Zaruma Patrimoni Cultural de l'Estat Equatorià, els atributs tangibles i intangibles de la ciutat, varen permetre que Zaruma alcance este reconeiximent de ciutat Patrimoni de l'Equador.
La conservació del patrimoni arquitectònic i cultural, permeten a la comunitat establir una nova identitat, que li impulsa a sostindre la postulació a Patrimoni Cultural i Natural de la Humanitat . Des de 1998 Zaruma consta en la llista indicativa de l'Unesco per a ser declarada "Patrimoni Cultural de la Humanitat.[3] existixen en el lloc.
Des de 2 d'abril de 2020, s'inclou a el "Tigrillo Zarumeño" com a part del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Equador segons certificació del Ministeri de Cultural de l'Equador i l'Institut Nacional de Patrimoni Cultural.
Poble Màgic
[editar | editar còdic]
El 26 de novembre de 2019 la ciutat de Zaruma és declarada Poble Màgic de l'Equador, pel Ministeri de Turisme d'Equador.
Els seus elements arquitectònics, culturals i naturals sumats als requisits plantejats per a la declaratoria, varen confirmar la calificació. la calidea dels habitants d'este racó equatorià contribuïxen a la designació com a poble màgic, és important mencionar que esta iniciativa promou el conte del patrimoni tangible i intangible de ciutats prehispánicas que encara conserven els seus recursos històrics. El programa Pobles Màgics és una iniciativa de Mèxic estesa a l'Equador per mig d'un conveni. Este programa contribuïx a rellevar determinats llocs del país en característiques històriques, turístiques, climàtiques, geogràfiques, humanes, singulars. Zaruma té estos requisits i el seu declaratoria per l'organisme competent tendix en el seu fi principal enfortir el seu turisme i la reactivació econòmica del sector.
Geografia
[editar | editar còdic]
Ubicació.
[editar | editar còdic]La ciutat de a-la-unesco/ Zaruma està ubicada en la partix sur-oriental de la Província de l'Or. Sobre les ales dels Vages Occidentals.[4] Es troba a una altitut de 1200 metros sobre el nivell de l'mar. En un terreny escarpado en forts pendents. Llimita al nort en la província del Azuay, al sur en el Cantón Pinyes, a l'est en el Cantón Portovelo i a l'oest en els cantones Chilla i Atahualpa. La distància que existix entre Zaruma i la Capital de l'Or (Machala) és de 106 km.
Topografia
[editar | editar còdic]Zaruma es troba ubicada en una zona montanyosa que forma part de la Cordillera de Viscaya, la mateixa que és un ramal de la cordillera dels Vages. El seu relleu és molt irregular, en zones altes disectadas per valls profundes i encañonados, en a on tenen orige varis rius, com el Sàlvies, Ortega, Groc i El Salat.Es troben fortes pendents que oscilen entre el 40 i el 60 %.
Els sols són de color roig, pardo rojós o pardo, de textura arcillosa i pesats. En lo que correspon a les parròquies: Hortes, Sàlvies, Abañín i Guanazán, els sols en els sectors alts, són més be negres i arcillosos i alcancen fins a 3 dm de gruixa, són relativament rics en matèria orgànica. En sectors de pendent s'ha trobat sols de textura arenenca i fi limoso de color negre d'1 a 3 dm de gruixa.
Hidrografia
[editar | editar còdic]La ciutat de Zaruma es troba en la capçalera de la conca del Riu Puyango, entre els rius Calera i Groc, en el peu de la mateixa està la ciutat de Tombes entre el riu Tombes i l'Oceà Pacífic.
El nort de la cordillera forma la conca del Riu Jubones, en l'orige del qual està la ciutat de Conca, a 2600 m s. n. m. i en la seua desembocadura la ciutat de Machala.
El flanc sur de la cordillera forma la conca del Riu Catamayo i en el vèrtiç sur oriental d'ella s'inicia la conca del Riu Zamora. En l'orige d'estes dos conques està la ciutat de Loja a 2000 m s. n. m. El flanc occidental de la Cordillera de Chilla definix la vora de la planicie costera de Jambelí.
La planicie costera de Jambelí, les conques dels rius Jubones i Catamayo i les ciutats de Túmbes, Conca i Loja, formen les vores i els vèrtiços d'un triàngul en el centre del com està la ciutat de Zaruma com a núcleu d'una regió format pel conjunt cordillerano de Chilla i la conca del Riu Puyango.
La regió de Zaruma involucra pisos climàtics des dels 500 als 3500 m s. n. m. que inclouen: cims, ales, replanells i valls de diverses característiques biològiques, com a resultat d'una complexa orografia perfilada per fluix d'aigua i de vent, en distintes intensitat i direccions.
El Cantón està regat per un sistema hidrogràfic els principals components del qual són: el sector oriental i com a llímit del Cantón es troba el Riu Calera, que té com a tributari i orige el riu Salat, i les quebrades Arcapamba, Santa Bàrbara, Cascajo i Zaruma Urcu entre unes atres.
En el sector occidental es troben els rius Ortega i Sàlvies que són els tributaris que conformen el Riu Groc. Les principals quebrades tributàries són: Quebrada Fonda, Sinsao, Quebrada de la Màquina, Loma Llarga, Les Chontas, entre unes atres.
Clima
[editar | editar còdic]Zaruma té un clima subtropical, agradable i templat, sec de maig a novembre i humit en l'época plujosa. La temporada seca des de maig a octubre, que es caracterisa per absència de precipitacions i es coneix com a periodo d'estiu.La temporada plujosa és generalment nuvolada denominada hivern, que es prolonga des de novembre fins a abril.
Indicadors climàtics mijos
[editar | editar còdic]La seua temperatura promig és de 22 °C durant el dia i la nit, generalment varia de 17 °C a 28 °C i rara volta baixa a menys de 15 °C o puja a més de 30 °C, es considera primaveral lo que la fa acollidora durant tot l'any.
El clima de Zaruma correspon al bosc humit premontano, en règim climàtic templat i en altituts entre els 600 i 3771 m s. n. m.
Donada l'extensió del cantón i la topografia, trobem gran variació de condicions agro climàtiques. Aixina, en la capçalera cantonal que es localisa en la zona baixa, la temperatura mija és de 22 °C; i en les parròquies rurals de Güizhagüiña i Guanazán les temperatures varien entre els 10 i els 19 °C.
La direcció predominant del vent és surest en 29 % del temps i una velocitat mija d'1,9 m/s i cap a l'est en una velocitat mija de 2,1 m/s. El periodo de calma alcança un percentage del 19 %.
Fauna i Flora
[editar | editar còdic]Pel que fa a la fauna, existixen mamífers (fardes, rabosots(zarigüeyas), guatusas, conills, armadillos, etc.), aus (colibríes, guacharacas, forners, pericos, colomes, tordos, rajoletes (Sialia sialis) ,Tucán Andino Pechigris (Andigena hipoglauca) carpinteros, gallinazos, lechuzas, perdius, oronetes, etc.), i reptils (iguanas, lagartijas, serp X, coral, guaso, sobrecama, culebra verda, etc). Aixina mateix, cal destacar que ha desaparegut una cantitat notòria d'animals selvats, per factors tals com la deforestació causada per l'extensió de la frontera agropecuaria i minera, aixina com la cacera indiscriminada.
En la zona existixen gran varietat de cultius, plantes ornamentals, medicinals i maderables. Destaquen les bromelias, café, granadilla de quijo, canya de sucre, guineo, albocat, guayacán, cedre, groc, llorer, varietats de canelo, pomarroso, colorat i sanon, entre unes atres.
No obstant, cal destacar que en esta zona, en els últims 40 anys han desaparegut espècies maderables com: arrayán (Eugenia sp.), cedre (Cedrella montana), groc (Centrollobium paraense) i guayacán (Tabebuia chrysantha), per la tala dels boscs per a la creació de pasturages, sense major coneiximent de que esta zona té o no aptitut ganadera.
Població
[editar | editar còdic]Població
[editar | editar còdic]
La població total del cantón Zaruma, segons l'últim cens de 2022, no és directament disponible en les fonts consultades. pero en el cens de 2022 indica que en la capçalera cantonal existixen 10,005 habitants. No obstant, l'Institut Nacional d'Estadística i Censos (INEC) proporciona senyes sobre la població urbana i rural del cantón. En 2010, la població urbana era de 9.631 habitants i la població rural era de 13.787 habitants.
El 62,8 % de la seua població residix en l'àrea rural. Es caracterisa per ser una població jove, ya que el 41,7 % són menors de 20 anys, segons es pot observar en la piràmide de població per edats i sexe, els mateixos que demanden majors esforços en els àmbits d'educació bàsica, mija i el mejoramiento i ampliació de la cobertura dels programes de salut.
Divisió política
[editar | editar còdic]El cantón Zaruma està integrat per la parròquia urbana, Zaruma, i les parròquies rurals de Abañín, Guanazán, Guizhaguiña, Sinsao, Sàlvies, Malves, Arcapamba, Muluncay Gran, Hortes.
Economia
[editar | editar còdic]L'agricultura (19,5 %) i la ganaderia (20 %) són activitats que s'han mantingut com La mineria artesanal (44,5 %). El chicotet miner comercialisa l'or als compradors de la localitat, estos a la seua volta ho comercialisen fòra del cantón, especialment en les ciutats de Machala i Conca. Atres rubros que es van destacant i que es constituïxen en promisorias fonts de treball són el turisme (1,8 %) i el comerç (6,5 %), a on s'engloba la microempresa i atres activitats (6,7 %).
Mineria
[editar | editar còdic]
L'activitat minera gira al voltant de l'explotació de l'or, ya que gran part del territori està travessat per vetes que compartixen el territori de la regió de Zaruma i Portovelo. Les vetes mineralizadas, tenen un rumbo noreste a suroest, preferencials de 45-60° a l'Est, es tracta de mineralisacions de tipo epitermales, en or, argent, coure, plom i zinc. Este jaciment únic ve de ser explotat des de l'época pre-incásica.
Es considera que en esta regió al voltant de 10 000 persones es dediquen a l'activitat minera en forma directa o indirecta, produint aproximadament a l'any de 9 a 10 tonellades del metal preciós. Esta activitat genera treball a una gran part d'habitants de la zona i a un considerable grup d'immigrants provinents d'atres províncies del país i del nort del Perú, aproximadament existixen en la zona 180 societats mineres que operen en 2 800 hectàrees de concessions. L'explotació tecnificada del jaciment de AU, AG, CU, PB ZN, va escomençar en 1896 fins a 1950 en SADCO, Companyia Nortamericana, esta companyia d'acort a les seues reportes no ben clars, va produir 300 tonellades d'or, D'acort a estudis tècnics per ING. EXP. GEOLOGO EDGAR GRANDA AGUILAR, esta empresa va sostraure 3000 tonellades de ORO, ya que jamai contabilise les famoses bolsonadas, que és la bonança més rica de totes les vetes que va explotar com són; TABLON, MATALANGA, TRES REYES, JORUPE, BALSAPAMBA, SEXMO, MIRANDA, VISACAYA, MINAS NUEVAS, AYAPAMBA.
Turisme
[editar | editar còdic]Sense lloc a dubtes, el producte estrela de Zaruma és el seu Centre Històric emplaçat en una traça urbana que es desenrolla sense patrons preestablits, en una geometria lliure i espontànea, que les seues callejuelas estretes i empinades obedixen únicament a les irregularitats de la topografia. Per tant, no es troben corts ortogonals, pero sí sorpressives escalinates per a véncer la pendent.
El seu centre històric representa molt ben una etapa arquitectònica, no només de la costa de l'Equador, sino de tota Sudamérica. Les edificacions zarumeñas sintetisen una riquea d'elements decoratius i una delicada trobada de materials i tècniques tradicionals, com l'us del bahareque i les fustes fines, hábilmente decorades pels artesans de l'época.
Les edificacions construïdes en fusta, bahareque i teixixca (materials constructius de la zona) s'alineen i s'acoplen perfectament als desnivells existents, i es manifesten cap a l'exterior en fronteres en fusta tractada meticulosament, que li donen una textura especial a les edificacions, mescla d'órdens arquitectònics neoclàssics i arquitectura popular de la zona, en a on descollen balcons, balaustradas, finestres i ventanos, grecas, faixes i tímpans ricament tallats en els detalls dels quals existix una ambrosiaca comunió de color llum i ombra.
Principals atractius turístics
[editar | editar còdic]- Mina turística El Sexmo
- Museu miner - Curipoma
- Museu municipal d'art i història (Dr. Gonzalo Rodríguez)
Iglésia Matriu Santuari de la Verge del Carmen Mirador Cerro El Calvari Monument al Chaso Jara - Calle Reinaldo Espinoza Monument al miner - Carrer Sucre Monument al cafetalero - Carrer Martin Samaniego Solsida - Calle Colón
Atres llocs turístics d'interés
[editar | editar còdic]
- Zaruma: Cerro Zaruma Urcu, Entorn Paisagístic, Iglésia del Bosc, Museu Mineralógico d'Antiguetats Montúfar, Complex Turístic Mina El Sexmo (Empresa BIRA, Cementeri dels Gringos en el Barri el FAique , Petroglifos de Ramírez Pamba).
- Barri Roma: Santuari del Senyor de Roma, Processadors de Cuarzo, Destiladoras a on elaboren Aguardiente, panela i sucre criolla.
- Barri Ortega: Estany Natural baixe el Pont Via a Sant Pablo, L'Iglésia d'Ortega, El Riu Ortega, Cancha de Galls d'Ortega.
- Parròquia Malves: Iglésia i Parc, Casa Patrimonials, Orquidearios, Fàbriques de Dolces i Entrepans, Cerro el Boqueró, Cerro el Guayabo, Sendera L'Espino, Sendera El Guasito.
- Parròquia Arcapamba: Sitie El Guando Iglésia i Parc, Fàbrica Artesanal de Manjar, Queserías, Cerro de Chinchapuro, Molins hidràulics de cuarzo, Riu Guando, Sendera Guando, Pogllo, Lomas La Posada, 4 camins, La Cabanya.
- Parròquia Muluncay: Iglésia i Parc, Sendera Muluncay-Pont Buza, Mirador Pa de Sucre, Petroglifos Buza, Fàbrica de Campanes i Pailas, Mirador la Copa, Barri Muluncay Chic, Sendera Muluncay Chic - Pa de Sucre.
- Parròquia Hortes: Assentament prehispánico Guayquichuma, Senderes i Cascada Sagrada de "Guayquichuma", Cascada de el "Piglio", Cascada "Les Bessones", Pailón Del Diable, Assentament Prehispánico Byron, Assentament Prehispánico "Picacho", Cuevas de Corredors, Quebrada Fonda, Quebrada Nega, Riu Sichacay, Riu Salat, Sendera Tomagatillo- Sidrapamba, Cascada Cachicarana, Iglésia Matriu d'Hortes (antic campanar i quadros artístics), Plaça central i cases antigues confrontants, Nou Mercat Central D'Hortes, Museu i Arts del Pintor "Rolando Medina", Balneari Pasochoa, Biblioteca de l'Unitat Educativa "Hortes".
- Parròquia Sinsao: Iglésia i Parc, Elaboració de Panela i Aguardiente.
- Parròquia Sàlvies: Cerro d'Arcs, Cerro Chivaturco, Petroglifos de Sàlvies, Cascades de Chorrada Blanco, Chacacapac, El Molino, Jumón, Dur Dur, Buit Obscur, Estanys de Papa Beto, Sant Josep, Estany d'Arcs, Ric Palmes.
- Parròquia Guizhaguina: Estany Chinchilla, Petroglifos de Sant Pablo, Pedra Bola, Chepel, Payama, Trencillas, Assentaments prehispánicos de Sant Antonio, Santuari de la Verge dels Remeis, Casa del Peregrí, Estanys Negra, de Trapes, de Uncidas, El Campanar.
- Parròquia Guanazan: restants Arqueològics, Epigrafia de Guinacho, Assentaments prehispánicos de Ciquircalo, Cerros Paltacalo, El Tocto.
- Parròquia Abañin: monolits en figura humana, Paisage, Parc i Iglésia.
Hotels
[editar | editar còdic]- HOTEL ZARUMA COLONIAL
- Hostal Àguila Dorada
- Hotel Cerro d'Or
- Roland Hotel
- Hostería El Jardí
- Hotel Blacio
- Romeria Hostal
Festivitats
[editar | editar còdic]- 12 al 20 /juliol -Festes Patronals en honor a la Verge del Carmen i Sant Antonio de Pàdua.
- 25 juliol - Romeria Senyor de Roma.
- 25 agost- Festes Religioses en honor a la Verge dels Remeis(Guizhaguiña).
- 26 de novembre - Independència de Zaruma.
- 8 decembre - Fundació de Zaruma.
En cada Parròquia i Barris es realisen programacions per Aniversaris i Festes Patronals.
Gastronomia
[editar | editar còdic]Existix una diversitat de plats que s'elaboren i consumixen en Zaruma, pero que són originaris de la partix sur del país com són: bolón de maní, bolón de formage, de chicharrón (molloco), sopa de arvejas en cuiro, repe, gallina criolla, cuy, tamales, humitas, chanfaina, fritada, manjar de llet i coco, dolç de sidra, bunyols, chimbos, ous de faldiquera, entrepans, jazhpi, gelea, bizcochuelos, rosquillas, preparació de licors, aguardiente, còctels o ponches, entre uns atres.
El tigrillo és el plat estrela de la gastronomia zarumeña, declarat Patrimoni Cultural Immaterial de l'Equador el 2 d'abril de 2020 pel Ministeri de Cultural de l'Equador i l'Institut Nacional de Patrimoni Cultural. Esta preparació gastronòmica és originari d'esta part del país, encara que en l'actualitat li l'elabora i consumix en moltes part del país. Este plat es diu aixina perque en servir-se els seus colors s'assemblen a un tigrillo (felino), encara que no té res a vore en este animal ya que els seus ingredients principals són: banana verda, ou fregit i regirat, refrito de ceba i formage. Se servix en el desdejuni o en el sopar, acompanyat pel café zarumeño, un dels més aromàtics i deliciosos ya que prové de la varietat robusta. Els llauradors de Zaruma ho consumixen abans d'una jornada de treball, ya que la sensació de sacietat que produïx favorix a la seua llabor, hui el seu consum és molt popular en L'arròs malnom també és un plat molt tradicional de Zaruma, consistix en cuinar l'arròs sense sal i servir-ho en carn de chancho fregida, o en salsa de maní.
Salut
[editar | editar còdic]En la capçalera cantonal Zaruma es troba l'Hospital Bàsic “Dr. Humberto Molina Astudillo”. Correspon al segon nivell d'atenció de salut i pertany a Ministeri de Salut Pública i al districte de salut 07D03 Atahualpa, Portovelo, Zaruma i El Centre Matern Infantil i Emergències pertany al (IESS).
Actualment les seues instalacions físiques estan inoperants des del 19 de novembre de 2017, per un informe que assegurava el carpiment de la seua infraestructura. Hui oferix els seus servicis en espais assignats com el Centre Matern Infantil del IESS, a on es va traslladar l'emergència i hospitalisació, sense contar en àrea quirúrgica, aixina mateix l'antic edifici del IESS es va destinar per a la consulta externa de l'hospital Humberto Molina. S'espera la seua reobertura en acabant de que s'eixecuten els treballs de mitigació.
De les parròquies, únicament Arcapamba i Sinsao tenen llocs de Salut, les restants conten en Subcentros atesos per un mege rural, odontólogo, enfermera i inspector de salut, mentres que l'IESS, a través dels seus dispensaris, presta els servicis d'atenció mèdica en certes parròquies.
Certs estudis han determinat que les cinc primeres causes de morbilidad en el cantón són: I.R.A (infecció respiratòria aguda), parasitosis, I.V.U. (infecció de vies urinàries), Desnutrición i E.D.A (malaltia diarreica aguda)
En canvi les principals causes de mort en el cantón són: Malalties cerebrovasculares, tumors malignes de l'estòmec, malalties isquémicas del cor, tumor maligne del fege i vies biliars, neumonia, caigudes, tumors malignes de tráquea i pulmons, tumor maligne de próstata, Diabetis Mellitus i sinistres de transport, destacant-se també les morts originades pels derivats de l'activitat minera.
Ambient i riscs
[editar | editar còdic]La contaminació de l'ambient de la ciutat de Zaruma s'origina per la degradació de l'entorn urbanístic per la carència de regulacions de tràfic vehicular llauger i pesat. No existix una informació sobre la calitat de l'aire que permeta evaluar d'una manera quantitativa els paràmetros de contaminació. No obstant, de forma qualitativa es pot afirmar que la zona cèntrica, presenta índexs moderats de la contaminació de l'aire, en un principi per ser un àrea tancada en gran moviment del tràfic vehicular, coadjuvant en velocitats de vents baixes de l'orde de 3,5 m/s de promig, pero que apleguen fins als 12 m/s en estiu, estos vents tenen direcció nort.
Existixen llimitades fonts fixes de contaminació del tipo tradicional relacionades en activitats comercials (forns, cocció de carns i aus), no obstant, si existixen les de tipo informal i que tenen que vore en la amalgamación d'or a partir del mercuri.
Aixina es pot notar que la ciutat té en l'actualitat dos fonts de contaminació:
- relacionada en la combustió dels automotores
- relacionada en l'activitat d'amalgamación de l'or en mercuri. Val anotar que estos problemes de contaminació de l'aire en la ciutat, es veuen incrementats en l'estiu per les majors velocitats dels vents i la major heliofanía.
En les afores de la ciutat s'agrava el problema de la contaminació cada volta més, en la mida en que l'activitat econòmica s'ha desenrollat. L'increment i la presència de plantes, instalacions i molins per a l'activitat minera és una de les principals fonts de contaminació de la zona, aixina mateix no existix tractament algun a les aigües utilisades en el procés i aigües servides domiciliàries, les quals són descarregades en forma directa als cursos d'aigua i després utilisades per a rec, produint-se aixina un círcul de contaminació.
La carència de tractament dels residus sòlits produïts i l'us irracional de l'aigua, generen desperdici i contaminació dels sistemes i recursos hídrics, aixina mateix es produïx una disminució de cabals hídrics per la tala i crema indiscriminada d'àrees boscoses a causa de l'expansió de la frontera agrícola i sobrepastoreo.
Ciutats germanes
[editar | editar còdic]- [[Image:Plantilla:Bandera/Mèxic|border|20px|Mèxic]] Taxco, Mèxic (2019)[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Zaruma Tentative Lists UNESCO».
- ↑ Velasco Juan de (1789). Història del Reyno de Quito.
- ↑ «a-la-unesco/ The exceptional value of Zaruma in the eyes of UNESCO. - Trail Forth Journal» (en és). trailforthjournal.com. Consultat el 2022-01-19.
- ↑ «a-la-unesco/,%20https://trailforthjournal.com/és/cultura/el-valor-zaruma-per a-la-unesco/ El gran valor de Zaruma front a la UNESCO.» (en és). trailforthjournal.com. Consultat el 2022-01-19.
- ↑ elforodetaxco.com (ed.): «Es porta a terme l'agermanament entre Zaruma i Taxco d'Alarcón».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zaruma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.