Panhispanismo
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Panhispanismo[1] és un terme que aludix a una unió dels països hispanohablante, d'índole cultural, econòmica i política, segons Fernando Ortiz;[2] assignant-se-li una connotació d'oposició a l'expansió nortamericana[3][4] i en general a la "influència anglosaxona" en els països hispanoamericans.[5]
L'orige d'este moviment és retrotraído per Mark J. Van Aken fins a la década de 1830, per a desenrollar-se a mitan de sigle en publicacions espanyoles com L'Amèrica, en la que es feya apologia de l'idea de «Unió Hispànica», o Revista Espanyola d'Abdós Móns; aplegant-se a dotar a esta unió hispana front als Estats Units de components racials.[1] El panhispanisme, que hauria segut defés per l'argentí Manuel Ugarte,[5] ha segut tractat per, entre uns atres, autors com Francisco V. Silva, en el seu llibre Repartixc d'Amèrica espanyola i panhispanisme[6] o Fernando Ortiz, en La Reconquista d'Amèrica. Reflexions sobre el Panhispanismo[7](qui ya ho va criticar en 1910 com un expansionisme anàlec al pangermanisme).[8] Ha segut també descrit com una branca del hispanoamericanisme, de la qual hauria brotat l'idea de la hispanitat, a partir d'una «interpretació radical i metahistórica» del panhispanisme.[9]
El concepte ha segut usat també en clau principalment llingüística, en relació en l'unitat de la llengua espanyola.[10]Miguel Sáenz centra l'aparició d'esta interpretació en 1963,[11] en un congrés hispanoamericà celebrat en Madrit, baix el nom «Present i futur de la llengua espanyola».[11][10] En relació en esta idea han sorgit conceptes com la «política llingüística panhispánica», de la que és partícip l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola (ASALE).[11] Com a concepte llingüístic, el panhispanisme ha segut posat en qüestió i criticat com a imperialista i economicista en círculs científics.[8]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 López-Ocón Cabrera, 1982, pp. 161-165.
- ↑ González Aróstegui, 2003, p. 6.
- ↑ López-Ocón Cabrera, 1982, p. 158.
- ↑ López-Ocón Cabrera, 1982, p. 163.
- ↑ 5,0 5,1 Muller, 2011, p. 209.
- ↑ Maura Gamazo, 1920, pp. 18-21.
- ↑ González Aróstegui, 2003, pp. 5-18.
- ↑ 8,0 8,1 Moskowitz y Rodríguez Barcia, 2017.
- ↑ Sepúlveda Muñoz, 2005, p. 15.
- ↑ 10,0 10,1 Álvarez de Miranda, 2013.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Sáenz, 2014, p. 13.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2013).Rinconete.
- (2003).Revista de Hispanismo Filosòfic.Associació de Hispanismo Filosòfic.(8)
- 5-18.ISSN 1136-8071.
- (1982).Quint Centenari.Universitat Complutense de Madrit.4
- 137-173.ISSN 1988-267X.
- 18-21.
- (2017).Institut de Lliteratura i Llingüística.
- (2011).The Americas.68(2)
- 209-239.doi:10.1353/tam.2011.0115.
- 281-306.ISSN 1988-270X.
- (2014) «Panhispanismo i traducció», Actes del V Congrés «L'Espanyol, Llengua de Traducció» La traducció i la proyecció internacional de l'espanyol, EsLetra, pp. 11-19.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSepúlveda Muñoz2005">Sepúlveda Muñoz (2005). El somi de la mare pàtria: hispanoamericanismo i nacionalisme, Marcial Pons Història. ISBN 84-96467-04-X.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Panhispanismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.